Abu-Nuwàs
| Abu-Nuwàs | |
|---|---|
 Abu-Nuwàs segons un dibuix de Khalil Gibran[1] |
|
| Naixement: | 756 Ahwaz (Pèrsia) |
| Mort: | 814 Bagdad (Pèrsia) |
| Activitat: | Poesia |
| Nacionalitat: | Pèrsia |
| Període: | segle VIII |
| Tema/es: | Elegia |
| Moviment: | Modernisme |
Abu-Nuwàs al-Hàssan ibn Hani al-Hakamí (en àrab أبو نواس الحسن بن هانئ الحكمي, Abū Nuwās al-Ḥasan ibn Hāniʾ al-Ḥakamī), més conegut simplement com Abu-Nuwàs (Ahvaz, Pèrsia, c. 755 - Bagdad, c. 814)[2] va ser un poeta persa en llengua àrab, que pertanyia al corrent modernista; és un dels poetes clàssics més coneguts.
S'educà a Bàssora i visqué a la cort de Harun ar-Raixid. Criticà la cassida tradicional, una forma estròfica literària, i renovà la poesia àrab introduint-hi el tema bàquic en famosos poemes on exaltà la seva inclinació a la beguda. És autor també de poesia amorosa, que reflecteix la seva homosexualitat, així com de poesia cinegètica i elegíaca. Bon coneixedor de la cultura persa, n'utilitzà sovint temes llegendaris o folklòrics, i inserí en els seus poemes mots i hemistiquis sencers, en llengua pahlavi. Esdevingué ben aviat popular i el seu record perdurà,[2] passant a formar del folklore i la tradició àrab, i apareixent diverses vegades com a personatge en el llibre de Les mil i una nits.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Sobre les dates de naixement i mort d'Abu-Nuwàs les fonts documentals varien força. Per posar dos exemples, Garzanti dóna una data de naixement de 756 o 758 i una data de mort al voltant de l'any 814;[3] mentre que Dona S. Straley situa les dates al voltant dels 756 i del 810.[4] Sobre el lloc de naixement també hi ha debat i alguns especialistes com ara Garzanti diuen que va néixer a Bàssora,[3] mentre d'altres creuen que ho va fer a Damasc o a Ahwaz.
El seu pare, Hani, al que mai no va arribar a conèixer, pertanyia a la tribu àrab dels Banu Sad i va ser un soldat de l'exèrcit de Marwan ibn Muhàmmad (Marwan II); la seva mare, anomenada Golbes, era persa i treballava com a teixidora. Abu-Nuwàs és un sobrenom que fa referència als dos llargs penjolls als cabells que arribaven fins a les seves espatlles. La seva mare el va vendre quan encara era un nen a un comerciant de Bàssora que s'anomenava As-Sad Yaixira.
Va passar tota la seva joventut a Bàssora, on va estudiar l'Alcorà i gramàtica. Va tenir per mestre i amant[5] el poeta Waliba ibn al-Hubab, un llibertí cèlebre, que se'l va portar a viure amb ell a la ciutat de Kufa. Abu Nuwas va emigrar a Bagdad, possiblement en companyia de Waliba ibn al-Hubab, i aviat s'hi va fer famós per la seva poesia i humor enginyós, en els que no es referia als temes tradicionals, sinó a la vida urbana i les alegries del vi i la beguda (khamriyyat), i a l'humor (mujuniyyat). De tornada a Bàssora va estudiar amb Jalaf al-Ahmar, un mestre de poesia preislàmica. Per millorar el seu àrab va viure una temporada entre els beduïns del desert, però detestava aquesta vida i va decidir tornar a la populosa Bagdad.
A Bagdad acabava d'accedir al tron el llegendari Harun ar-Raixid, de la dinastia abbàssida. Abu-Nuwàs es va apropar a la cort a través de la seva relació amb els barmàkides, una família de jerarques relacionada amb califa. Malgrat l'estimació que suscitava en la cort, no va deixar de passar alguna temporada a la presó com a conseqüència de la seva vida llibertina i de la seva afició a la beguda.
En caure en desgràcia i ser executats els barmàkides, va fugir a La Meca i més endavant a Egipte. Va tornar a Bagdad quan Ar-Raixid ja havia mort i havia estat substituït pel jove Al-Amín, del qual Abu-Nuwàs havia estat professor. El poeta i el califa es van entendre bé, ja que Al-Amin no solament era un amant de les arts i les lletres sinó que a més compartia la tendència a llibertinatge d'Abu-Nuwàs. Malauradament per a Abu-Nuwàs, va morir al cap de quatre anys de regnat i el va succeir al tron el seu germà Al-Mamun.
Al-Mamun també era un amant de les lletres i les arts, però no dels bevedors i els llibertins. Com que estava disposat a fer compartir llurs idees pels funcionaris de l’administració, decidí que aquests fossin interrogats. En conseqüència, el govern inicià les accions i molts dels funcionaris es defensaren jurant en fals (l'islam admet la taqyya o abjuració quan la vida dels fidels és en perill[6]), però d'altres s'hi van resistir i van anar a parar a la presó i al turment, com va ser el cas del gran jurista Ibn Hanbal, per exemple. Abu-Nuwàs va anar a la presó on molt probablement hi va morir cap a l'any 815 (segons algunes fonts va ser enverinat per Ismaïl ibn Abu-Sehl; també hi ha els que creuen que va morir enverinat a la mateixa presó).
