Acadèmia dels Desconfiats
 |
S'ha proposat que «Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2024 |
.jpg) Emblema de l'Acadèmia dels Desconfiats, per Francesc Gazan | |
| Lema | Tuta, quia diffidens (Segura, perquè desconfia)  |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | acadèmia |
| Història | |
| Creació | 1700, Barcelona |
| Data de dissolució o abolició | 1714 |
| Reemplaçat per | Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
Localització geogràfica  | |
L'Acadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiada, fou una acadèmia de lletres que promovia l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes. La fundaren l'any 1700 a Barcelona diversos erudits, el principal dels quals fou Pau Ignasi de Dalmases. Els altres membres foren Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Llorenç de Barutell i d'Erill, Francesc de Junyent i de Vergós, Josep d'Amat i de Planella, Alexandre de Palau i d'Aguilar, Francesc de Josa i d'Agulló, Josep de Taverner i d'Ardena, Agustí de Copons i de Copons, Felip de Ferran i de Sacirera, Josep Clua i Granyena, Josep de Rius i Falguera i Francesc de Sanç i de Miquel.[1][2][3]
L'Acadèmia dels Desconfiats va publicar l'obra Nenias reales a la mort de Carles II d'Espanya. Propicià la primera edició de les obres de Francesc Vicent Garcia (Barcelona, 1703), que conté un pròleg que discuteix el paper de l'Acadèmia. Foren membres de l'Acadèmia Josep Romaguera, fra Manuel de Vega i de Rovira i Joaquim Vives i Ximenes. El poeta, militar i estadista Joan de Gualbes i Copons, tot i no constar que en fos membre, hi va estar relacionat.[4] Va poder celebrar les seves sessions fins al 1703. I com que la major part dels seus membres donaren suport a l'arxiduc Carles durant la Guerra de Successió, quan Felip V ocupà Barcelona el 1714 la va clausurar definitivament.[1]
El seu testimoni fou recollit uns anys més tard, el 1729, per l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
El 2023, l'escriptora Àfrica Ragel va publicar la novel·la Els savis de l'Acadèmia dels Desconfiats.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; p. 4
- ↑ Coll, Maria «L'aposta catalana». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.24-27. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Nou diccionari 62 de la literatura catalana (Barcelona: Edicions 62, 2000), pàg. 3
- ↑ Brown, Kenneth; Melchor, Vicent de. Vida i obra de Joan de Gualbes i de Copons. Barcelona: Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 18. ISBN 9788478266814.
- ↑ «Els savis de l'Acadèmia dels Desconfiats». Grup Promotor Santillana, 2023.
Bibliografia[modifica]
- Rossich, Albert. Francesc Vicent Garcia: Història i mite del Rector de Vallfogona. Barcelona: Edicions 62, 1988.
- Carreras y Bulbena, Joseph R. La Academia Desconfiada y sos acadèmichs. Barcelona: Tallers Gràfics «Atlas», 1922.
- Muntada i Artiles, Marta «Els integrants de l'Acadèmia dels Desconfiats» (pdf). Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 48, 2002, pàg. 11-84 [Consulta: 28 febrer 2015].
- «L'Acadèmia dels Desconfiats (1700-1703)». Web 11setembre1714.org. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 1r març 2015].