Acacia melanoxylon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Acacia melanoxylon
Branca en flor d'aquesta Acacia.
Branca en flor d'aquesta Acacia.

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Mimosoideae
Tribu: Acacieae
Gènere: Acacia
Espècie: A. melanoxylon
Nom binomial
Acacia melanoxylon
R.Br.
Distribució natural
Distribució natural

Acacia melanoxylon (coneguda popularment com a Acàcia de fusta negra) és una espècie nativa de l'est d'Austràlia. Aquest arbre creix ràpid i alt, a més de 45 m. Té una àmplia tolerància enfront d'una gran diversitat d'ambients, però prospera millor a climes freds.

A molts països pot transformar-se en una espècie invasora. El seu control a camps naturals i cultivats ocasiona alts costs. No obstant, el seu valor com a fusta i com a cultiu precedent en una seqüència de futures plantacions d'arbres natius, ha donat resultats econòmics positius.

Flors
Vista de l'arbre

Descripció[modifica | modifica el codi]

Glabre, perennifoli de 8 a 15 (fins a 45) m d'alçada; fust recte, copa densa i piramidal a cilíndrica, a vegades amb poques branques molt pesades. Té un sistema radicular extens, dens, amb arrels fortes superficials. Les fulles són bipinnades a les plantes o branques joves. Les plantes adultes, en canvi, reemplacen les fulles per fil·lodis. Els fil·lodis mesuren de 7 a 10 cm de llargada, de color grisenc a verd negrós, rectes i suaument corbs, amb de 3 a 7 venes prominents longitudinals i fines venes entre ells. Les flors són de color groc pàl·lid. Es disposen en capítols globulars. Els fruits són beines de color marró vermellós, retorçades, més estretes que els fil·lodis. Les llavors són aplanades, arrodonides, negres, de 2 a 3 mm de longitud.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

En relació a la dispersió de les seves llavors, té uns fils vermell rosats al voltant de les llavors, que atrauen ocells per a la dispersió d'aquestes. Quan les aus dels països que allotgen s'adapten a menjar-les, llavors les llavors es dispersen àmpliament, com a passat a Sud-àfrica. Si no existeixen els frugívors llavors s'emmagatzemen al sòl. Els bancs de llavors es mantenen viables per molts anys. Les llavors germinen fàcilment quan es col·loquen en aigua molt calenta per una nit, o quan el banc de llavors al sòl s'exposa al Sol, o després d'un incendi.[1] Acacia melanoxylon es reprodueix prolíficament després del foc.

Les llavors poden dispersar-se pels següents mètodes:

  • Digestió/excreció: aus i primats.
  • Per motius ornamentals: hivernacles, paisatgisme, distribuïdors de llavors d'arbres.
  • Residus de jardineria.
  • Rodats de vehicles.
  • Corrents d'aigua: tot el que flota.[2]
  • Vent.

Es pot multiplicar vegetativament.

Usos[modifica | modifica el codi]

Els aborígens australians l'utilitzaven com a analgèsic.

La fusta és molt bona per a molts usos, incloent-hi mobles, eines, bots i barrils de fusta. És considerada de la mateixa qualitat que la fusta de noguera i és molt adequada per a donar forma amb vapor d'aigua. La seva escorça té un contingut en tanins d'aproximadament el 20%.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Acacia melanoxylon va ser descrita per Robert Brown i publicada a Hortus Kewensis; or, a Catalogue of the Plants Cultivated in the Royal Botanic Garden at Kew. London (2nd ed.) 5: 462. 1813.[3]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Sinonímia[modifica | modifica el codi]

  • Racosperma melanoxylon (R.Br.) C.Mart.
  • Racosperma melanoxylon (R. Br.) Pedley
  • Mimosa melanoxylon (R.Br.) Poir.
  • Acacia melanoxylum R. Br.
  • Acacia arcuata Spreng.
  • Acacia melanoxylon var. arcuata (Spreng.) Ser.
  • Acacia melanoxylon var. obtusifolia Ser.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hill, R.S. 1982. Rainforest fire in western Tasmania. Australian Journal of Botany 30: 583-589.
  2. Dr Coert J. Geldenhuys, pers.comm. 6 January 2003.
  3. «Acacia melanoxylon». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 19 de maig de 2013].
  4. «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 28-01-2010].
  5. Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 1 A-C. CRC Press, 2000, p. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2. 
  6. melanoxylon a Epítetos Botánicos
  7. «Acacia melanoxylon» a EOL. Data consulta: 11 de desembre de 2013.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Berendsohn, W.G. & A.E. Araniva de González. 1989. Listado básico de la Flora Salvadorensis: Familia 118: Leguminosae. Cuscatlania 1(2): 1–16.
  2. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  3. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.
  4. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
  5. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  6. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, La Paz.
  7. Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los árboles nativos y cultivados en la república de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
  8. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  9. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  10. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  11. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acacia melanoxylon Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.