Acacia nilotica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Acacia nilotica
Acacia nilótica
Acacia nilótica

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Mimosoideae
Tribu: Acacieae
Gènere: Acacia
Espècie: A. nilotica
Nom binomial
Acacia nilotica
(L.) Delile
Distribució de l'espècie Acacia nilotica
Distribució de l'espècie Acacia nilotica

Acacia nilotica és una espècie d'Acacia nativa d'Àfrica i del subcontinent indi. És un arbust o petit arbre que actualment també s'ha convertit en una espècie invasora que causa problemes a Austràlia.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Creix des d'Egipte a Moçambic, i també es troba a l'arxipèlag de Zanzíbar, Índia i Aràbia, creixent preferentment a terrenys secs, arenosos i deserts als que predomina el clima sec.[1]

Vista de l'arbre
Fruits

Característiques[modifica | modifica el codi]

Molt apreciat per la exsudació gomosa de les seves branques, que es produeix a la part interna de l'escorça, obtenint-se la goma aràbiga. És un petit arbre amb una copa densa i esfèrica, que arriba a mesurar uns 5-8 metres d'alçada. Les fulles són bipinnades, amb 3-6 parells de pínnules i amb folíols agrupats aparellats de 8 a 10 en cadascuna. Les espines punxants apareixen de quatre en quatre. Les flors són molt nombroses i de color groc or, pedunculades en caps globulars d'1,5 cm.

Propietats[modifica | modifica el codi]

  • L'escorça és astringent usada contra la diarrea, disenteria, lepra i en cataplasma sobre úlceres.
  • A l'oest d'Àfrica s'usen la goma i l'escorça contra el càncer i tumors.
  • La sàvia, l'escorça, la beina i les fulles es masteguen al Senegal per a combatre l'escorbut.
  • La goma (a més a més de cola adhesiva) s'usa per a alleujar mucoses inflamades.
  • Pel seu baix contingut en fècula es recomana per a casos de diabetis.
  • La goma aràbiga es recull després de l'estació plujosa, mitjançant incisions a l'escorça. La dosi normal és de dos a tres cullerades al dia.[2]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Acacia nilotica va ser descrita per (L.) Delile i publicada a Description de l'Égypte, . . . Histoire Naturelle, Tom. Second 2(1): 79. 1813.[3]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

  • Acacia: nom genèric derivat del grec ακακία (akakia), que va ser atorgat pel botànic grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) per l'arbre medicinal A. nilotica al seu llibre De Materia Medica.[4] El nom deriva de la paraula grega ακις (akis, "espines").[5]
  • nilotica: epítet geogràfic que fa referència a la seva localització al Nil.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • Acacia nilótica subsp. adstringens (Schum. & Thonn.) Brenan[6]
  • Acacia nilótica subsp. cupressiformis
  • Acacia nilótica subsp. hemispherica
  • Acacia nilótica subsp. indica (Benth.) Brenan
  • Acacia nilótica subsp. kraussiana (Benth.) Brenan
  • Acacia nilotica subsp. leiocarpa Brenan
  • Acacia nilotica subsp. nilotica
  • Acacia nilotica subsp. subalata (Vatke) Brenan
  • Acacia nilotica subsp. tomentosa (Benth.) Brenan[7]

Sinonímia[modifica | modifica el codi]

  • Acacia arabica (Lam.) Willd.
  • Acacia scorpioides W. Wight
  • Mimosa arabica Lam.
  • Mimosa nilotica L.
  • Mimosa scorpioides L.
  • Vachellia nilotica (L.) P.J.H.Hurter & Mabb.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Acacia nilotica
  2. «Acacia vera». Plantas útiles: Linneo. [Consulta: 10 d'octubre de 2009].
  3. «Acacia nilotica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 19 de maig de 2013].
  4. «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 28-01-2010].
  5. Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 1 A-C. CRC Press, 2000, p. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2. 
  6. FAO
  7. USDA Germplasm Resources Information Network (GRIN)
  8. «Acacia nilotica» a EOL. Data consulta: 07 de gener de 2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bailey, L.H. & E.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  • Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  • Howard, R. A. 1988. Leguminosae. Fl. Lesser Antilles (Dicotyledoneae–Part 1) 4: 334–538.
  • Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  • Lawesson, J. E., H. Adsersen & P. Bentley. 1987. An updated and annotated check list of the vascular plants of the Galapagos Islands. Rep. Bot. Inst. Univ. Aarhus 16: 1–74.
  • Liogier, H. A. 1988. Spermatophyta: Leguminosae to Anacardiaceae. Descr. Fl. Puerto Rico & Adj. Isl. 2: 1–481.
  • Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  • Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  • Porter, D. M. 1983. Vascular plants of the Galapagos: Origins and dispersal. 33–54. In M. B. R. I. Bowman & A. E. Leviton Patt. Evol. Galapagos Org.. Pacific Division, AAAS, San Francisco.
  • Rico Arce, M. d. L. 2007. Checkl. Synop. Amer. ~Acacia~ 1–207. Conabio, Mexico D.F.
  • Schatz, G. E., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N Ravololomanana, Z.S. Rogers, C.M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.
  • Wiggins, I. L. & D. M. Porter. 1971. Fl. Galápagos Isl. 1–998. Stanford University Press, Stanford.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acacia nilotica Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.|}