Accent greu

Signes diacrítics
accent accent agut ( ´ ) accent agut doble ( ˝ ) accent greu ( ˋ ) breu ( ˘ ) circumflex ( ˆ ) anticircumflex / "hàtxec" ( ˇ ) trencat ( ¸ ) dièresi o trema ( ¨ ) punt volat ( · ) anunaasika / punt superior ( ˙ ) anusvaara / punt inferior (  ̣ ) croc / dấu hỏi (  ̉ ) macró ( ˉ ) ogonek / "Croc polonés" ( ˛ ) anell / kroužek ( ˚ ) dàsia ( ʽ ) psili (  ʼ ) dièresi ( ¨ )
Signes de puntuació com a diacrítics:
apòstrof ( ’ ) barra ( | ) dos punts ( : ) coma ( , ) guionet ( ˗ ) titlla ( ˜ ) titlo (  ҃ )

L'accent greu (`) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa d'esquerra a dreta, i que es col·loca sobre la lletra que ha de modificar (en la majoria de llengües, és una vocal). Pot tenir diverses funcions segons l'idioma que l'empri:

• Obertura: marca que la vocal es pronuncia oberta, com passa en català o en francès (ò, è). Per aquest motiu l'accent greu en alguns llibres de text catalans a vegades també s'anomena accent obert.
• Tonicitat: marca la síl·laba tònica de la paraula, com en italià.
• Canvi de significat: es col·loca per distingir dues paraules que s'escriurien igual però signifiquen coses diferents (accent diacrític), con en català ma i mà.
• Llargada vocàlica: indica que una vocal és llarga, com en gaèlic escocès; o bé curta, com en gal·lès.
• To: indica un to descendent, com en algunes romanitzacions del xinès.
• Elisió o contracció: indica que s'ha format una contracció entre dues paraules o que s'ha elidit un so, com en portuguès.
• Canvi de grafia: en les transliteracions d'altres llengües, un accent greu marca que s'ha d'agafar la tercera variant de la llista de grafies similars (la primera és la lletra sense marcar i la segona l'accent agut).
• Sensibilització: s'usa en mètrica per indicar que un so que normalment no es pronuncia, s'ha de recitar per quadrar les exigències del vers, com en anglès.