Acadèmia Prussiana de les Ciències

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Entrada de l'antiga Acadèmia Prussiana de les Ciències a Unter Den Linden 8. Avui dia l'edifici alberga l'Acadèmia de Ciències i Humanitats de Berlín-Brandenburg

L'Acadèmia Prussiana de les Ciències (alemany: Preußische Akademie der Wissenschaften) va ser una acadèmia establerta Berlín el 11 de juliol de 1700, quatre anys després de la Akademie der Künste o "Acadèmia d'Arts".

Orígens[modifica | modifica el codi]

El príncep-elector Frederic I de Prússia de Brandenburg va fundar l'acadèmia amb el nom de Kurfürstlich Brandenburgische Societät der Wissenschaften ("Societat Electa de Ciències de Brandenburg") seguint el consell de Gottfried Leibniz, que va ser nomenat president. A diferència d'altres acadèmies, l'Acadèmia Prussiana no va ser finançiada directament de les arques de l'Estat. Federic li va concedir el monopoli de la producció i venda de calendaris a Brandenburg, un suggeriment de Leibniz. Com Federic va ser coronat "Rei de Prússia" en 1701, la creació del regne de Prússia, l'acadèmia va passar a anomenar-se Königlich Preussische Sozietät der Wissenschaften ("Reial Societat de Ciències de Prússia"). Mentre que altres acadèmies es va centrar en alguns temes, l'Acadèmia Prussiana va ser la primera a ensenyar tant a les ciències i les humanitats. En 1710, es va establir els estatut sde l'acadèmia, dividint-la en dos l'acadèmia de ciències i dues classes d'humanitats.

Frederic el Gran[modifica | modifica el codi]

Durant el regnat del rei Frederic el Gran, es van produir canvis importants en l'acadèmia. En 1744, la Nouvelle Société Littéraire i la Societat de Ciències es van fusionar en la Königliche Akademie der Wissenschaften ("Real Acadèmia de les Ciències"). La nova llei obligava a realitzar convocatòries públiques d'idees sobre qüestions científiques sense resoldre amb una recompensa monetària per a les solucions. L'acadèmia va adquirir les seves pròpies instal·lacions de recerca al segle 18: un observatori en 1709, un teatre anatòmic el 1717, un Collegium medico-chirurgicum el 1723, un Jardí Botànic el 1718, i un laboratori el 1753. Aquestes instal·lacions foren assumides per la Universitat de Berlín.

Aarsleff assenyala que abans que Federic va arribar al tron ​​el 1740, a l'Acadèmia ja l'hi havia sorgit competència per part d'organismes similars creats a Londres i París. Frederic va fer del francès la llengua oficial i la filosofia especulativa el tema més important d'estudi. El nombre de membres de l'academia era alt en el camp de les matemàtiques i filosofia i incloïa Immanuel Kant, Jean D'Alembert, Pierre-Louis de Maupertuis i Etienne de Condillac. No obstant això a mitjans de segle, l'Acadèmia estigue en crisi a causa dels escàndols i les rivalitats internes, com ara els debats entre newtonisme i punts de vista de Leibniz, i el conflicte de personalitat entre Voltaire i Maupertuis.

Maupertuis, fou el director 1746-1759 i era d'ideologia monàrquica, va sostenir que l'acció dels individus es determinada pel caràcter de la institució que els conté,i per tant va treballar per la glòria de l'Estat. Per contra d'Alembert va tenir enfocament republicà i internacional, posant èmfasi en la República de les Lletres com el vehicle per a l'avanç científic.[1]

El 1789, l'acadèmia s'havia guanyat una reputació internacional, mentre que feia grans aportacions a la cultura i al pensament alemany. Federic va convidar a Joseph-Louis Lagrange i Leonhard Euler com a director, tots dos eren matemàtics de fama internacional. Altres intel·lectuals atrets al regne dels filòsofs foren Francesco Algarotti, Jean-Baptiste de Boyer i Julien Offray de La Mettrie. Immanuel Kant va publicar els seus escrits religiosos a Berlín quan havien estat censurats en altres parts d'Europa.[2]

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

A partir de 1815, es varen fundar a l'acadèmia grups d'investigadors dirigits per comitès de l'acadèmia (com el Comitè d'Arqueologia grega-romana o el Comitè Oriental).

Segle XX[modifica | modifica el codi]

En Estat nazi (1933-1945), l'acadèmia fou subjecta a la Gleichschaltung: Els membres i empleats Jueus van ser expulsats. L'academia es va reorganitzar d'acord amb la Principi de líder nazi. El nou estatut de l'acadèmia va entrar en vigor el 8 de juny de 1939.

Després de Segona Guerra Mundial, l'Administració Militar Soviètica a Alemanya va reorganitzar l'Acadèmia sota el nom de Deutsche Akademie der Wissenschaften zu Berlin (Acadèmia Alemanya de Ciències de Berlín) l'1 ​​de juliol de 1946. El 1972, va ser rebatejat com Akademie der Wissenschaften der DDR o AdW (Acadèmia Alemanya de Ciències de Berlín). En el seu apogeu, el AdW comptava amb 400 investigadors i 24.000 empleats al llarg de tot el territori de l'Alemanya Oriental. Després de la Reunificació d'Alemanya, l'Acadèmia va ser dissolta i la Berlín-Brandenburgische Akademie der Wissenschaften ("Acadèmia de Ciències i Humanitats de Berlín-Brandenburg") es va fundar en el seu lloc, en compliment del tractat entre els landers de Berlín i Brandenburg de 1992. L'any 1993, 60 dels membres de la AdW van abandonar aquesta institució per crear la societat privada Societat Leibniz.

Període Contemporani[modifica | modifica el codi]

Una reunió de "refundació" es va dur a terme (en l'Ambaixada de França a Alemanya) 29 de juny de 2006, reclamant l'esperit de Voltaire.[3] Aquesta vegada, però, l'objectiu no és per albergar els intel·lectuals que marxaven de França, sinó per promoure el diàleg entre Alemanya i França.

Membres destacats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Terrall Maria, "La cultura de la ciència en Frederic el Gran a Berlín,"Història de la Ciència, desembre 1990, vol. 28 Nombre 4, pp 333-364
  2. Aarsleff Hans, "L'Acadèmia de Berlín sota Frederic el Gran," La història de les Ciències Humanes, maig de 1989, Vol . 2 Número 2, pp 193-206
  3. Refundció i membres (francès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]