Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí (en àrab أبو حفص عمر بن شعيب البلوتي, Abū Ḥafṣ ʿUmar ibn Xuʿayb al-Ballūtī) (Bitrawj, Fahs al-Bal·lut, ? - Creta, ?) fou un líder musulmà i emir de Creta. Va rebre els sobrenoms d'al-Ghaliz, que vol dir "el Gros" o "el Corpulent", i més tard d'al-Ikritix, "el Cretenc". Rep la nisba al-Bal·lutí, perquè era nat a Bitrawj, actualment Pedroche, a la comarca de Fahs al-Bal·lut, al nord de Còrdova. Els bizantins l'anomenen Apocapso o Apochapsa.

La rebel·lió cordovesa del 812 fou derrotada i els musulmans del barri d'Al-Rabad foren expulsats de Còrdova i uns deu mil d'ells, juntament amb mariners del litoral andalús es van dedicar a la pirateria especialment al Mediterrani central i oriental. El 816 es van apoderar d'Alexandria amb el suport de la població local i es va proclamar la República d'Alexandria sota la direcció d'Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz (el gros).

Umar va organitzar diverses expedicions, entre elles una a Creta.

El 827 Abd Allah ben Tahir, governador enviat a Egipte pel califa Mamun, va assetjar la ciutat (maig) que va haver de capitular (juny). Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condició de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap país musulmà. Els expulsats es van dirigir a Creta i van desembarcar a Candax (el nom va derivar a Càndia) al lloc de l'actual Herakleion el 827. Durant el 828 van conquerir les 29 ciutat de l'illa sense trobar gairebé resistència. A diferència del seu govern a Alexandria que fou república, aquí Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz ara conegut com Al-Ikritish (el cretenc) va constituir un emirat i va fer llegir la khutba (oració) en nom del Califa de Damasc (i després de Bagdad) i no del califa de Còrdova.

El 828 va atacar Egina i va rebutjar un contraatac bizantí.

El 829 un atac bizantí dirigit per Fòtios i Damianos va fracassar i el darrer fou capturat i el primer va haver de fugir. Els musulmans van ocupar algunes illes de l'Egeu que vers el 829 o 830 foren recuperades pels bizantins dirigits per Oorifes amb una flota de certa importància.

Un desembarcament dirigit per Cràteros va triomfar inicialment però el seu exèrcit fou sorprès de nit i massacrat i Cràteros, que va poder fugir, fou atrapat prop de Kos i penjat.

Una flota bizantina fou destruïda davant Thasos i es va devastar el Mont Athos.

També va fer una expedició al thema dels Tracessis a Anatòlia i van ocupar el monestir de Latros, però el governador Constantí Contòmites els va derrotar i expulsar (vers 841).

El 843 els bizantins van destruir una flota dels musulmans de Síria i seguidament va decidir atacar Creta dirigits pel logoteta Teòctistes, que van ocupar quasi totalment, però els rumors de disturbis a Constantinoble, fets córrer pels musulmans, el va fer abandonar l'illa i les tropes deixades a l'illa foren fàcilment eliminades pels musulmans.

Umar va morir el 855 i el va succeir el seu fill Shuayb I ben Umar.[1]



Precedit per:
conquesta de l'illa (827)
emir de Creta
827-855
Succeït per:
Xuayb ibn Úmar


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Miles, George C. (1964), "Byzantium and the Arabs: Relations in Crete and the Aegean Area", Dumbarton Oaks Papers 18: p.1–32, DOI 10.2307/1291204

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gaspar Remiro, Cordobeses musulmanes en Alejandria y Creta, Saragossa 1904
  • A. Freixas, España en los historiadores bizantinos, a Cuadernos de la historia de España, Buenos Aires 1949.
  • E. Levi-Provençal, Historia de la España Musulmana