Accent greu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Signes diacrítics

accent

accent agut ( ´ )
accent agut doble ( ˝ )
accent greu ( ˋ )

breu ( ˘ )
circumflex ( ˆ )
anticircumflex / "hàtxek" ( ˇ )
trencat ( ¸ )
dièresi o trema ( ¨ )
punt volat ( · )

anunaasika / punt superior ( ˙ )
anusvaara / punt inferior (  ̣ )

croc / dấu hỏi (  ̉ )
màcron ( ˉ )
ogonek / "Croc polonés" ( ˛ )
anell / kroužek ( ˚ )
dàsia ( ʽ )
psili (  ʼ )
dièresi ( ¨ )

Signes de puntuació i tipogràfics emprats com a diacrítics:

apòstrof ( )
barra ( | )
dos punts ( : )
coma ( , )
guionet ( ˗ )
titlla ( ˜ )
titlo (  ҃ )

L'accent greu (`) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa d'esquerra a dreta, i que es col·loca sobre la lletra que ha de modificar (en la majoria de llengües, és una vocal). Pot tenir diverses funcions segons l'idioma que l'empri:

  • Obertura: marca que la vocal es pronuncia oberta, com passa en català o en francès (ò, è). Per aquest motiu l'accent greu en alguns llibres de text catalans a vegades també s'anomena accent obert.
  • Tonicitat: marca la síl·laba tònica de la paraula, com en italià.
  • Canvi de significat: es col·loca per distingir dues paraules que s'escriurien igual però signifiquen coses diferents (accent diacrític), com en català ma i .
  • Llargada vocàlica: indica que una vocal és llarga, com en gaèlic escocès; o bé curta, com en gal·lès.
  • To: indica un to descendent, com en algunes romanitzacions del xinès.
  • Elisió o contracció: indica que s'ha format una contracció entre dues paraules o que s'ha elidit un so, com en portuguès.
  • Canvi de grafia: en les transliteracions d'altres llengües, un accent greu marca que s'ha d'agafar la tercera variant de la llista de grafies similars (la primera és la lletra sense marcar i la segona l'accent agut).
  • Sensibilització: s'usa en mètrica per indicar que un so que normalment no es pronuncia, s'ha de recitar per quadrar les exigències del vers, com en anglès.