Acca Laurèntia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Acca Larentina amb Ròmul i Rem, escultura de la Fonte Gaia, (Siena).

Acca Laurèntia o Acca Larentina fou una dona romana llegendària que va esdevenir deessa. Al calendari romà hi havia un dia festiu dedicat a ella anomenat Larentalia.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Segons una llegenda[1]va ser esposa del pastor Faustulus i, per tant, mare adoptiva dels bessons Ròmul i Rem. Va tenir dotze fills. Aquests germans van fundar la comunitat dels frates arvales[2] que s'encarregaven juntament amb la mare de fer els honors als lares. D'aquí li va venir el nom d'Acca Larentia (en realitat Laurèntia és una deformació de Larentia). A la mort d'un d'aquests germans, Ròmul el va substituir en les seves funcions religioses. Passat el temps Ròmul va morir i va esdevenir una divinitat (identificat amb Quirí). Quan més tard va morir Acca Laurèntia, el flamen Quirinalis va ocupar el lloc de Ròmul per dirigir els ritus del funeral,[3][4] mentre Acca va ser identificada amb una deessa anomenada Dea Dia.

Una altra llegenda deia que una nit el vigilant del temple d'Hèrcules estava avorrit i llavors va proposar al déu fer una partida de daus; el premi per al qui guanyés seria un sopar i una noia. El vigilant va perdre i, en compliment del pacte, va convidar a passar la nit sopant amb el déu a una noia que es deia Acca Fabula perquè se li donava bé contar històries. Hèrcules va quedar satisfet amb la companyia i va voler recompensar la noia prometent-li que es casaria amb un home ric. En sortir del temple, la noia va conèixer un home etrusc de nom Tarrutius o Carutius que, efectivament era ric i es va casar amb ella. Quan va enviudar, Acca va heretar moltes propietats i les va donar al poble de Roma. Per això es va instituir una festa en el seu honor anomenada Laurentàlia, en la què es feien sacrificis als déus lars.[5][6]Plutarc opinava que aquesta dona i l'Acca Laurèntia mare de Romul eren dues persones que casualment tenien el mateix nom, mentres que altres historiadors com ara Gai Licini Macer, pensaven que eren la mateixa.[7][8]

Una tercera versió la fa prostituta i també diu que es va enriquir i va deixar les seves propietats al poble de Roma. La paraula llatina "Acca" és d'origen desconegut, però en grec el terme akko significa «donna ridícula», mentre que en sànscrit akka significa «mare».[9]
Tot i no saber com es va originar, el cert és que circulava una versió [10]sobre l'origen de Ròmul i Rem segons la qual el pastor Faustulus era un home vell que no tenia esposa i va portar els nens que s'havia trobat a la vora del riu a una prostituta rica anomenada Acca Laurèntia, de sobrenom la Lupa («prostituta»), essent aquest un apel·latiu freqüent per a dones de vida immoral, com també el terme lupanar («prostíbul»).[11]

La Larentàlia[modifica | modifica el codi]

Acca Laurèntia va ser enterrada en una zona entre el riu Tíber i el Fòrum Romà, per això era allí on se celebrava la seva festa anual cada 23 de desembre.[12][13]Durant aquesta festa commemorativa el flamen Quirinales oferia sacrificis als lares, els esperits benignes dels morts.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gai Licini Macer, "Rerum Romanarum Libri"
  2. Aule Gel·li "Noctes Aticae", I; VII,7
  3. Ovidi, "Fasti" III,55
  4. Plini el Vell "Naturalis Historia" XVIII,2
  5. Cató el Vell "Origines" fr. 8
  6. Marc Terenci Varró "De Lingua Latina" V,85
  7. Macrobi "Saturnalia" I 10
  8. Plutarc "Vides paral·leles: Ròmul" 4,5; "Moralia:Questiones Romanae" 35
  9. Anna Ferrari, "Dizionario di Mitologia Classica", TEA, 1994, ISBN 8878195391
  10. Lactanci "Divinae institutiones", I, 1,20
  11. Titus Livi, "Ab Urbe condita", I, 4
  12. Plutarc"Moralia:Questiones Romanae",272
  13. Plutarc "Vides paral·leles: Ròmul" 4,5

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fritz Graf. "Acca Larentina". Stuttgart: en: Der Neue Pauly (DNP), vol 1, 1996, p. 46. ISBN 3-476-01471-1. 
  • Alexander H. Krappe. "Acca Larentia". en: American Journal of Archaeology volum 46, nº 4, 1942, p. 490-499. 
  • Theodor Mommsen. "Die echte und die falsche Acca Larentia". Berlín: en: Römische Forschungen, volum. 2, 1879, p. 1-22. 
  • Gerhard Radke. "Acca Larentia und die fratres Arvales. Ein Stück römisch-sabinischer Frühgeschichte". Berlin, Nova York: en: Aufstieg und Niedergang der römischen Welt. llibre I, cap. 2, 1972, p. 421-441. 
  • August Wilhelm Roscher. " Acca 1". Leipzig: n: Wilhelm Heinrich Roscher : Ausführliches Lexikon der griechischen und römischen Mythologie, volum 1, 1886, p. 4–6. 
  • Carl Olof Thulin. "Larentalia". Stutgart: en: Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft (RE), volum XII,1, 1924, p. 805. 
  • Georg Wissowa. " Acca 1". Stuttgart: en: Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft (RE),volum I,1, 1893, p. 31–134. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acca Laurèntia