Alteració (música)
|
|
|
 |
|
Un accident és un signe musical que modifica (altera) el so de les notes escrites al pentagrama. Les alteracions existents són tres: sostingut, bemoll i becaire. També existeixen el doble sostingut i el doble bemoll, que s'utilitzen més freqüentment en el cas de fragments enharmònics o en tonalitats estranyes. Les alteracions tenen les següents funcions.
- Doble sostingut: puja l'entonació de la nota escrita en un to
Doble sostingut - Sostingut: puja l'entonació de la nota escrita en un semitò
Sostingut - Becaire: anul·la l'efecte del sostingut o bemoll; la nota s'interpretarà tal qual està escrita
Becaire - Bemoll: baixa l'entonació en un semitò
Bemoll - Doble bemoll: baixa l'entonació de la nota escrita en un to
Doble bemoll
Escolta tots els accidents
Les alteracions es posen davant la nota que s'ha de modificar o al principi del pentagrama. Quan les alteracions es posen davant de la nota s'anomenen alteracions accidentals o accident. Un accident és un signe que indica que la nota ha de ser alterada (ja sigui a través d'un doble sostingut, sostingut, becaire, bemoll o doble bemoll). L'alteració s'ha d'escriure immediatament abans de la nota a alterar. No només s'alterarà aquella nota sinó també totes les notes del compàs del mateix tipus.
Generalment també s'alteren les notes del mateix nom d'altres octaves, però el més freqüent és que a l'esquerra d'aquestes notes s'escrigui una alteració de seguretat entre parèntesi. Les alteracions permanents, és a dir, que s'executen al llarg de tota una peça se situen al principi de la partitura, just després de la clau.
