Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | 6 agost 1043 |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Altres | |
| Títol | Emir |
| Fills | Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid |
Abu-l-Hazm Jàhwar ibn Muhàmmad ibn Jàhwar (àrab: أبو الحزم بن جهور, Abū-l-Ḥazm ibn Ŷahwar) (?, ca. 1000 - Còrdova, 6 d'agost de 1043) fou un alt dignatari dels darrers califes de Còrdova i el primer governant de la república de Còrdova, des del 1031 fins al 1043.
Biografia[modifica]
Pertanyent a la influent família dels Banu Jàhwar, amb erudits, juristes i alts càrrecs durant el període omeia, entre els seus membres,[1][2] era de procedència oriental i descendent d'un esclau manumitit per l'omeia Marwan I.[3] Muhàmmad, el seu pare, fou secretari durant el govern d'Almansor, i el mateix Jàhwar fou secretari del fill d'Almansor, Abd-ar-Rahman Sanxuelo, i visir durant els regnats de Sulayman al-Mustaín i Hixam II.[4][5]
Al juny de 1026, estant Còrdova sense govern, Abu-l-Hazm Jàhwar, el més influent dels membres del consell d'Estat, tot i no estar convençut de la vàlua dels omeies, no veu altra solució que oferir el tron a altre príncep omeia.[6] Durant el govern d'Hixam III, Abu-l-Hazm ocupa la presidència del consell d'Estat, i quan el visir Hakam ibn Said al-Kazzaz, home fort, comença a governar arbitràriament en contra dels consellers, Abu-l-Hazm decideix deposar al califa i deixar el govern en mans del consell.[7]
Abolit el califat l'any 1031, en una assemblea convocada pel consell d'Estat, Abu-l-Hazm és elegit per dirigir la república, amb l'assistència de dos familiars seus, Muhàmmad ibn Abbàs i Abd al-Aziz ibn Hàssan, però sols amb serveis consultius.[8]
Des del moment d'ocupar el poder refusa prendre cap títol califal, però pel seu govern equitatiu i savi,[8] Ibn al-Khatib el denomina sayj al-yama'a (Xeic de la Comunitat).[4] Tot i complir les formes republicanes el seu poder era il·limitat, i el consell no s'atreveix a contradir-lo.[9]
Quant a la política interior restaura l'ordre i la tranquil·litat a Còrdova,[5] i llicència les tropes berbers excepte el petit contingent del Beni Iforen, i les substitueix per una milícia ciutadana.[4][8] Potencia el comerç, modera els preus, regularitza els impostos i inicia una política de restauració d'edificis.[5][4]
La seva política exterior li serveix per aconseguir el respecte dels regnes de taifes veïns, fins i tot de l'expansionista taifa de Sevilla.[5][9] Realitza una important tasca diplomàtica en els conflictes on estan implicades les taifes veïnes: intercedeix pels presoners almeriencs de Badis ibn Habús, emir de la taifa de Granada, quan en 1038 aquest venç a Zuhayr d'Almeria, quan aquest darrer intentava envair Granada; intervé de mediador entre les taifes de Badajoz i Sevilla, aconseguint que signen un tractat de pau, i s'alien contra el perill castellà; i ofereix refugi i protecció a diferents personatges exiliats per problemes polítics.[4]
Abu-l-Hazm Jàhwar, segons les cròniques, era un home molt religiós, actuava com muetzí a la mesquita que els cordovesos tenien al raval oriental i pregava públicament les oracions de les nits del ramadà; era recte i honrat, i el seu caràcter era serè i tranquil.[4] Tot i ser un aristòcrata i dels terratinents més rics de Còrdova,[10] preferia viure a casa seva i no en els palaus reials.[4][9] Mor a Còrdova el 6 d'agost de 1043 i fou soterrat en la seva pròpia residència.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Ballestín Navarro 2004: pp. 54 i 66-67.
- ↑ Seybold 1993: p. 1002.
- ↑ Biblioteca de al-Andalus VI 2006: p. 45.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Moraleda Tejero
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Huici-Miranda 1991: p. 389.
- ↑ Dozy 1861: III, p. 559.
- ↑ Dozy 1861: III, p. 566-568.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Dozy 1861: IV, p. 5.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Dozy 1861: IV, p. 6.
- ↑ El Jai 2010: p. 68.
Bibliografia[modifica]
- Ballestín Navarro, Xavier. Al-Mansur y la dawla'amiriya: Una dinámica de poder y legitimidad en el occidente musulmán medieval. Barcelona : Universitat de Barcelona, 2004. ISBN 84-475-2772-7. (castellà)
- Dozy, Reinhart Pieter Anne. Histoire des Musulmans d'Espagne : jusqu'à la conquete de l'Andalousie par les Almoravides (711-1110). Tome troisième. Leyde : Brill, 1861. (francès)
- Dozy, Reinhart Pieter Anne. Histoire des Musulmans d'Espagne : jusqu'à la conquete de l'Andalousie par les Almoravides (711-1110). Tome quatrième. Leyde : Brill, 1861. (francès)
- El Jai, Karima. La Poésie galante en Andalusie : L'exemple d'Ibn Zaydùn (XI siècle). [Thèse de doctorat]. Creteil (France) : Université Paris-Est, 2010. (francès)
- Huici-Miranda, A. «Djahwarids». En The enciclopaedia of Islam. Volum II. Leiden : E.J. Brill, 1991. ISBN 90-04-07026-5 (v. 2). (anglès)
- «Abū Marwān ibn Ŷahwar al-Bujtī», dins Lirola Delgado, Jorge (ed.). Biblioteca de al-Andalus. De Ibn al-Ŷabbāb a Nubdat al-ʿaṣr. Almeria: Fundación Ibn Tufayl de Estudios Árabes, 2006, pp. 45-46. ISBN 84-934026-8-0 (vol. 6). (castellà)
- Moraleda Tejero, Juan Miguel. «Abu l-Hazm Yahwar, Rey de la taifa de Córdoba (ca. 1000-1043)». mcnbiografias.com [Edició en línia] (castellà)
- Seybold, C.F. «Djahwar». En E.J. Brill's first enciclopaedia of Islam, 1913-1936. Volum II. Leiden : E.J. Brill, 1993. ISBN 90-04-08265-4 (v. 2). (anglès)