Abu Bakr as-Siddiq
De Viquipèdia
Abu-Bakr as-Siddiq (en àrab ابو بكر الصديق, Abū Bakr aṣ-Ṣiddīq) (vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors de Mahoma. Durant la vida del Profeta va actuar com el seu amic i confident, esdevenint el seu gendre, i a la mort d'aquest es convertí en el primer califa musulmà establint el califat Raixidun, essent considerat pels sunnites el primer dels Raixidun (els quatre califes ortodoxos). El seu califat, que durà dos anys i tres mesos (632-634), significà la consolidació i expansió de l'islam cap a Síria i Iraq. La seva vida personal consistí en la renuncia a tota riquesa i pompa. Es troba enterrat al costat del Mahoma i d'Umar a la Mesquita del Profeta de Medina.
Taula de continguts |
[edita] Genealogia
Era fill d'Abu Kuhafa (Uthman) ben Amir del clan taym de la tribu kuraix, i d'Umm al-Khayr (Salma) bint Sakhr. Va tenir quatre esposes: Kutayla bint Abd al-Uzza dels amir (mare d'Add Allah i Asma); Umm Rumnan bint Amir dels kinana (mare d'Abd al-Rahman) i Aixa); Asma bint Umays dels khatam (mare de Muhammad); Habiba bint Kharidja dels harith (mare de Umm Kulthun, pòstuma). Els dos primers matrimonis foren probablement simultanis i els altres dos polítics.[1] Era un petit comerciant i se'l considerava expert en genealogies de les tribus àrabs.
[edita] Història
La tradició el fa el primer musulmà després de Mahoma però aquesta condició també s'atribueix a altres; va restar a la Meca mentre altres musulmans van haver d'emigrar a Axum; fou escollit per Mahoma per acompanyar-lo a la seva emigració a Medina. La seva filla Aixa es va casar amb Mahoma. Va participar en totes les expedicions iniciades per Mahoma i fou el primer a ser informat dels objectius de l'expedició del 630 (conquesta de la Meca); mai va tenir un comandament militar separat excepte dues petites operacions el 627 i 628. El 8 de juny del 632 va morir Mahoma i Abu Bakr, que havia estat distingit pel Profeta amb detalls com encarregar-li la direcció de la oració a Medina durant la seva malaltia, fou nomenat successor a proposta d'Umar I. Va agafar el títol de khalifat rasul Allah ("successor de l'enviat de Déu") i es va instal·lar al centre de Medina.
[edita] Després de la mort de Mahoma
En aquest temps va predominar el moviment anomenat la rida (apostasia) que no era una mera reacció religiosa, sinó sobretot una oposició política; alguns grups es negaven a enviar taxes a Medina. El moviment s'havia iniciat al Iemen ja abans del 632, i Al-Aswad fou substituït per Kays ben Hubayra ben Abd Yaguth al-Makshub. Fou essencialment un moviment antimedinès que va esdevenir revolta oberta a la mort del profeta.
L'exèrcit dirigit per Usama ben Zayd estava ocupat a Síria i les tribus rebels de la vora de Medina van aprofitar aquest fet i van intentar ocupar la ciutat per sorpresa, però foren derrotades a Dhu l-Kassa. Quan l'exèrcit va tornar, un grup sota comandament de Khalid ben al-Walid fou enviat contra els rebels. El primer dels seus caps, Tulayba, fou derrotat a Buzakha; Tamim va fer submissió; la principal batalla fou la d'Akraba a la Yamana el maig del 633 [2] en què Musaylima, el principal cap de la rida, fou derrotat i mort i l'Aràbia central recuperada. Altres caps militars van dirigir operacions secundàries a Bahrayn (Al-Hasa) i a Oman (Mahra).
Khalid ben al-Walid va pacificar la Yamana i va marxar a Iraq. Al-Muhadjir ben Abi Umayya es va encarregar de reprimir la rida al Iemen i a Hadramawt. Abu Bakr es va mostrar clement amb els caps enemics presoners i després, la major part d'aquests van esdevenir musulmans zelosos i partidaris fidels del califa. Encara que el 633 la rida va quedar sufocada, alguns incidents es van produir encara fins al 635.
Khalid es va unir a un altre cos d'exèrcit dirigit per Al-Muthanna ben Haritha i va assolar Iraq, amenaçant Hira que va pagar 60.000 dinars per evitar la seva destrucció. Muthanna va restar a la zona i Khalid va iniciar la seva cèlebre marxa cap a Damasc unit a tres columnes més dirigides per Yazid ben Abi Sufyan, Shurahbil ben Hasana i Amr ben al-As que operaven a Palestina, d'on s'havien hagut de retirar davant un exèrcit bizantí superior. Les forces musulmanes reunides van derrotar els bizantins a Al-Adjnadayn [3] entre Jerusalem i Gaza el juliol del 634.
| Precedit per: Profeta de l'islam Muhàmmad |
Califa 632-634 |
Succeït per: Úmar ibn al-Khattab |
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- C. Becker, The expansion of the Saracens a la Cambridge Medieval History, 1912.
- W. Montgomery Watt, Muhammad at Mecca, Oxford 1953
