Abruços

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regió dels Abruços
Bandera dels Abruços Escut dels Abruços
(En detall) (En detall)
Italy Regions Abruzzo Map.png
País:
• Capital:
• Municipis:
Itàlia
L'Aquila
305
Superfície 10794 km²
Població 
  • Densitat
1.300.000 hab.
120,44 hab/km²
Coordenades nd

Els Abruços (en italià, Abruzzo) és una regió situada en el centre d'Itàlia. Té 1,3 milions d'habitants i la seva capital és l'Aquila. Limita al nord amb Les Marques, a l'oest amb el Laci, al sud amb Molise i a l'est amb el Mar Adriàtic. Els tres Parcs Nacionals, el Parc Regional, les vint àrees protegides que es troben sobretot en el territori regional, representen el 33% de superfície total protegida que és el percentatge més alt d'Europa.

Història[modifica | modifica el codi]

Abruzzo apareix, sota la forma Abrutium, en texts del segle VI com a nom del territori de la rodalia de Teramo, que esdevingué un dels gastaldats longobards del ducat de Spoleto.

Ocupat pels normands al segle XII, l'Abruzzo formà part, successivament, dels regnes de Sicília i de Nàpols. Durant la darrera etapa de la Conquesta del Regne de Nàpols, el 1443 Ramon de Boïl i Montagut fou nomenat Virrei dels Abruços, on lluità contra els Sforza.[1]

El 1272, durant el regnat de Carles d'Anjou, fou dividit, prenent com a límit el riu Pescara, en Abruzzo citra flumen i Abruzzo ultra flumen. Aquesta divisió evolucionà fins a l'establiment per Josep Bonaparte, el 1807, de les províncies: Abruzzo Citerior, capital Chieti; Abruzzo Ulterior I, capital l'Aquila; i Abruzzo Ulterior II, capital Teramo. L'evolució administrativa explica el pas de la forma més genuïna del topònim, Abruzzo, a la forma pluralitzada, Abruzzi, que és ara l'oficial. Des del 1963 la regió comprèn les següents províncies: Chieti, L'Aquila, Pescara i Teramo.

Orografia[modifica | modifica el codi]

El país interior, que forma part dels Apenins Centrals, és un formidable muntanyam calcari, afaiçonat pels fenòmens càrstics, i migpartit per fosses tectòniques i depressions sinclinals (vall de l'Aterno, conca de Sulmona) dominades a l'E pel Gran Sasso d'Itàlia (2 914 m) i la Maiella i, a l'W, pel mont Velino (2 487 m). La conca del Fucino, abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena.

Economia[modifica | modifica el codi]

Aquestes depressions són claps agrícoles de poblament excepcionalment disseminat a l'entorn de ciutats: L'Aquila, la capital regional; Sulmana, encreuament de camins; Arezzano. A muntanya, els prats d'altura són lloc d'estiuatge de bestiar oví transhumant que hiverna al Tavoliere o a la Campagna romana; les fagedes i els boscs de pi negre i la fauna autòctona (ós bru, isard) són preservats al parc nacional dels Abruços, creat el 1923. El turisme ha introduït els esports d'hivern (Campo Imperatore, Roccaraso). A l'Abruç adriàtic, en terrenys gresosos, argilosos i sorrencs, els conreus mediterranis (vinya, olivera) i l'alzinar són coronats per una faixa de castanyers estesa dels 700 als 1.000 m d'altitud.

Població[modifica | modifica el codi]

El poblament rural tendeix a la disseminació, i pobles i viles s'aturonen. El turisme d'estiu ha poblat o vitalitzat les platges i els portets de la marina adriàtica, baixa i rectilínia, vorejada pel ferrocarril i per la carretera. Les indústries (construccions, mecàniques, adobs, ciment), l'explotació del metà, són localitzades especialment a Pescara i als centres prelitorals, com a Chieti o a Lanciano.

Organització territorial[modifica | modifica el codi]

Províncies dels Abruços.

La regió està composta per quatre províncies:

Província Superfície (km²) Població Densitat (hab./km²)
Província de Chieti 2.588 396.190 153,1
Província de L'Aquila 5.034 308.876 61,3
Província de Pescara 1.225 318.701 260,1
Província de Teramo 1.948 308.769 158,5

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari d'Història de Catalunya. ed. 62, 1998, p. 25. ISBN 84-297-3521-6. 


Coord.: 41° 54′ N, 13° 53′ E / 41.900°N,13.883°E / 41.900; 13.883

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abruços