Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad (àrab أبو القاسم محمد بن عباد, Abū l-Qāsim Muḥammad ibn ʿAbbād), més conegut com Ibn Abbad, fou emir de Sevilla de la dinastia abbadita, d'una noble família sevillana d'origen àrab, de la tribu dels Banu Lakhm (els antics lakhmides d'Hira).
Era cadi de Sevilla i va organitzar la defensa de la ciutat contra els berbers; va assolir el govern de la ciutat el 1023 però sota la nominal direcció suprema del califa hammudita Yahya I ibn Alí, però al cap de poc va refusar el reconeixement dels seus successors Al-Qàssim ibn Hammud (1023), Abd-ar-Rahman V (1023-1024) i Muhàmmad III al-Mustakfí (1024-1025) i va governar sota un suposat Hixam II, un impostor que va fer passar pel califa ja mort, ficció que es va mantenir fins el 1059.
Va morir el 1042 i el va succeir el seu fill Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid.
[modifica] Bibliografia
- A. Gonzáles Palencia, Historia de la España Musulmana, Barcelona 1929
- E. Levi Provençal, Historia de la España Musulmana
