Acadèmia Valenciana de la Llengua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Logotip de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va ser creada per la Llei valenciana 7/1998, de 16 de setembre, de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

És la institució que té per funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística del valencià, així com vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com la normativització consolidada, a partir de les denominades Normes de Castelló.

L'AVL és una Institució de la Generalitat Valenciana, de caràcter públic, adscrita a la Presidència de la Generalitat, que gaudix de personalitat jurídica pròpia i exercix les seues funcions amb autonomia orgànica, funcional i pressupostària per a garantir la seua objectivitat i independència.

L'AVL té seu a l'antic monestir de Sant Miquel dels Reis, als afores de València, on també hi ha la Biblioteca Valenciana.

Normativa constituent i competències[modifica | modifica el codi]

Els principis i criteris que han d'inspirar l'actuació de l'Acadèmia són els que es desprenen del dictamen aprovat pel Consell Valencià de Cultura el 13 de juliol de 1998 i que figura en el preàmbul de la Llei 7/1998.

Les decisions de l'AVL, en l'exercici de les funcions que li corresponen, hauran de ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels Poders Públics, per la resta d'Administracions Públiques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que compten amb finançament públic.

L'AVL tindrà la seua seu en la ciutat de València, sense perjuí que puga tindre altres seus territorials o celebrar sessions en qualsevol municipi del País Valencià.

Seran competències de l'AVL:

  • Determinar la normativa oficial del valencià en tots els seus aspectes
  • Fixar, a sol·licitud de la Generalitat, les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l'onomàstica oficial del País Valencià, per a la seua aprovació oficial
  • Emetre i difondre informes o dictàmens i realitzar els estudis sobre la normativa i l'onomàstica oficial valenciana, ja siga a iniciativa pròpia o a requeriment de les Institucions Públiques de la Comunitat Valenciana
  • Vetlar per l'ús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat
  • Informar sobre l'adequació a la normativa lingüística de la AVL dels textos produïts per les Institucions Públiques o que requerisquen l'aprovació oficial, així com de la producció audiovisual del País Valencià
  • Elaborar i elevar al Consell de la Generalitat i a les Corts Valencianes una Memòria Anual en la qual, a més d'exposar les seues activitats durant l'exercici, es recullen les observacions i consells pertinents per a l'ús normal del valencià en qualsevol de les seues manifestacions
  • Aquelles que, dins de l'àmbit de les seues competències, li encarreguen el President de la Generalitat, les Corts Valencianes o el Govern Valencià.

L'AVL està formada per vint-i-un acadèmics que han de reunir els següents requisits:

  • Tindre la condició política de valencià
  • Ser experts en valencià amb una acreditada competència científica i acadèmica o destacades personalitats de les lletres o de l'ensenyament en matèria lingüística o una producció reconeguda en el camp del valencià o la cultura valenciana.

Dels primers vint-i-un acadèmics, almenys dos terceres parts seran experts en valencià amb una acreditada competència científica i acadèmica, segons criteris d'avaluació objectiva, i la resta seran destacades personalitats de les lletres o de l'ensenyament amb una competència lingüística o una producció reconeguda en el camp del valencià.

Als quinze anys de l'elecció per primera vegada dels membres de l'Acadèmia, l'AVL procedirà per cooptació dels vint-i-un membres, a la renovació d'un terç dels acadèmics. Es determinaran els set acadèmics a substituir pel sistema d'insaculació.

Als cinc anys de la renovació anterior es procedirà, de la mateixa manera, a la renovació d'un altre terç dels inicialment elegits o els seus substituts. El terç restant es renovarà cinc anys després de la segona renovació pel mateix procediment.

Cada cinc anys, i pel mateix sistema, es procedirà a la renovació d'un terç dels acadèmics que hagen complit el període de quinze anys.

Els òrgans de Govern de l'AVL són:

  1. Òrgans col·legiats:
    1. El Ple de l'AVL
    2. La Junta de Govern
  2. Òrgans unipersonals:
    1. La presidenta de l'AVL.

Quant al valencià i a la seua naturalesa, l'AVL proclama que el valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó reconeixen com a llengua pròpia. Amb este circumloqui es reconeix la unitat de la llengua que parlen catalans, valencians i balears.

