Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Yússuf Yaqub ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin al-Mansur (en àrab أبو يوسف يعقوب بن يوسف بن عبد المؤمن المنصور, Abū Yūsuf Yaʿqūb ibn Yūsuf ibn ʿAbd al-Muʾmin al-Mansūr), més conegut com a Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur (mort en 1199), fou amir al-muminin dels almohades mumínides, oficialment el tercer. Va regnar del 1184 al 1198.

El seu pare, el califa Abu-Yaqub Yússuf va ser ferit i va morir prop d'Evora, camí de Sevilla el 29 de juliol de 1184. Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur fou proclamat a Sevilla el dia 10 d'agost i va agafar el títol d'amir al-muminin.

La notícia de la mort es va saber a Mallorca on l'emir Alí ibn Ishaq ibn Ghaniya, esperonat pels partidaris dels Banu Hammad a Bugia, va equipar una flota, va deixar al seu germà Talha com a regent, i va desembarcar a Bugia, on la guarnició estava absent i la va ocupar (12 de novembre). Llavors va cridar al seu germà Yahya i quan va arribar el va nomenar governador de la ciutat. La guarnició almohade, en tornar a la ciutat, fou derrotada. Es van aliar als berbers shanhadja, als Banu Riyah, al Athbadj i als Djudham i altres grups nòmades.

Alí ibn Ishaq ibn Ghaniya va aprofitar l'impacte del fet per ocupar també Alger, Miliana, Ashir, i la Kala dels Banu Hammad (Kalat Banu Hammad). Abu Yusuf Yakub va reaccionar, va fer equipar una esquadra a Ceuta i va enviar un exèrcit amb el que va recuperar Alger, Bugia (22 de maig del 1185) i els altres llocs ocupats (primavera del 1185)[1] i va marxar contra Ali que assetjava Constantina.

Ali va abandonar el setge de Constantina i amb el seu germà Yahya es va dirigir al Djarid on va ocupar Tawzar (Tozeur) i Gafsa i es va aliar l'armeni Karakush (al servei dels aiúbides) que dominava Trípoli i amb aquesta aliança van poder ocupar Gafsa i dominar el Djabal Nafusa i Gabes (i Trípoli). Els almohades a Ifriquiya ja només dominaven Tunis i Mahdia. Ali va enviar un emissari al califa abbàssida anunciant que als seus territoris la khutba es faria en nom seu.

El califa va decidir iniciar una gran expedició a l'est. L'exèrcit va arribar a Tunis (1187) i va enviar una forta columna contra els Banu Ghaniya i els seus aliats, que fou derrotada a la plana de Umra prop de Gafsa (24 de juny de 1187).[2] Karakush amb els seus mercenaris turcs oghuz, va acabar de destruir l'exèrcit almohade. Tres mesos després el califa va enviar noves forces i va prendre revenja, derrotant als Banu Ghaniya a Al-Hamma (14 d'octubre del 1187) dominant llavors tot el sud d'Ifriquiya amb Gafsa, Tozeur i Gabes. Ali i Karakush van poder fugir però els mercenaris oghuz del darrer van ser fets presoners i portats a Marrakech.

En aquestes condicions victorioses l'exèrcit va retornar a Tlemcen i poc després va morir Ali ben Ghaniya, però el seu germà Yahya ben Ghaniya va agafar la torxa i va continuar la lluita durant molts anys. Karakush fou desautoritzat en la seva actuació pel soldà aiúbida Saladí i va haver de fer submissió al governador almohade de l'Ifriquiya i li va haver d'entregar Trípoli.

El 1188 la flota almohade va desembarcar a Eivissa i Formentera, que va ocupar fàcilment, i tot seguit a Menorca.[3] Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghaniya va conservar Mallorca.

El 1189 els castellans van ocupar diverses fortaleses com Magazuela, Baños, Alcalá de Guadaíra i Calasparra, arribant a l'Aljarafe i a la costa. Pel seu costat els portuguesos, reforçats amb els croats que anaven cap a Palestina, van atacar Shilb (Silves) i després d'un setge de tres mesos, la van ocupar el 3 de setembre; també van ocupar Alcácer do Sal i Beja.

