Accessibilitat web
L'accessibilitat web consisteix en l'elaboració de pàgines web a Internet que puguin ser accessibles per a tots els usuaris independentment de les seves discapacitats (visuals, auditives, cognitives, motrius, tècniques o ambientals).
Quan Tim Berners-Lee creà els fonaments del Web, era el seu desig que esdevingués una comunitat on tothom hi tingués accés, tal com reflecteixen aquestes paraules:
- «El poder del Web és a la seua universalitat. L'accés per a tothom sense importar-ne la discapacitat, n'és un aspecte essencial.»
Taula de continguts |
El camp de l'accessibilitat [modifica]
L'accessibilitat del Web és definida per la WAI[1] com a un dels components de l'accessibilitat digital :
« L'accessibilitat del web significa que les persones minusvàlides el poden utilitzar. Més específicament, significa del que aquesta gent pot percebre, comprendre, navegar, interactuar amb el web, i contribuir-hi. L'accessibilitat del Web beneficia igualment altres, sobretot les persones grans que tenen capacitats disminuïdes degudes a l'envelliment. »
És un dret universal, segons l'article 9 de la Convenció relativa als drets de les persones minusvàlides adoptada el 2006 per l'Organització de les Nacions Unides [2]
« per tal de permetre a les persones minusvàlides viure de manera independent i participar plenament en tots els aspectes de la vida, els Estats prenen mesures adaptades per assegurar-los, sobre la base de la igualtat amb els altres, l'accés al medi físic, als transports, a la informació i a la comunicació, incloent-hi als sistemes i tecnologies de la informació i de la comunicació, i als altres equips i serveis oberts o proveïts al públic, tant a les zones urbanes que rurals. Aquestes mesures, entre les quals figuren la identificació i l'eliminació dels obstacles i barreres a l'accessibilitat, s'apliquen, entre altres [...] als serveis d'informació, de comunicació i altres serveis, incloent-hi els serveis electrònics i els serveis d'urgència [...] Els Estats prenen igualment les mesures apropiades per a [...] promocionar l'accés de les persones minusvàlides als nous sistemes i tecnologies de la informació i de la comunicació, incloent-hi Internet. »
Contexts d'usuari [modifica]
Fins i tot en aquesta accepció de manera estreta vinculada a la minusvalidesa, l'accessibilitat apunta a una molt gran varietat de casos d’usuaris[3]. S'il·lustra en efecte per:
- la diversitat de les discapacitats susceptibles d'afectar la capacitat per accedir a un contingut o a un servei en línia[4]. Aquestes poden ser visuals (ceguesa, trastorn de la visió, daltonisme, auditives (sordesa total o parcial), motores, cognoscitives o neurològiques, o vinculats a l'envelliment humà;
- la varietat dels perifèrics d'entrada i de sortida, i la de les tecnologies d'assistència[5] : teclats alternatius i commutadors, dispositius braille, lectors de pantalla (Jaws [6], per a Gnopernicus) i altres eines de síntesi vocal (Microsoft Windows, Narrator per a Windows 2000 ), lupes de pantalla i altres dispositius d'ampliació, navegadors texts, dispositius d'interacció vocal, parametrització d'accessibilitat dels navegadors Web clàssics, etc. Una de les apostes del pas d'accessibilitat Web és extreure's de les restriccions específiques a aquests múltiples contexts d’usuaris, i així atènyer un nivell d'abstracció suficient per poder dotar-se d'eines normatives i de recomanacions utilitzables per la indústria (fabricants de navegadors web, creadors de continguts, etc.).
Enllaços externs [modifica]
- Accessibilitat en la Web (castellà)
Referències [modifica]
- ↑ Measuring Progress of eAccessibility in Europe(francès) .
- ↑ (anglès) Convenció relativa als drets de les persones minusvàlides, ONU.
- ↑ «L'accessibilitat, de què es tracta ? », Llibre Blanc, Microsoft.
- ↑ Measuring Progress of eAccessibility in Europe (anglès)
- ↑ Measuring Progress of eAccessibility in Europe [(anglès) ].
- ↑ Measuring Progress of eAccessibility in Europe (anglès)
Bibliografia [modifica]
- César Carreras Monfort; Munilla Cabrillana, Gloria. Patrimoni digital: un nou mitjà al servei de les institucions culturals. Editorial UOC, 2007. ISBN 9788497885737 [Consulta: 7 abril 2011].