[modifica] Obra
Va conrear primer una poesia en el que era la tradició àrab clàssica, i després la va abandonar i fins i tot va burlar-se'n en algunes ocasions, en favor de temes nous. Gran part de la seva poesia és bàquica, d'acord amb la seva vida dissipada. Les descripcions de les seves gresques que, generalment, transcorrien en una taverna jueva o cristiana a la nit, són d'un gran realisme.
La seva producció poètica va ser recollida després de la seva mort pels erudits as-Sulí i Hamza en-Isbahaní. Es conserven aproximadament 13.000 versos. Malgrat ser un dels poetes àrabs més apreciats, algunes de les edicions actuals de les seves obres "eviten" incloure referències a la seva homosexualitat i s'amaguen molts poemes que va dedicar als seus múltiples amants barons.
Abu-Nuwàs és considerat un dels grans de la literatura àrab clàssica. Va influir en molts escriptors posteriors, com Omar Khayyam i Hàfidh de Xiraz (ambdós perses). Una caricatura hedonista d'Abu-Nuwàs apareix en diverses ocasions a Les mil i una nits. Entre les seves poesies més conegudes destaquen aquelles que ridiculitzen les Mual·laqat, és a dir els poemes de la poesia preislàmica, el tema és la nostàlgia pel beduí, i que lloen la vida moderna a Bagdad com a contrast.
La seva llibertat d'expressió, la seva celebració l'amor pederasta, van continuar encenent l'ànim dels seus censors:
| « | M'estimes? Quan vaig veure aquell bell jove ell reia amb ganes. Estàvem els dos sols, en fi, sols amb Déu. I tanmateix ell va posar la seva mà en la meva i em va parlar llarga estona; després em va dir "¿m'estimes?". "Sí, més enllà de l'amor:" "I per tant -va dir-, em desitges?" "Tot en tu és desitjable:" "Tem llavors a Déu i oblidem" "Si el meu cor volgués obeir-me..." |
» |
Si bé les seves obres van circular lliurement fins als primers anys del segle XX, el 1932 la primera censura d'una edició moderna de les seves obres es va produir a el Caire, deixant de banda enterament tota la poesia homoeròtica. Tanmateix, aquesta censura segueix més viva que mai a l'actualitat. 6.000 llibres de la seva poesia van ser cremats pel Ministeri Egipci de Cultura a gener de 2001.[7][8]
A l'Àfrica oriental, dins la cultura swahili, el nom d'Abu-Nuwàs és molt popular com a "Abunuwasi". Aquí es connecta a una sèrie d'històries amb altres denominacions com són les aventures d'en Nasreddín (o el Johà o el Mul·là) dins d'històries, contes i llegendes tradicionals de la literatura de les societats islàmiques.
[modifica] Referències
- ↑ Publicat a al-Funun 2, núm 1 (juny del 1916). El diari al-Funun es va començar a publicar l'abril de 1913. Representa el compliment del somni del seu director i editor Nasib Aridah de publicar una revista literària en àrab dedicada a la promoció de noves formes de literatura per al món de parla àrab. Vegeu al-funun.org
- ↑ 2,0 2,1 «Abū Nuwās». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 1 d'agost del 2009].
- ↑ 3,0 3,1 Garzanti, Aldo [1972]. Enciclopedia Garzanti della letteratura (en italià). Milà: Garzanti, 1974, 2.
- ↑ Straley, Dona S. [2004]. The undergraduate's companion to Arab writers and their web sites (en anglès). Libraries Unlimited, 30. ISBN 978-1-59158-118-5. ISBN 1591581184.
- ↑ Kennedy, Hugh. When Baghdad ruled the Muslim world: the rise and fall of Islam's greatest dynasty (en anglès). Da Capo Press, 2006, p.122. ISBN 0306814803.
- ↑ "Taqiyah". Oxford Dictionary of Islam. John L. Esposito, Ed. Oxford University Press. 2003. Consultat el 25-05-2011. (anglès)
- ↑ Al-Hayat, 13 de gener de 2001
- ↑ Middle East Report, núm. 219, Estiu de 2001. (anglès)
- ↑ «USGS Astro: Planetary Nomenclature: Feature Data Search Results» (en anglès). USGS Gazetteer of Planetary Nomenclature Feature Information. [Consulta: 21 d'octubre del 2007].
[modifica] Bibliografia complementària
- Philip F. Kennedy. The Wine Song in Classical Arabic Poetry: Abu Nuwas and the Literary Tradition.. (Open University Press, 1997). (anglès)
- Philip Kennedy: Abu Nuwas: A Genius of Poetry, OneWorld Press, 2005. (anglès)
- The care and feeding of gazelles – Medieval Arabic and Hebrew love poetry. IN: Lazar, M. i Lacy, N. Poetics of Love in the Middle Ages. (George Mason University Press, 1989). (anglès)
- Richard Nelson Frye. The Golden Age of Persia, p. 123, ISBN 0-06-492288-X) (anglès)
- Encyclopædia Britannica entry for Abu Nuwas (anglès)
[modifica] Enllaços externs
- Poesia d'Abū Nuwās (anglès)
- Princenton Online Arabic Poetry (anglès)
- The Knitting Circle: Abū Nuwās (anglès)
- Al-Funu.Org: Abū Nuwās (anglès)
- Queer Theory: Abū Nuwās (anglès)
- 1001 Arabian Nights: Harun al_Rashid and the Damsel and Abu Nowas (anglès)