El 1190 el sobirà almohade va iniciar la contraofensiva a Hispània. Va signar una treva amb Castella i amb Lleó i es va dirigir contra els portuguesos. Torres Novas i Tomar foren atacades i la primera va capitular, mentre la segona, defensada pels templers, va resistir. Silves fou assetjada. Finalment una epidèmia de pesta va fer retirar als almohades. Mentre, a Àfrica, Yahya Ibn Ghaniya i Karakush es va aliar als Banu Sulaym de Tripolitana i Cirenaica, i van ocupar Trípoli i Gabes, aquesta vegada amb Karakush actuant pel seu compte. Karakush amb els seus mercenaris se'n va anar al Fezzan, governat pels Banu Khattab, on va deposar a la dinastia i va prendre el poder

El 1191 l'expedició es va reprendre. Nombroses fortaleses al Algarve, al sud del Tajo, foren ocupades com Alcácer do Sal, Palmela, Almada, Moura i altres. Silves, agafada per sorpresa, també fou ocupada el 10 de juliol del 1991.

El 1193 Abu Yusuf Yakub que estava supervisant les obres de construcció a Rabat, va fer construir un castell anomenat Aznalfarache (Hisn al-Faradj) prop de Sevilla, a la part més estreta de l'Ajarafe (Al-Sharaf).[4]

Acabada la treva amb Castella i Lleó, els castellans van fer una expedició que va arribar fins Al-Yazira al-Jadrā (Algesires). El califa va anar a Sevilla d'on va sortir cap a Còrdova i cap al coll de Muradal buscant l'exèrcit castellà d'Alfons VIII. El 18 de juliol de 1195 es va lliurar la famosa batalla d'Alarcos (Al-Arak) on els castellans van patir una seriosa derrota. Els lleonesos, cridats en ajut, van arribar tard.[5] Els castells del camp de Calatrava foren ocupats. A la tornada el califa va agafar el títol de Al-Mansur Billah (El Victoriós per la gràcia de Déu).

El 1196 els almohades van ocupar els castells de Trujillo, Montánchez i Santa Cruz, a la regió de Talavera que foren arrasats; Salamanca fou assolada i les rodalies de Toledo foren devastades

El 1197 els almohades van atacar Guadalajara, Alcalá de Henares i Madrid (defensada per Diego López de Haro).

El 1198 va signar una pau perpetua amb el regne de Navarra. De retorn a Marràqueix, ja malalt, va fer reconèixer com a successor al seu fill Abu Abd Allah Muhammad ben Abi Yusuf i de fet es va retirar de la vida publica dedicant-se a la meditació i deixant els afers en mans del fill. Va morir amb tota probabilitat el 23 de gener de 1199.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La Kala dels Banu Hammad va haver de ser assetjada tres mesos (juny a agost)
  2. en aquesta batalla va morir l'emir de Mallorca Muhammad Abu l-Hasan, un titella almohade imposat per un temps, i que poc abans havia estat enderrocat per Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghaniya i havia fugit a Àfrica per reunir-se amb el califa almohade
  3. el governador dels Banu Ghaniya era Ibn Nayya
  4. entre les construccions d'aquest califa cal esmentat el barri imperial de Al-Saliha a Marràqueix, la mesquita de les llibreries o Djami al-Kutubiyya, també a Marrakech, la Giralda a Sevilla, i la mesquita de Hasan, a Rabat
  5. aquest retard va semblar sospitós i deliberat als castellons i les relacions entre els dos regnes en van sortir malparades

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • E. Levi-Provençal, Un recueil de lettres officielles almohades; i Trente-sept lettres officielles almohades.


Precedit per:
Abu-Yaqub Yússuf
califa almohade
1184-1198
Succeït per:
Muhàmmad an-Nàssir