Abu-l-Faraj al-Isbahaní

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-l-Faraj Alí ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad ibn Àhmad al-Quraixí al-Isbahaní (o al-Isfahaní[1]), més conegut simplement com a Abu-l-Faraj al-Isbahaní (o al-Isfahaní) (en àrab أبو الفرج الأصفهاني), també anomenat a Occident Abulfaraj (Isfahan, 897 - Bagdad, 20 de novembre de 967) fou un historiador, literat i poeta àrab nascut a Pèrsia. La seva obra principal, en la que ell mateix diu que va treballar 50 anys, és la Kitab al-Aghan (el llibre dels cants), en la que va recopilar els antics poemes i cançons àrabs.

Era descendent dels quraixites de la Meca de confessió xiïta. Va estudiar a Bagdad on va viure quasi tota la vida protegit pels Buwàyhides, especialment el ministre Al-Muhal·labí; també va viure un temps a Alep, a la cort del hamdànida Sayf al-Dawla.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La ciutat persa d'Isfahan, que dóna origen a la nisba d'Abu-l-Faraj, és anomenada en àrab Isbahan, d'aquí que aquest personatge sigui conegut com al-Isbahaní, segons el nom àrab, o al-Isfahaní, segons el persa. Donat que es tracta d'un àrab, nascut en una ciutat persa, sembla que el més correcte és anomenar-lo preferentment per la seva nisba àrab.