Acantita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Acantita

Acantita sobre calcita, de Freiberg, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química Ag2S
Simetria cristal·lina monoclínic 2/m
Classificació de Nickel-Strunz 02.BA.30a
Classificació de Dana 2.4.1.1
Propietats fisicoquímiques:
Estructura cristal·lina a = 4.229 Å, b = 6.931 Å, c = 7.862 Å; β = 99.61°; Z = 4
Color negre ferro
Hàbit cristal·lí rarament cristalls primari; prismàtic a prismàtic llarg; allargat [001], pot ser tabular; massiva
Sistema cristal·lí prismàtic monoclínic
Macles polisintètica {111}, pot ser molt complexa degut a inversions
Exfoliació indistinta
Fractura desigual
Tenacitat sèctil
Duresa en l'escala de Mohs 2,0 a 2,5
Lluïssor metàl·lica
Ratlla negra
Diafanitat opaca
Gravetat específica 7,20 a 7,22
Referències [1]

L'acantita és un mineral sulfur que va ser descrit per primera vegada el 1855 per Gustav Adolf Kenngott, qui la va trobar a Jáchymov, Bohèmia, República Txeca. El nom prové de la paraula grega akantha que significa espina o fletxa, en referència a la seva forma cristal·lina. És isostructural amb l'aguilarita.

Propietats[modifica | modifica el codi]

L'acantita, amb fórmula Ag2S, cristal·litza en el sistema monoclínic. És un mineral tou ja que la seva duresa va de 2 a 2,5 a l'escala de Mohs. És la forma estable de sulfur de plata per sota de 177 °C. Quan aquest sulfur sobrepassa aquesta temperatura es converteix en argentita. Tots els sulfurs de plata trobats a la naturalesa a temperatura ambient són acantites.

Acantita, pseudomòrfica després d'argentita

Argentita[modifica | modifica el codi]

El nom argentita es refereix a la ocurrència del sulfur de plata a alta temperatura, només estable per sobre de 177 °C. Sota aquesta temperatura les mostres d'argentita esdevenen acantita.

L'estructura química de l'argentita és cúbica, però quan es refreda per sota dels 177 °C i es converteix en acantita es torna monoclínica. El nom argentita s'utilitza de manera errònia per descriure seudomorfismes pseudo-cúbics de sulfur de plata on la forma cristal·lina cúbica original de l'argentita s'ha mantingut al refredar-se. La forma correcta d'etiquetar aquests espècimens hauria de ser "acantita, pseudo-cúbica" o "acantita, pseudomòrfica després d'argentita".[2]

Formació[modifica | modifica el codi]

És un mineral comú de plata que es troba a les vetes hidrotermals de baixa temperatura i en zones d'enriquiment secundari. Es presenta en associació amb plata nativa, pirargirita, proustita, polibasita, estefanita, aguilarita, galena, calcopirita, esfalerita, calcita i quars.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Existeix una varietat d'acantita anomenada acantita zínquica (Zincian Acanthite, en anglès), que com el seu nom indica conté zinc a la seva fórmula. Va ser trobada a la mina Hiaco, Potosí (Bolívia).[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acantita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Acanthite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 febrer 2014].
  2. «Argentite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 febrer 2014].
  3. «Zincian Acanthite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 febrer 2014].