Distanàsia
Distanàsia, obstinació terapèutica o acarnissament terapèutic és un fenomen d'acarnissament en la medicina contemporània que designa l'aplicació de teràpies pesades, doloroses i oneroses que són desproporcionades en relació amb les millores possibles.[1][2] Segons Álvaro Gándara del Castillo, President de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives, són «aquelles pràctiques mèdiques amb pretensions diagnòstiques o terapèutiques que no beneficien realment al malalt i li provoquen un patiment innecessari, generalment concorre juntament amb l'absència d'una adequada informació».[3]
Forma part d'una cultura molt estesa entre els metges i també entre pacients i familiars, a qui assisteix el dret a exigir atenció mèdica fins a l'últim alè.[4] Pot ser motivada per la dificultat del pacient (o dels seus familiars) d'acceptar la mort imminent, o d'un metge a qui li escau difícil acceptar la seva impotència davant l'incurable tal com per a interessos econòmics del cós medical o pels gestors de serveis d'atenció als pacients. Al cas de malalties terminals incurables, l'alternativa és la cura pal·liativa que es limita a millorar la qualitat de vida i minvar el dolor o en certs països, l'ortotanàsia o l'eutanàsia voluntària. Contra l'acarnissament mèdic, un grup creixent de pacients reclama el «dret a la mort digna».[5]
Tant els estats com els diversos col·legis de metges han desenvolupat lleis o codis que regulen quan una acció mèdica pot ser considerada com «acarnissament» i el dret del pacient de refusar un tractament. En aquesta decisió intervenen factors com el desig del malalt i dels seus familiars, l'opinió dels metges i la proporcionalitat dels mitjans en relació amb el resultat.[6] «Conèixer els límits de l'acarnissament terapèutic» és, per exemple, una de les competències que han d'adquirir els estudiants de medicina durant els estudis de pregrau a la Universitat de Barcelona.[7] L'església catòlica que condemna moralment tota idea d'eutanàsia, aprova la idea de «la renúncia a teràpies desproporcionades que endarrereixen forçadament la mort, causant més sofriment al moribund i als seus familiars.»[8]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «distanàsia», Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
- ↑ «Distanàsia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Garcia Micó, (Dr. Álvaro Gándara del Castillo, President de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives, citat per Garcia Micó).
- ↑ Sitges-Serra, Antonio «Medicalitzar la mort? La generalització de prestacions sanitàries a pacients terminals és utòpica i indesitjable». El Periódico [Consulta: 7 juny 2014].
- ↑ Garcia Micó, Tomàs Gabriel «El “dret a la mort digna” i l'“eutanàsia”». El Jurista. Cercle català de juristes [Barcelona], s.d. [Consulta: 7 juny 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ Un exemple: «El compromís de Serveis de Salut Integrats, que s'estén a la totalitat del seu equip humà, és el de procurar als seus pacients, la millor atenció possible, amb la major qualitat humana, científica i tècnica, evitar procediments i actuacions innecessàries, rebutjar l'acarnissament terapèutic i defensar el dret a morir amb dignitat.», extret del «Codi Ètic». Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà, 2014. [Consulta: 7 juny 2014].
- ↑ «Competències que han d'adquirir els estudiants de Medicina durant els estudis de pregrau». Universitat de Barcelona. [Consulta: 7 juny 2014].
- ↑ «El Bisbe de Vic a favor de l'eutenàsia... passiva». Racò Català [Consulta: 7 juny 2014].