Abrera
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Baix Llobregat | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Baix Llobregat |
||
| Gentilici | Abrerenc, abrerenca | ||
| Superfície | 19,92 km² | ||
| Altitud | 105 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
10.840 hab. 544,18 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 31′ 9″ N 1° 54′ 11″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
Maria Soler Sala PSC |
||
Abrera és un municipi de la comarca del Baix Llobregat. Es troba situat a l'extrem nord de la comarca, a banda i banda del riu Llobregat.Limita al nord amb Olesa de Montserrat i Esparreguera; a l'est amb Castellbisbal, Ullastrell i Viladecavalls; al sud amb Martorell i Sant Esteve Sesrovires; a l’oest amb Hostalets de Pierola. Els habitants estan distribuïts entre el nucli urbà (que inclou la zona històrica del Rebato o La Font) i les urbanitzacions de la vila: Can Vilalba, Ca n’Amat, Les Carpes, Santa Maria i Can Torres i Sant Miquel.
Quan a la demografia, Abrera a experimentat canvis molt significatius en el nombre d’habitants durant la seva existència. Un primer canvi significatiu en la demografia es donà al segle XVI amb la rebuda de gran quantitat d’immigrants occitans que provocà que la població creixés. El segon canvi important en la demografia es produeix cap a 1950 amb la rebuda de la immigració, quasi tota del sud d’Espanya, en busca de la feina que proporciona la industrialització del territori català. Des de l’any 1936 i fins 1965 la població s’estanca; durant 30 anys gira entorn els 800 habitants; entre 1965 i 1970, només amb 5 anys, es duplica; i entre 1965 i 2006, 40 anys, augmenta quasi un 1200% passant a 10.352 habitants.
En relació a l'economia són destacables les transformacions sofertes en la seva forma de subsistència. Abrera ha estat durant anys, econòmicament, una població basada en l’agricultura. Els conreus principals han estat l’olivera, els ametllers i de forma molt especial la vinya. Aquest conreu i mitjà de subsistència es veié reduït en l’extensió cultivada cap el 1930, pensant que no era rendible, en favor de les plantacions d’arbres fruiters. El constant augment de la industrialització i la febre constructiva d'habitatges, ha comportat que cada vegada hi hagi menys terreny dedicat al conreu de la vinya i a d’altres cultius. Cap a 1950 s'inicià el procés d'industrialització i Abrera passà de ser un poble agrícola per transformar-se progressivament en un d’industrial. Als anys setanta les empreses tèxtils i especialment l’escorxador Purlom influenciaren el creixement demogràfic: inclús en el cas d’aquesta empresa s’arribaren a fer habitatges pels seus treballadors i aquest fet comportà una empenta inicial pel comerç, inexistent aleshores. Des de la construcció de la planta SEAT de Martorell i fins l’actualitat, el teixit industrial d’Abrera s’ha convertit pràcticament en un conjunt d’empreses dedicades en un tant per cent molt elevat a l'automoció.
Festa major:29 de juny per Sant Pere.
Accessos:
- Carretera C-55 d'Abrera a Manresa. Enllaça amb la A-II (antigament N-II) a Abrera.
- Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, línia Llobregat-Anoia.
Taula de continguts |
[edita] Història
Abrera té una història antiga i plena de canvis importants. Els primers assentaments de la vila són ibers i s’ha descobert un camp de sitges d’aquesta època. Del període romà existí un poblament, anomenat amb molta probabilitat Villa Alba, que depenia de la ciutat de Martorell o Ad Fines. Un dels primers grans canvis succeí quan Martorell, durant l’Alta Edat Mitjana, es quedà sense habitants per la inseguretat de la zona i la població d’Abrera esdevení lentament una petita aglomeració rudimentària al voltant de l’església preromànica de Sant Hilari, aixecada probablement al segle IX. És en aquesta època quan a l’altra banda del riu Llobregat, que separa el territori d’Abrera, s’edifica el Castell de Voltrera com a element de la línia defensiva del Comtat de Barcelona contra el domini àrab de Al-Andalus. Un altre gran canvi que experimentà la vila fou a partir del segle XI amb el trasllat del poble de la zona fluvial a una zona més elevada al voltant de l'església de Sant Pere d’Abrera. Allí, s’establiren masies al voltant de l’edifici romànic i esdevingué l’emplaçament actual del nucli de la població. Al segle XVI s’urbanitzà el carrer Major i al XIX els barris de La Font, El Rebato, Les Mates i Santa Maria de Vilalba (aquesta última allunyada del centre i coneguda també pel nom de El Suro). Un dels últims canvis important i significatius succeí a l’any 1922 amb la inauguració de la via ferroviària que uní Abrera amb Barcelona.
Llegendes (realitat o ficció?)
Altres aspectes culturals importants són els fets històrics no conservats en paper i quasi convertits en llegenda. La tradició oral afirma que durant la guerra contra Napoleó (1808-1814) les tropes franceses van patir la pèrdua d’una peça d’artilleria en travessar probablement el torrent Gran pel "Pont dels Francesos", degut a un acte de sabotatge de la gent de la població. També és remarcable la història del Rebato: un bandoler del segle XVIII que fou mort i esquarterat.El seu cap el col•locaren dins una gàbia al lloc que actualment ocupa el barri que pren el nom del bandoler (antigament camí real).
[edita] Cultura
Frases, dites...
- Con una mano beberás, tu fuerza probarás y nada pagarás (Els dos porrons)
- Comeme! (Purlom),
- Si vas per Abrera a la festa major et donaran garça
- Per tots cantons mongetes i botifarres als tres porrons
Símbols
A Abrera els símbols han estat una font identificadora del municipi, curiosament els dos més importants han estat relacionats amb l’hostaleria i la indústria. Per una banda, Abrera era coneguda pels porrons atès que els hostals de l'antiga Nacional-II al pas pel Rebato oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar uns porrons de gran pes. Per l’altra banda, l'escorxador de la Purlom amb un edifici convertit exteriorment en cartell gegant, visible a kilòmetres i a prop de la carretera de Manresa, ha estat una referència pel viatger. Altres símbols importants han estat els arbres fruiters o el riu Llobregat, representats respectivament a l’escut i a l bandera de la vila, o la garça
Entitats culturals
- Esplai Voltrera d'Abrera
- Patges d'Abrera
- Grup de diables Bram de Foc
- Geganters d'Abrera:
[edita] Llocs d'interès
- Restes del castell de Voltrera.
- Església de Sant Pere
- Ermita de Sant Hilari
- Ermita de Sant Ermengol
- Zona d'aus del riu LLobregat
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Política
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Maria Soler Sala | 2.024 | 9 | |
| Alternativa d'Abrera - Entesa pel Progrés Municipal | Àngel Soler Camps | 807 | 3 | |
| Partit Popular | Isabel Ruiz Bautista | 517 | 2 | |
| Esquerra Unida - Izquierda Unida | Iván Serrano Rodríguez | 405 | 1 | |
| Convergència i Unió | Mònica Torre-Marín Cuesta | 267 | 1 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Francesc Camacho Liesa | 261 | 1 | |
| Total | 4.281 | 17 | ||
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Diputació de Barcelona
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic d'Abrera Conté altres enllaços sobre història local.
