Acanthurus bahianus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Acanthurus bahianus
Ocean surgeonfish Acanthurus bahianus.jpg
De dalt a abaix: Acanthurus bahianus, Pterophyllum scalare i Holacanthus ciliaris
De dalt a abaix: Acanthurus bahianus, Pterophyllum scalare i Holacanthus ciliaris
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Actinopterygii
Infraclasse: Actinopteri
Ordre: Perciformes
Subordre: Acanthuroidei
Família: Acanthuridae
Gènere: Acanthurus
(Forsskål, 1775)[1]
Espècie: A. bahianus
Nom binomial
Acanthurus bahianus
(Castelnau, 1855)[2]
Sinònims
  • Acanthurus tractus (Poey, 1860)
  • Acronurus nigriculus (Poey, 1875)
  • Hepatus bahianus (Castelnau, 1855)
  • Teuthis bahianus (Castelnau, 1855)
  • Teuthis tractus (Poey, 1860)[3]

Acanthurus bahianus és una espècie de peix pertanyent a la família dels acantúrids.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 38,1 cm de llargària màxima (normalment, en fa 25).
  • 9 espines i 23-26 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 21-23 radis tous a l'anal.
  • Cap i cos comprimits.[5][6]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja algues.[5][7][8][9][10]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

És depredat pel peix emperador crioll (Lutjanus analis), el mero tigrat (Mycteroperca tigris), Mycteroperca venenosa, el peix trompeta (Aulostomus maculatus) i la barracuda (Sphyraena barracuda).[11]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, associat als esculls[12] i de clima tropical (21°C-25°C; 43°N-33°S, 98°W-13°W) que viu entre 2 i 40 m de fondària (normalment, entre 2 i 25).[5][13][14]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic occidental (des de Massachusetts i Bermuda fins al golf de Mèxic i el Brasil[15][16][17][18][19]) i l'Atlàntic oriental (l'illa de l'Ascensió, Santa Helena[20] i Angola).[5][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

