Abstencionisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Logotip abstencionista

S'anomena abstencionisme a l'actitud d'abstenir-se o inhibir-se sistemàticament de participar en un procés, acció o qüestió, especialment en una elecció. Dit més planerament, en unes eleccions es considera "abstencionistes" aquells que no van a votar.

Tipus d'abstenció en unes eleccions[modifica | modifica el codi]

Normalment es diferencia entre abstencionisme actiu i passiu. L'actiu està associat al rebuig conscient i meditat d'aquell procés del qual ens abstenim mentre que l'abstenció passiva és aquella induïda per l'omissió.

L'exercici de l'abstenció també pot considerar-se o bé sistemàtica, constant, cosa que normalment es fa per ideologia, i associat històricament per exemple a moviment anarquistes (només pel que fa referència a votar partits polítics, en canvi si voten en assemblees, o a portaveus, etc.); o bé transitòria, quan es fa eventualment, cosa que s'interpreta com que l'opció preferida és la més votada, sigui quina sigui, pels altres. En principi sol existir la possibilitat de votar en blanc si cap de les opcions donades es considera convenient o interessant; però algunes persones prefereixen provocar un vot nul (abstenció activa) pels diferents efectes que tenen aquests dos tipus de vot als resultats generals.

Per últim cal assenyalar que, d'acord amb la legislació de cada país, l'abstencionisme pot ser legal -cas de l'estat espanyol, andorrà i francès, per exemple- o constituir una falta punible -com per exemple al Perú, on el vot és obligatori per a tots els ciutadans amb edats compreses entre els 18 i els 70 anys.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Constitució Política del Perú, Article 31.