Abrera

Abrera

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Baix Llobregat
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Baix Llobregat
Gentilici	Abrerenc, abrerenca
Superfície	19,92 km²
Altitud	105 msnm
Població (2012)   • Densitat	11.870 hab. 595,88 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 408471 4596983
Organització Entitats de població	2
Codi territorial	080018

Abrera és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat. La seva festa major és el 29 de juny, per Sant Pere.

Geografia

Situada a l'extrem nord de la comarca, a banda i banda del riu Llobregat. Els habitants estan distribuïts entre el nucli urbà (inclou els nuclis antics del Rebato i del carrer Major - La Font), el nucli antic diferenciat de Santa Maria de Vilalba (amb els barris del Suro i Can Torres) i les antigues urbanitzacions, ara transformades en barris: Can Vilalba, Ca n'Amat, Les Carpes i Sant Miquel.

Esparreguera	Olesa de Montserrat	Viladecavalls
Hostalets de Pierola		Ullastrell
Sant Esteve Sesrovires	Martorell	Castellbisbal

El Turó del Castell és una muntanya de 189 metres i és un dels punts més alts de la vila.

Accessos:

• Autovia A2, de Madrid a Barcelona i a França.
• L'Autovia B-40 o Quart cinturó d'Abrera que s'hi inicia i s'acaba amb l'Autovia A2 fins a la carretera BV-1201 d'Olesa de Montserrat - Martorell Enllaç amb la comarcal C-243c Martorell - Terrassa.
• Carretera C-55 d'Abrera a Manresa, que s'hi inicia i s'acaba en l'Autovia A2.
• Pròximament L'Autovia B-40 o Quart cinturó d'Abrera a Terrassa que s'hi inicia i s'acaba amb l'Autovia A2 .
• Abrera: Línies Línia Llobregat-Anoia FGC.
• Futura contrucció d'una estació de Rodalies Línia Orbital Ferroviària

Llocs d'interès

Vista de Montserrat

Patrimoni natural

• Zona per a l'observació d'aus del riu Llobregat.
• Itineraris de natura pel Torrent Gran, Riera del Morral del Molí i altres.
• Proximitat i vistes de la muntanya de Montserrat.

Patrimoni històric-cultural

• Església de Sant Pere, romànica del segle XI, tot i que molt modificada posteriorment.
• Ermita de Sant Hilari, preromànica del sigle VIII o IX (?), a la mateixa ubicació que les restes d'una vil·la romana.
• Ermita de Sant Ermengol (en ruïnes).
• Castell de Voltrera (en ruïnes), potser del segle VIII, conserva part d'una església romànica.

Història

Els primers assentaments d'Abrera són ibers, dels que s'ha localitzat, al menys de moment, una zona d'emmagatzematge de gra en sitges ("camp de sitges"), que seria una estació intermitja a la ruta d'exportació del cereal entre les planes de l'interior d'Hispània i la costa mediterrània. De l'època romana, es troba localitzada i pendent d'excavació una vil·la, que potser era coneguda pel nom de Villa Alba (a Sant Hilari), situada en les rodalies de la ciutat romana d'Ad Fines ("als límits" del territori de Barcino), avui Martorell.

A l'Alta Edat Mitjana, mentre la ciutat d'Ad Fines quedava despoblada per la inseguretat creixent del territori davant dels atacs dels conqueridors musulmans, l'antiga Villa Alba es va anar transformant en una primitiva aldea al redós de l'església d'estil preromànic de Sant Hilari, edificada probablement cap al segle IX, i que ha perdurat fins els nostres dies en bon estat de conservació. En esta època suposem que el lloc ja s'estaria anomenant Abrera, nom que potser voldria dir "a la vora del riu" en àrab . Alhora, en una elevació a l'altra banda del Llobregat, apareix el castell de Voltrera (avui en ruïnes), que formava part de la línia defensiva del comtat de Barcelona front als dominis d'al-Àndalus.

El segle XI, Abrera es va haver de traslladar des de la zona fluvial al camí, molt més elevat, i d'aquesta època és l'església d'estil romànic de Església de Sant Pere, al voltant de la qual es van situar diverses masies, algunes de les quals han arribat, amb les lògiques reformes, fins a l'actualitat, essent aquest l'emplaçament del centre urbà actual. El poble pertanyia a la baronia de Castellvell, que després va esdevenir marquesat de Martorell, estat feudal que, després de moltes anades i vingudes, va arribar al final de l'Antic Règim en mans de la casa d'Alba.

