Acarnània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània

Acarnània fou una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aquelos si bé vers el 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Oeniade dominava ambdós costats).

Els rius principals foren l'Aquelos i el seu afluent l'Anapos.

Els principals promontoris foren Accium i Crithote a l'oest.

Enfront de la costa hi ha l'illa de Leukas (Leucas) que antigament estava unida a Acarnània i en va quedar separada per un canal.

Història[modifica | modifica el codi]

Els seus primers habitants foren els Tafis, els Lelegis i els Curetis. Els primers foren pirates de la costa occidental; els Lelegis vivien inicialment a l'est d'Acarnània i a Etòlia, Lòcrida i altres llocs; els Curetis venien d'Etòlia. El nom del país li fou donat per Acarnan el fill d'Alcmaeon.

La tradició diu que Argos va establir una colònia vers el 650 aC. Pel mateix temps els corintis van establir colònies a Leucas, Anactòrios, Sòl·lion i alguna altra, i els habitants locals foren rebutjats cap a l'interior. Eren encara un poble poc civilitzat al començament de la guerra del Peloponès el 432 aC i vivien del robatori i la pirateria. Estaven units en una lliga que es reunia al turó Olpae prop d'Argos d'Acaia, i a Stratos, ciutat principal d'Acarnània. En temps del romans la Lliga tenia la seu a Thyrios o a Leucas, i aquesta darrera era la capital del país. La lliga era dirigida per un strategos i un secretari (grammateos); un personatge influent era el gran sacerdot (hieràpolos) del temple d'Apol·lo a Accium.

A la guerra del Poloponès els acarnanis, enemics dels corintis i dels ambraciotes, van ser aliats d'Amfilòquia i d'Atenes. En aquesta lliga que va suposar la restauració d'Argos d'Acaia als seus habitants, les ciutats de Oeniade i Astacos van quedar al marge. El 426 aC els atenencs i acarnanis van obtenir una gran victòria sobre espartans i ambacriotes a Olpae. Després de la guerra van fer les paus amb Ambràcia, però van mantenir l'aliança amb Atenes. El 391 aC eren en guerra contra els aqueus que s'havien apoderat de Calydon a Etòlia. Els aqueus van demanar ajut a Esparta que va enviar un exèrcit a Acarnània dirigit per Agesilaos que va assolar el país però sense èxits decisius. Vers el 300 aC els etolis van conquerir algunes ciutats de l'oest d'Acarnània i els acarnanis es van aliar als reis de Macedònia als que van romandre lleials. No es van sotmetre a Roma fins que els romans van haver ocupat Leucas i van derrotar a Filip V de Macedònia a Cinoscèfals.

El 191 aC Antíoc III de Síria va envair Grècia i l'acarnani Mnasilocos va aconseguir que el país li fes costat. Però Antíoc fou expulsat i després derrotat a Apamea (189 aC) i Roma va tornar a imposar la seva hegemonia.

El 168 aC, derrotat el rei Perseu de Macedònia, Emili Paule i els comissionats romans van reorganitzar Grècia i fou llavors que Leucas fou separada políticament d'Acarnània.

Més tard va formar part d'una de les províncies romanes però no és clar si de la província del Epir o de la d'Acaia, però al cap d'un temps apareix com a part d'Epir.

El 30 aC els habitants d'algunes ciutats foren traslladats per l'emperador August a Nicòpolis que acabava de fundar.

Ciutats d'Acarnània[modifica | modifica el codi]

Coord.: 38° 45′ N, 21° 05′ E / 38.750,21.083