Accessibilitat web

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'accessibilitat web consisteix en l'elaboració de pàgines web a Internet que puguin ser accessibles per a tots els usuaris independentment de les seves discapacitats (visuals, auditives, cognitives, motrius, tècniques o ambientals).[1]

Quan Tim Berners-Lee va crear els fonaments del Web, era el seu desig que esdevingués una comunitat on tothom hi tingués accés: «El poder del Web és a la seua universalitat. L'accés per a tothom sense importar-ne la discapacitat, n'és un aspecte essencial.»

L'accessibilitat del Web és definida per la WAI[2] com un dels components de l'accessibilitat digital :

« L'accessibilitat del web significa que les persones amb discapacitat el poden utilitzar. Més específicament, significa del que aquesta gent pot percebre, comprendre, navegar, interaccionar amb el web, i contribuir-hi. L'accessibilitat del Web beneficia igualment altres, sobretot les persones grans que tenen capacitats disminuïdes degudes a l'envelliment. »

És un dret universal, segons l'article 9 de la Convenció relativa als drets de les persones amb discapacitats adoptada el 2006 per l'Organització de les Nacions Unides[3]

»
« Per tal de permetre a les persones amb discapacitats viure de manera independent i participar plenament en tots els aspectes de la vida, els Estats prenen mesures adaptades per assegurar-los, sobre la base de la igualtat amb els altres, l'accés al medi físic, als transports, a la informació i a la comunicació, incloent-hi als sistemes i tecnologies de la informació i de la comunicació, i als altres equips i serveis oberts o proveïts al públic, tant a les zones urbanes que rurals. Aquestes mesures, entre les quals figuren la identificació i l'eliminació dels obstacles i barreres a l'accessibilitat, s'apliquen, entre altres [...] als serveis d'informació, de comunicació i altres serveis, incloent-hi els serveis electrònics i els serveis d'urgència [...] Els Estats prenen igualment les mesures apropiades per a [...] promocionar l'accés de les persones minusvàlides als nous sistemes i tecnologies de la informació i de la comunicació, incloent-hi Internet.[4] »

Existeixen les ferramentes per a avaluar l'accessibilitat web de manera automàtica. Aquestes són Bobby i TAW.[5]

Contexts d'usuari[modifica]

Zona braille implicant una línia de 40 caràcters braille i diverses tecles especials
Exemple de tecnologia d'assistència : una zona braille proveïda d'un ordinador, funcionant de manera autònoma.
Aquesta altra zona braille no oferint més que una línia de caràcters braille utilitzada amb un ordinador que reproduirà la col·locació

Fins i tot en aquesta accepció de manera estreta vinculada a la discapacitat, l'accessibilitat apunta a una molt gran varietat de casos d'usuaris.[6] S'il·lustra en efecte per la diversitat de les discapacitats susceptibles d'afectar la capacitat per accedir a un contingut o a un servei en línia.[7] Aquestes poden ser visuals (ceguesa, trastorn de la visió, daltonisme, auditives (sordesa total o parcial), motores, cognoscitives o neurològiques, o vinculats a l'envelliment humà ila varietat dels perifèrics d'entrada i de sortida, i la de les tecnologies d'assistència: teclats alternatius i commutadors, dispositius braille, lectors de pantalla (Jaws,[8] per a Gnopernicus) i altres eines de síntesi vocal (Microsoft Windows, Narrator per a Windows 2000), lupes de pantalla i altres dispositius d'ampliació, navegadors texts, dispositius d'interacció vocal, parametrització d'accessibilitat dels navegadors Web clàssics, etc.[7]

Una de les apostes del pas d'accessibilitat Web és extreure's de les restriccions específiques a aquests múltiples contexts d'usuaris, i així atènyer un nivell d'abstracció suficient per poder dotar-se d'eines normatives i de recomanacions utilitzables per la indústria (fabricants de navegadors web, creadors de continguts, etc.).[9]

Història de l'accessibilitat web[modifica]

Ja en la dècada del 2010 les webs de negocis presentaven problemes d'accessibilitat, especialment els llocs web de turisme.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Jaume Mayol i Fontanet Nadal, 2011, p. 1.
  2. «Accessibility Fundamentals Overview» (en anglès). W3C Web Accessibility Initiative. [Consulta: 9 febrer 2022].
  3. «Text of the Convention on the Rights of Persons with Disabilities» (en anglès). Nacions Unides. [Consulta: 9 febrer 2022].
  4. [enllaç sense format] http://www.un.org/esa/socdev/enable/rights/convtextf.htm»
  5. Jaume Mayol i Fontanet Nadal, 2011, p. 2.
  6. «L'accessibilité, de quoi s'agit-il ? (L'accessibilitat, de què es tracta ? Livre blanc» (en francès). Microsoft, 01-02-2010. [Consulta: 9 febrer 2022].
  7. 7,0 7,1 «How People with Disabilities Use the Web» (en anglès). W3C Web Accessibility Initiative, 04-02-2022. [Consulta: 9 febrer 2022].
  8. «Window-Eyes» (en anglès). GW Micro. Arxivat de l'original el 2010-04-29. [Consulta: 9 febrer 2022].
  9. Carreras Monfort i Munilla Cabrillana, 2007, cap. I.2.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]