Des del segle XVI, i coincidint amb la primera gran onada migratòria, provinent d'Occitània, es va urbanitzar el carrer Major. D'aquesta mateixa època és l'ermita de Sant Ermengol, que fou un lloc de pelegrinatge comarcal durant un parell de segles.

A finals del segle XVIII, el virrei del Perú Manuel d'Amat i de Junyent es va fer construir un palauet d'estil colonial a la propietat de la seva família, i el va fer decorar pel pintor occità Joseph Flaugier. El baró de Maldà, nebot del virrei, el va descriure a la seva obra Calaix de sastre, però en l'actualitat no es conserva cap vestigi d'aquest edifici, tret d'alguna fotografia i l'escut familiar extret de la façana per salvar-lo de l'enderroc.

A la Guerra del Francès (1808-1814), després de la Primera batalla del Bruc, la columna francesa comandada per François Xavier de Schwarz que es retirava cap a Barcelona, en passar pel pont de la riera rebé l'impacte d'una mina col·locada pels civils revoltats encapçalats pel vicari d’Olesa, Joan Boada, que elimina un canó.

Ja en el segle XIX, es van crear els nous ravals del barri de la Font i del Rebato. I, més llunyans, les Mates i Santa Maria de Vilalba (altrament dit El Suro). Cap al 1888, la nova carretera de Madrid a Barcelona es va construir fora del nucli urbà, deixant de banda l'itinerari tradicional que passava pel carrer Major.

El 1922 es va inaugurar el tram de via fèrria que va connectar el poble amb Barcelona. El 1926, la primera escola, pagada en part pels veïns benestants i edificada de fet a base de jornals gratuïts per part de la majoria dels veïns.

La Guerra Civil espanyola va castigar Abrera amb l'incendi de l'església. També sabem de persones que van viure amagades en algunes cases, famílies refugiades, nens massacrats per un projectil abandonat, joves soldats desapareguts al front, l'alcalde republicà (en Pere Vallès) empresonat, afusellaments davant de la tàpia del cementiri...

Després de 1950 s'inicia el procés d'industrialització, amb el consegüent augment de població, a causa de la inmigració, procedent majoritàriament del sud d'Espanya, i Abrera va deixar de ser un poble agrícola per anar-se transformant en una vila plenament industrial, com ho és actualment. Si fins aleshores l'economia del poble s'havia basat en el conreu de l'olivera, l'ametller i la vinya (substituïda aquesta última pels arbres fruiters a partir del 1930), aviat l'agricultura va anar cedint terreny i ma d'obra a la indústria. Al principi, foren les indústries tèxtils i, sobre tot, l'escorxador Purlom els motors del creixement local. Purlom fins i tot va promoure la creació de tot un barri nou per als seus treballadors. En canvi, la instal·lació de la factoria SEAT entre Martorell, Sant Esteve Sesrovires i Abrera els anys setantes va propiciar que la indústria auxiliar de l'automòbil, i sobre tot la logística, hagi esdevingut pràcticament un monoconreu industrial.

Demografia

Entitat de població	Habitants
part est del municipi	2.391
part oest del municipi	9.220
Dades: 2011. Font: Idescat

Abrera ha experimentat canvis molt significatius en el nombre d'habitants al llarg del temps, però amb una tendència molt marcada cap al creixement. El primer augment significatiu de la població que tenim documentat es donà al segle XVI amb la rebuda de gran quantitat d'immigrants occitans, els anomenats "francesos" o, més despectivament, "gavatxos". Aquesta onada immigratòria coincideix amb l'aparició del primer carrer (el carrer Major).

Durant el segle XIX, observem com es quadruplica la població, sense dubte per l'atracció de peonatge per al conreu de la vinya. Es formen diversos ravals nous: el carrer de la Font, el Rebato, les Mates, Santa Maria de Vilalba, el Suro i Can Torres. En canvi, cap al final d'aquest segle la crisi de la fil·loxera provoca un cert retrocés momentani.

El següent canvi important en la demografia es produeix després de 1950, amb la rebuda de la immigració majoritàriament d'Andalusia (però també de Galícia i altres regions espanyoles), atreta per la feina que proporciona la industrialització del territori català. Entre 1965 i 1970, només en 5 anys, es duplica la població; i entre 1965 i 2006, 40 anys, augmenta gairebé un 1.200%, passant a 10.352 habitants.

