Acadèmia d'Esperanto
 |
|---|
| Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto |
| Idioma |
| Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia | |
| Història |
| Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga | |
| Cultura |
| Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof |
| Organitzacions i serveis |
| Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial |
| Associacions d'esperanto |
| Països Catalans | Món |
| Temes relacionats |
| Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme |
| Wikimedia |
| Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj |
L'Acadèmia d'Esperanto (en esperanto Akademio de Esperanto; en francès: Académie d'Espéranto) fou creada el 1905 pel primer Congrés Mundial d'Esperanto. Seguint una proposta de Ludwik Lejzer Zamenhof es creà el Comité Lingüístic (Lingva Komitato). El 1948 adopta el seu nom actual.[1]
La seua tasca principal és conservar i protegir els fonaments de l'esperanto i controlar-ne l'evolució. Les seues decisions no són de caràcter obligatori per als parlants; aquesta obligatorietat només la posseeix l'anomenat Fundamento de Esperanto (Fonament de l'Esperanto), fixat en l'esmentat primer Congrés Mundial d'Esperanto del 1905.
L'Acadèmia està formada per 45 integrants electes per a 9 anys. Es renova per terços cada 3 anys.
Té com a órgans oficials:
- Oficialaj Informoj de la Akademio de Esperanto
- Oficiala Bulteno de la Akademio de Esperanto
Taula de continguts |
Membres [modifica]
L'Acadèmia d'Esperanto està formada pels següents membres, des de l'abril de 2010:[2]
- Perla Ari-Martinelli
- Marc Bavant
- Vilmos Benczik
- Gerrit Berveling
- Marjorie Boulton
- Renato Corsetti
- Marcos Cramer
- Dao Anh Kha
- Probal Dasgupta
- Michel Duc-Goninaz
- Lena Karpunina
- Gbeglo Koffi
- Paul Gubbins
- Miguel Gutiérrez Adúriz (Liven Dek)
- Ottó Haszpra
- Christer Kiselman
- Boris Kolker
- Koutny Ilona
- Katalin Kováts
- Erich-Dieter Krause
- Jouko Lindstedt
- Li Shijun
- François Lo Jacomo
- Anna Löwenstein
- Ma Young-tae
- Stano Marček
- Carmel Mallia
- Geraldo Mattos
- Carlo Minnaja
- Paŭlo Moĵajev
- Brian Moon
- Barbara Pietrzak
- Sergej Pokrovskij
- Otto Prytz
- Baldur Ragnarsson
- Saka Tadasi
- Francisko Simonnet
- Alexander Shlafer
- Humphrey R. Tonkin
- Amri Wandel
- John C. Wells
- Bertilo Wennergren
- Xie Yuming
- Yamasaki Seikô
Alguns antics membres destacats foren Gaston Waringhien, Rüdiger Eichholz, Jorge Camacho, Victor Sadler i William Auld, aquest últim president de l'Acadèmia des del 1979 fins el 1983.