Acords i resolucions més importants[modifica | modifica el codi]

Inicialment, per a partir d'una base fins que l'acadèmia acabe gramàtiques, diccionaris i d'altres normes, el referent normatiu oficial del valencià va ser aprovat en els acords plenaris del 25 de març i del 20 de maig del 2002. D'acord amb estos acords, el referent normatiu oficial del valencià és, a tots els efectes, el conjunt de criteris ortogràfics, gramaticals i lèxics usats en els texts i documents oficials de la Conselleria de la Generalitat Valenciana responsable de l'aplicació i desplegament de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià des de l'aprovació d'esta llei (1983) fins al 25 de març del 2002. És a dir, que indirectament es fa oficial la normativa establerta per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), i, per tant, la de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Més tard, sobre el nom de la llengua, l'AVL ha declarat el desembre de 2003 que la denominació de valencià és tradicional, històrica, legal, estatutària i, per tant, la més adequada al marc institucional. A més, esta denominació no és incompatible ni ha d'entrar en contradicció amb altres denominacions també tradicionals, històriques i legals, que rep la llengua pròpia dels valencians. El nom de la llengua i la seua naturalesa no han de ser objecte de polèmiques inútils ni de cap classe d'instrumentalització cultural, social ni política, ja que això només contribuïx a fomentar la desunió entre els parlants, a dificultar la promoció del seu ús i a obstaculitzar la seua normalitat plena. La diversitat onomàstica del valencià no pot servir de base a iniciatives que projecten una imatge fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris. Les iniciatives que adopten els poders públics per a difondre el valencià fora del nostre àmbit lingüístic tenen tot el reconeixement de l'AVL. En tot cas, estes han de garantir la difusió de la nostra peculiaritat idiomàtica i s'han d'ajustar a criteris conceptuals i onomàstics de caràcter integrador.

A finals de 2004 i a principis de 2005 va esclatar una important polèmica mediàtica per la ingerència del govern valencià en un ple de desembre de 2004 en el que es volia aprovar un dictamen sobre el nom i l'entitat de la llengua, en la qual es ratificava amb més claredat la unitat de la llengua i es proposava la denominació valencià/català per a fora de les fronteres del País Valencià. Aquest dictamen, que tenia el suport de gran part dels acadèmics, però no tots, va ser retirat. Finalment, el 9 de febrer de 2005, l'acadèmia va refer el dictamen sense la proposta sobre el nom de la llengua, reiterant-se en la unitat de la llengua que comparteix amb Catalunya, les Illes Balears i d'altres territoris, tot i que la considera una llengua policèntrica, en què l'AVL s'autoproclama com ens normatiu, al mateix nivell que d'altres de la mateixa llengua, com l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears. Aquest darrer dictamen s'aprovà per unanimitat.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, mitjançant la publicació el 2006 de la Gramàtica Normativa Valenciana i el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià, ha complert dos dels principals objectius fixats en la seua Llei de creació. Encara que manté la codificació normativa procedent de l'evolució de les Normes de Castelló i no ha acceptat cap de les variants ortogràfiques de les Normes del Puig, sí n'ha acceptat alguns dels usos gramaticals i lèxics més significatius, donant fins i tot preferència a alguns d'ells (com l'ús de este, eixe front a aquest, aqueix; dos tant per al masculí com per al femení; mentres front a mentre; o mitat front a meitat). Fins i tot s'han acceptat les formes bellea, pobrea, riquea, etc. (ja existents en la llengua clàssica, però no acceptades fins ara per la normativa oficial) junt a bellesa, pobresa, riquesa; o l'ús de la variació masculí-femení en el sufix -iste/-ista, així com una gran quantitat de vocabulari no acceptat en diccionaris normatius anteriors. Les esmentades "concessions" han mogut a alguns sectors culturals i del professorat, partidaris de la unitat de la llengua, a acusar l'Acadèmia Valenciana de la Llengua de "promoure la disgregació de la llengua".[1]

En contrast amb esta posició populista d'alguns sectors, al juliol de 2013, l'Acadèmia reafirma l'origen comú de la llengua dels valencians en les Corts en front a una proposició no de llei en la que el Partit Popular valencià pretenia suggerir a la Reial Acadèmia Espanyola que distingira el valencià del català.[2]

Acadèmics[modifica | modifica el codi]

Acadèmics actuals[modifica | modifica el codi]

Antics acadèmics[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Un instituto pide a la AVL que no toque la normativa y fomente el uso del idioma» (en castellà). Levante-EMV, 14/12/2006.
  2. «La AVL asegura que el valenciano no se habló hasta que lo trajeron los catalanes» (en castellà). Las Provincias, 02/07/2013.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Acadèmia Valenciana de la Llengua a Viquitexts, la biblioteca lliure.