La diversificació ètnica de la població és pròpia de finals del segle XX i dels principis del XXI: immigrants procedents d'Amèrica Llatina, Àfrica (amb un predomini de marroquins), Europa Oriental i Àsia, fins a constituir un 10% de la població.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 13 focs 18 focs 18 focs 136 225 706 863 944 848 759

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 810 818 816 667 715 1.645 4.199 5.238 5.726 6.384

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 7.003 7.373 8.177 8.823 9.422 10.244 11.278 11.469 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia

El model econòmic actual de la vila és fruit de la transformació de l'antic poble agrícola a una vila bàsicament industrial.

Antigament, els conreus principals eren els cereals, l'olivera, els ametllers i de forma molt especial la vinya. De fet, el municipi forma part de la DO Penedès, encara que no s'hi produeixi cap vi reconegut pel seu Consell Regulador. Cap al 1930, però, es redueix molt l'extensió de les vinyes, perque aquest conreu no es considerava rendible, en favor de les plantacions d'arbres fruiters.

Des de la dècada de 1960, el constant augment de la industrialització i la construcció d'habitatges ha comportat que cada vegada hi hagi menys terreny dedicat als conreus i la pràctica desaparició de l'ofici de pagès. Als anys seixanta i setanta, algunes empreses tèxtils i especialment l'escorxador Purlom comencen a absorbir tota la ma d'obra local i n'atrauen molta més de forana; en el cas d'aquesta darrera empresa fins i tot es promou la creació de tot un barri nou (aleshores anomenat "els Pisos") per als seus treballadors i aquest fet comportà una empenta inicial pel comerç. Des de la construcció de la planta SEAT de Martorell, a finals dels anys setantes, i fins a l'actualitat, el teixit industrial d'Abrera s'ha anat especialitzant en gran mesura en el sector de l'automoció.

Des dels anys noranta, l'activitat més sobresortint, i que segueix augmentat, és la logística (i no només de l'automòbil). I també en aquesta època comença a prendre una certa importància el sector del comerç i del lleure, amb la implantació el 1997 d'un centre comercial i, ja el 2008, amb la creació del Mercat Municipal. Convé destacar que la tendència actual dels polígons industrials és a admetre cada cop més activitats terciàries.

Cultura

L'activitat cultural del municipi nasqué fonamentalment per l'empenta dels voluntaris de l'esplai, generant les primeres entitats que desenvoluparen la vida cultural del poble, com els gegants, els grallers, els diables, els bastoners... Altres entitats culturals de la vila han aparegut posteriorment, fruit de les accions de l'ajuntament, com l'Escola Municipal de Música, el Concurs de Teatre "Vila d'Abrera" o el Premi d'Investigació Local.

Frases, dites...

• "Per Sant Pere és festa a Abrera, per Sant Joan, a Olesa la fan, i després a Esparreguera" (hi havia versions més grolleres)
• "Con una mano beberás, tu fuerza probarás y nada pagarás" (antic reclam comercial de l'hostal Els dos porrons)
• "¡Cómeme!" (anunci que es veia la façada de l'assecador de Purlom, visible des de tota la rodalia)
• "Si vas per Abrera a la Festa Major et donaran garsa"
• "Per tots cantons, mongetes i botifarres als Tres Porrons" (un altre reclam turístic)
• "Abrera, gent de primera"

Símbols

Fins ara fa unes dècades, Abrera era coneguda, per una banda, pels porrons, atès que els hostals de l'antiga Nacional-II, al seu pas pel Rebato, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola ma uns porrons de gran pes. S'havia arribat a organitzar fins i tot algun concurs d'aixecada de porrons, amb campió local i tot.

Per l'altra banda, l'escorxador de la Purlom amb l'edifici de l'assecador convertit exteriorment en cartellera gegant, visible a kilòmetres de distància i a prop de la carretera de Manresa, ha estat una referència pel viatger. Actualment ja no existeix l'escorxador.

Altres símbols que poden haver tingut més o menys pes en l'imaginari popular serien, per exemple, l'arbre, que cap al 1830 l'Ajuntament va convertir en escut municipal, pensant-se que donava nom al poble; o el riu Llobregat, representat a la bandera de la vila; o la garça, que antigament donava malnom als veïns de la vila.

