Abu-Assida Muhàmmad (II)
Abu-Assida Muhàmmad (II) fou fill pòstum de Yahya (II) al-Wàthiq, emir hàfsida com a successor del seu cosí prim Abu-Hafs Úmar (I) el 1294.
Va nomenar visir al xeic almohade Ibn al-Lihyaní i va tractar de sotmetre al seu oncle Abu-Zakariyyà Yahya (III) que governava a Bugia. Aquest estava ara en dificultats perquè els marínides havien imposat la seva sobirania a Alger i havien conquerit la Mitidja, i van assetjar Bugia el 1300. Abu-Zakariyyà va morir el 1301 i el va succeir el seu fill Abu-l-Baqà Khàlid (I), que es va acostar a Abu-Assida, amb el que finalment va arribar a un acord; es va signar un tractat pel qual el primer que morís seria succeït per l'altra (1307 o 1308).
A partir del 1306 els àrabs Ku'ub es van revoltar contra Abu Asida i encara que foren dominats van ocasionar greus aldarulls. Amb Catalunya-Aragó-Sicília les relacions no foren bones deguts a la qüestió del tribut i a l'ocupació de Gerba.
Va morir el 1309 i segons el tractat signat amb el seu nebot Abu-l-Baqà Khàlid (I) aquest havia de ser proclamat emir, però un fill d'Abu Faris ben Ibrahim I, de nom Abu Yahya Abu Bakr I al-Shahid fou proclamat pels xeics almohades de Tunis.