Es comercialitza fresc.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Forsskål, P., 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map.
  2. Castelnau, F. L., 1855. Poissons. A: Animaux nouveaux or rares recueillis pendant l'expédition dans les parties centrales de l'Amérique du Sud, de Rio de Janeiro a Lima, et de Lima au Para; exécutée par ordre du gouvernement Français pendant les années 1843 a 1847 ... Part 7, Zoology. Exped. Amer. Sud. v. 2: i-xii + 1-112, Pls. 1-50.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 FishBase (anglès)
  6. Humann, P., 1994. Reef fish identification: Florida, Caribbean, Bahamas. New World Publications, Jacksonville, Florida, Estats Units. 426 p.
  7. Floeter, S.R., M.D. Behrens, C.E.L. Ferreira, M.J. Paddack i M.H. Horn, 2005. Geographical gradients of marine herbivorous fishes: patterns and processes. Mar. Biol. 147:1435-1447.
  8. Randall, J.E., 1965. Grazing effect on sea grasses by herbivorous reef fishes in the West Indies. Ecology 46(3):255-260.
  9. Randall, J.E., 1967. Food habits of reef fishes of the West Indies. Stud. Trop. Oceanogr. Miami 5:665-847.
  10. Tilghman, G.C., R. Klinger-Bowen i R. Francis-Floyd, 2001. Feeding electivity indices in surgeonfish (Acanthuridae) of the Florida keys. Aquarium Sciences and Conservation 3:215-223.
  11. FishBase (anglès)
  12. Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  13. Desoutter, M., 1990. Acanthuridae. P. 962-964. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  14. Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya. 1216 p. 3a. edició.
  15. Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  16. Monteiro-Neto, C., F.E.A. Cunha, M.C. Nottingham, M.E. Araújo, I.L. Rosa i G.M.L. Barros, 2003. Analysis of the marine ornamental fish trade at Ceará State, northeast Brazil. Biodivers. Conserv. 12:1287-1295.
  17. Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  18. Figueiredo, J.L. i N.A. Menezes, 2000. Manual de peixes marinhos do sudeste do Brasil. VI. Teleostei (5). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo. Brasil. 116 p.
  19. Feitoza, B.M., R.S. Rosa i L.A. Rocha, 2005. Ecology and zoogeography of deep-reef fishes in Northeastern Brazil. Bull. Mar. Sci. 76(3):725-742.
  20. Edwards, A., 1990. Fish and fisheries of Saint Helena Island. Centre for Tropical Coastal Management Studies, University of Newcastle upon Tyne, Anglaterra.
  21. Bouchon-Navaro, Y. i M. Louis, 1986. Les poissons des formations corallienes de la Martinique. Ann. Inst. Océanogr., Paris 62(2):251-270.
  22. Butsch, R.S., 1939. A list of Barbadian fishes. J. B.M.H.S. 7(1):17-31.
  23. Böhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. 2a. edició. University of Texas Press, Austin.
  24. Cervigón, F., 1994. Los peces marinos de Venezuela. Volum 3. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 295 p.
  25. Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma.
  26. Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  27. Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  28. Claro, R. i J.P. García-Arteaga, 1994. Crecimiento. P. 321-402. A: R. Claro (ed.). Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanologia, Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo (CIQRO), Mèxic.
  29. Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
  30. Dominici-Arosemena, A. i M. Wolff, 2005. Reef fish community structure in Bocas del Toro (Caribbean, Panamá): Gradients in habitat complexity and exposure. Caribbean J. Sci. 41(3):613-637.
  31. Erdman, D.S., 1983. Nombres vulgares de los peces en Puerto Rico (Common names of fishes in Puerto Rico). Commonwealth of Puerto Rico. Technical report, vol 3. núm. 2, 2a. edició revisada. 44 p.
  32. Gasparini, J.L. i S.R. Floeter, 2001. The shore fishes of Trindade Island, western South Atlantic. J. Nat. Hist. 35:1639-1656.
  33. Gudger, E.W., 1929. On the morphology, coloration, and behavior of seventy teleostean fishes of Tortugas, Florida. Pub. Carnegie Inst. Washington 391:149-204.
  34. Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del área norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
  35. Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Haper Collins Publishers, 400 p.
  36. Mahon, R. i S.D. Mahon, 1994. Structure and resilience of a tidepool fish assemblage at Barbados. Environ. Biol. Fish. 41(1/4):171-190.
  37. Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  38. Nahím, H.R. i F. Cervigón, 2003. Peces del archipiélago Los Roques. Agencia Española de Cooperación Internacional. 304 p.
  39. Ogden, J.C., J.A. Yntema i I. Clavijo, 1975. An annotated list of the fishes of St. Croix, U.S. Virgin Islands. Spec. Publ. Núm. 3.
  40. Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  41. Randall, J.E., 1962. Tagging reef fishes in the Virgin Islands. Proc. Gulf Caribb. Fish. Inst. 14:201-241.
  42. Randall, J.E., 1968. Caribbean reef fishes. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., The British Crown Colony of Hong Kong. 318 p.
  43. Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  44. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  45. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  46. Silva, M., 1994. Especies identificadas en las pesquerías costeras artesanales del Suroeste de la República Dominicana. Reportes del Propescar-Sur: contribuciones al conocimiento de las pesquerías en la República Dominicana. Vol. 1, 47 p.
  47. Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  48. Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  49. Vianna, M., 1997. Physiographic influence in the structure of the suprabenthic fish assemblage in the rocky shore of Arraual do Cabo, Rio de Janeiro, Brazil. B. Inst. Pesca 24:25-35.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Chin, X., 1996. A photographic atlas of brains of common Caribbean reef fishes. Division of Natural Sciences, New College of the University of South Florida. 62 p.
  • Meek, S.E. i M.L. Hoffman, 1884. A review of the American species of the genus Teuthis. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 227-231.
  • Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  • Randall, J.E., 1956. A revision of the surgeonfish genus Acanthurus. Pac. Sci. 10(2):159-235.
  • Soriano, M.L. i D. Pauly, 1989. A method for estimating the parameters of a seasonally oscillating growth curve from growth increment data. Fishbyte 7(1):18-21.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acanthurus bahianus