Acadèmia dels Desconfiats
L'Acadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiafa, fou una acadèmia de lletres que promovia l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes. La fundaren l'any 1700 a Barcelona diversos erudits, el principal dels quals fou Pau Ignasi de Dalmases. Els altres membres foren Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Llorenç de Barutell i d'Erill, Francesc de Junyent i de Vergós, Josep Amat de Planella, Alexandre de Palau i d'Aguilar, Francesc de Josa i d'Agulló, Josep de Taverner i d'Ardena, Agustí de Copons i de Copons, Felip de Ferran i de Sacirera, Josep Clua i Granyena, Josep de Rius i de Falguera i Francesc de Sans Miquel.[1] [2]
L'Acadèmia dels Desconfiats va publicar l'obra Nenias reales a la mort de Carles II d'Espanya. Propicià la primera edició de les obres de Francesc Vicent Garcia (Barcelona, 1703), que conté un pròleg que discuteix el paper de l'Acadèmia. En fou membres de l'Acadèmia Josep Romaguera, fra Manuel de Vega i de Rovira, Joaquim Vives i Ximenes i Joan Baptista de Gualbes i Copons. Va poder celebrar les seves sessions fins el 1703. I com que la major part dels seus membres donaren suport a l'arxiduc Carles durant la Guerra de Successió, quan Felip V ocupà Barcelona el 1714 la va clausurar definitivament.[1]
El seu testimoni fóra recollit uns anys més tard, el 1729, per l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; p. 4
- ↑ Nou diccionari 62 de la literatura catalana (Barcelona: Edicions 62, 2000), pàg. 3
[modifica] Bibliografia
- ROSSICH, Albert. Francesc Vicent Garcia: Història i mite del Rector de Vallfogona. Barcelona: Edicions 62, 1988.
