Acaia (província romana)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Acaia, en vermell, dins l'Imperi Romà vers el 120 dC.

Acaia fou una província romana formada suposadament després del 146 aC amb els territoris de la Lliga Aquea (inclosa Esparta) i la Lliga Etòlia, és a dir quasi tot el Peloponès, als que es van afegir Àtica, Beòcia i les illes properes a Grècia (i segons Estrabó també Tessàlia però Ptolomeu diu que Tessàlia pertanyé a Macedònia). És probable que Acarnània fou part de la província, però Ptolomeu l'assigna a Epir.

Si bé després del 146 aC el poder de la Lliga Aquea fou eliminat probablement després d'aquesta data el sistema de govern de cada ciutat va romandre per un temps (potser per gairebé un segle) com abans, i se sap que en alguns moments les ciutats gregues estigueren subjectes a les decisions del governador romà de Macedònia. És possible que la província no fos establerta fins al temps de Juli Cèsar després del 50 aC que és quan es coneix el primer governador (Servi Sulpici).

En temps de Cèsar August la Grècia europea estava dividida en les províncies d'Acaia, Macedònia i Epir (aquesta darrera incloent Il·líria) i en el repartiment de províncies Acaia va correspondre al Senat romà i fou governada per un procònsol; Tiberi la va convertir en província imperial l'any 16, però Claudi la va retornar al Senat i en aquell temps la capital provincial era Corint i aquí fou portat l'apòstol Pau davant el procònsol Junius Gallio. Neró va suprimir la província i va restablir la llibertat de les ciutats gregues però Vespasià la va restablir i va fer pagar a les ciutats un tribut anyal.

La província com a tal i sota procònsols va existir fins al temps de Justinià I.

Coord.: 37° 53′ N, 22° 27′ E / 37.89°N,22.45°E / 37.89; 22.45