Acab
Segons la Bíblia, Acab (en hebreu, אחאב בן-עמרי Ahăāb ben Omriyyāh) fou el setè rei del Regne d'Israel, succeint el seu pare Omrí.
Acab a la Bíblia [modifica]
Fou un rei guerrer i constructor. Va fer fortificar Meggido i Hazor, i va eixamplar Samaria.
Es casà amb la filla d'Etbaal, rei de Tir i Sidó, Jezabel. Amb ella infantà els seus fills:
- Ahazià, el primogènit i hereu.
- Jehoram, successor del seu germà en morir aquest sense descendència.
- Atalia, qui esdevindria reina de Judà.
Amb altres dones va tenir un total de setanta fills que van ser degollats durant la sublevació de Jehú contra Jehoram.
A causa d'haver introduït la seva dona els estils, l'elegància, dels fenicis i el culte a Baal va provocar la reprovació del profeta Elies.
Va repel·lir l'atac del rei d'Assíria Benadad i trenta-dos reis més contra la seva capital Samaria. Poc després van fer un pacte i van segellar una aliança assírio-israelita.
Al cap de tres anys, Acab rebé la visita de Josafat, rei de Judà, i junts van acordar atacar Assíria. Fou mort pels assiris a la batalla de Galaad, enterrat a Samaria i succeït pel seu fill Ahazià.
Acab en altres fonts [modifica]
Al monòlit de Kurkh, erigit a finals de segle IX aC, es menciona que 2000 carros i 10000 soldats d'Ahab l'israelita, juntament amb els seus aliats, van plantar batalla als exèrcits assiris dirigits Shalmaneser III a la batalla de Karbar (853 aC).
| Precedit per: Omrí |
Rei del Regne d'Israel |
Succeït per: Ahazià |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acab |