Llegendes d'Abrera

La tradició oral afirma que durant la guerra del Francès les tropes franceses van patir la pèrdua d’una peça d’artilleria en travessar probablement el Torrent Gran pel que encara avui anomenem "Pont dels Francesos", a causa d'un acte de sabotatge de la gent de la població. Aquesta anècdota, que té possibilitats de ser certa, lligaria amb l'actuació dels veïns d'Esparreguera, que sabem que van aprofitar-se del fet que els francesos havien de passar per tot el seu carrer (tan llarg i estret com és) quan tornaven a Barcelona després de la humiliant derrota del Bruc. A més, està documentat a l'Arxiu Parroquial d'Abrera que la població va haver-se de refugiar a l'ermita de Sant Ermengol per fugir de les represàlies de l'exèrcit invasor.

També té un lloc a l'imaginari popular la història d'un tal Rebato o Rebató: un bandoler del segle XVIII que hauria estat mort i esquarterat, com a càstig pels seus crims. El seu cap l'haurien col·locat dins una gàbia al costat del camí ral, al lloc on hauria comès alguna de les seves malifetes, i que seria on actualment hi ha el barri que pren el nom del bandoler (o seria al revés?).

Entitats culturals

• Esplai Voltrera
• Geganters d'Abrera
• Comissió de la Cavalcada de Reis
• Grup de diables Bram de Foc
• Agrupació Artística d'Abrera (teatre)
• Abrera sardanista
• Ateneo Magarola, que, entre altres coses, fa un Pessebre vivent
• Xarxa d'espectacle infantil i juvenil (teatre infantil)
• In Albis (promoció d'espectacles)

Personatges

• Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, 1704 o 1707 - Barcelona, 1782). Militar. Governador de Xile i virrei del Perú.

• Valentí Bigordà Moragas (Ullastrell, 1950 - Abrera, 2007). Sindicalista i poeta.

• José Luís García Herrera (Esplugues de Llobregat, 1964). Tècnic industrial, poeta i crític literari. Ha publicat un munt de llibres de poesia i ha obtingut diversos premis. Es considera influït per l'obra de Vicente Aleixandre. Escriu principalment en castellà i també en català. S'integra al grup de poetes 10 de Barcelona. Viu a Abrera des de fa anys.

• Manuel López Lozano (Barcelona, 1942). Advocat i polític, primer alcalde democràtic d'Abrera. Fill Predilecte d'Abrera i Creu de Sant Jordi.

• Josep Pelegrí i Clariana (Abrera, 1938 - Barcelona, 1978). Pintor, dibuixant i esmaltador. Va excel·lir sobretot amb els seus esmalts sobre peces de joieria.

• Josep Roca i Bros (Can Bros Vell, Abrera 1828 - Figueres 1877). Arquitecte d'estil neoclàssic.

• Pere Torres i Andreu (Abrera, 1924 - 1988). Músic i actor de teatre afeccionat, home de mil oficis, Jutge de Pau d'Abrera fins a la seva mort. Una petita sala d'exposicions situada davant d'on va viure, al Carrer Major, porta el seu nom.

• Pere Vallès i Sucarrats (Abrera, 1887 - ?). Alcalde d'Abrera el 1934, i del 1936 al 1938.

Política

Abrera es una vila governada per l'esquerra des de l'inici de la democràcia municipal, l'any 1979. La seva alcaldessa és Maria Soler, que ha succeït en el càrrec a Félix Chico, que en fou alcalde durant 24 anys. Després de diversos mandats amb majoria absoluta del PSC, el govern municipal actualment és un tripartit compost pel PSC mateix, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya - Verds. En el passat també havien participat en el govern municipal, en diferents etapes, Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida i Alternativa.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Manuel López Lozano	Entesa (PSUC)
1983 - 1987	Félix Chico	PSC
1987 - 1991	Félix Chico	PSC
1991 - 1995	Félix Chico	PSC
1995 - 1999	Félix Chico	PSC
1999 - 2003	Félix Chico	PSC
2003 - 2007	Félix Chico	PSC
2007 - 2011	Maria Soler Sala	PSC
Des del 2011	Maria Soler Sala	PSC

Eleccions municipals

Resultat de les eleccions municipals de l'any 2007 i composició del Consistori des de finals de 2009 fins al juny de 2011:

Partit	Vots	Regidors
PSC	2.024 (46,54%)	9
ADA	807 (18,56%)	2
IC-V		1
PP	517 (11,89%)	2
EU-IU	405 (9,31%)	1
CiU	267 (6,14%)	1
ERC	261 (6,00%)	1

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abrera

• Mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
• Informació de la Diputació de Barcelona
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic d'Abrera Conté altres enllaços sobre història local.
• Ajuntament d'Abrera
• Biblioteca Josep Roca i Bros