Accident del càmping Los Alfaques
| Sumari | |
|---|---|
| Data | 11 de juliol de 1978 |
| Causa | Explosió d'un camió de propilè |
| Lloc | Els Alfacs, Sant Carles de la Ràpita, Tarragona |
| Coordenades | (i) |
| Víctimes mortals | 217 |
| Ferits | 200 |
El càmping Los Alfaques (en català, els Alfacs) és un càmping de platja situat al terme municipal d'Alcanar, a pocs kilòmetres del nucli de Sant Carles de la Ràpita a Alcanar-Platja, a la cara costanera de la serra del Montsià. L'11 de juliol de 1978 hi va ocórrer un greu accident relacionat amb el transport de mercaderies perilloses; un camió carregat de propilè va explotar. La deflagració va provocar 126 morts i més de 200 ferits en un primer moment. Finalment, el nombre de morts es va elevar fins una xifra d'entre 215 i 243, segons la font, més de cent de ferits amb seqüeles permanents, alguns altres centenars d'hospitalitzats lleus i la destrucció de la rodalia del càmping, incloent-hi 4 xalets i una discoteca. La majoria dels morts eren alemanys, francesos i anglesos. També hi havia uns pocs belgues i gent d'altres llocs. El conductor era de Mula (Múrcia).
Taula de continguts |
[modifica] Descripció detallada
L'11 de juliol de 1978 un camió cisterna de la companyia Cisternas Reunidas, carregat amb 25 tones de propilè liquat sortia des de Tarragona de la refineria Enpetrol, en direcció a Ciudad Real per la carretera N-340, la qual llavors passava pel que ara és la "variant de La Ràpita". La cisterna tenia una capacitat aproximada de 45 m³ i la quantitat carregada era de 25 t quan la màxima quantitat permesa era de 19,35 t a una pressió de 8 bar i a 4 ºC. A més, la cisterna, fabricada en acer al carboni, no disposava de cap sistema d'alleujament de pressió (vàlvules, principalment).
Després de recórrer uns 100 km, a l'altura d'Alcanar, el camió explotà mentre passava per davant del càmping de Los Alfaques, a les 14 hores i 27 minuts. En eixe moment, el campament tenia registrades unes 800 persones, i es calcula que entre 300 i 400 es trobaven dins del radi d'explosió, que fou d'entre 100 i 200 metres. La bola de foc va elevar la temperatura de l'aigua de la platja a 2.000 graus.
L'anàlisi de l'accident va determinar tres possibles causes:
- el sobreompliment del tanc causà la ruptura hidràulica de la cisterna, amb la conseqüent evaporació i expansió del gas liquat, iniciant una explosió de tipus BLEVE. Esta fou la causa oficial segons el tribunal de Tarragona.
- Una fuga en la cisterna va produir un núvol inflamable de propilè que s'incendià al trobar un punt d'ignició. El calor de l'incendi va produir el calfament de l'interior del tanc, provocant un augment de la pressió interna en evaporar-se el propilè que produí igualment una BLEVE.
- El camió va sofrir un accident de trànsit amb una fuga de propilè que s'incendià, ocasionant una sobtada bola de foc i posteriors incendis.
El camió es va partir en tres parts. La tractora, que va sortir disparada cap endavant i lleugerament a la dreta, la cua, que va sortir disparada cap arrere i també a la dreta i la del mig, que és on hi va haver l'explosió. La direcció de les parts dels extrems poden determinar que la pressió va obrir una escletxa a la part esquerra de la cisterna, la que mirava cap al càmping.
A quilòmetres a la rodona, es va veure la columna de fum que va ser confosa com una emissió de la fàbrica de ciment que hi ha a pocs centenars de metres, també a prop de la platja. El soroll de l'explosió no fou sentit al proper nucli de Les Cases d'Alcanar, però sí el soroll de les ambulàncies.
[modifica] Primera setmana
Els ferits van ser traslladats a hospitals des de Perpinyà fins a València principalment. D'altres van ser enviats en avió-ambulància a Bèlgica (els belgues) o Alemanya, que va obrir de bat a bat les seves portes a tots els ferits que hi poguessin cabre, ja que deien que era impossible que un sol país pogués atendre una xifra tan elevada de cremats. Molts d'ells van ser traslladats, encara greus, als seus països. A la zona hi van anar més de 100 periodistes. També equips de televisions estrangeres, entre ells els alemanys, que van ser els primers en arribar-hi. Les línies telefòniques van quedar saturades, de manera que l'operador de telefonia va haver-les d'ampliar.
L'endemà, els ferits amb més del 90% del cos cremat, entre "La Fe" de València i la Ciutat Sanitària "Francisco Franco" de Barcelona, era de 127. No es preveia cap possibilitat de salvar-los la vida.
La indignació es focalitzava en el fet que el camió va passar per allí per estalviar poc més de 1.000 pessetes de peatge d'autopista (entre la sortida 33, que comunica el complex petroquímic de Tarragona i la sortida de València) que, per comparar amb altres quantitats (materials), es poden contraposar als 2.500 milions de pessetes que inicialment van calcular que les assegurances haurien de pagar.
Una setmana després de l'accident, es va dedicar un funeral al cementiri vell de Tortosa amb els morts inicials, alguns dels quals van ser enterrats sense identificar i molts altres van ser repatriats.
[modifica] Xifres oficials
Els recomptes existents no són gaire fiables. Els ferits van ser enviats a diferents hospitals i hi van haver desapareguts. El registre del càmping estava a la zona deflagrada. Setmanes més tard encara estaven buscant desapareguts als hospitals.
El nombre de morts amb què es va treballar durant el juí va ser de 215. Molts dels morts a la deflagració només portaven el banyador i potser també una samarreta, de manera que només van deixar un cos cremat, sense ni tan sols ditades, cosa que impossibilitava la tasques d'identificació amb la tecnologia d'aquell moment.
[modifica] Conseqüències
L'accident va obrir un fort debat sobre la seguretat en el transport de matèries perilloses i sobre la seguretat a les empreses en general. El debat es realitzà en paral·lel al de la catàstrofe de Seveso, del 10 de juliol de 1976 (dos anys i un dia abans), on es va alliberar un enorme núvol d'un gas anomenat TCDD, carregat de dioxines i que, segons les autoritats també era previsible i responsabilitat de l'empresa (ICMESA). En tots dos àmbits (transport i seguretat) aquest cas va ser motiu d'estudi a les universitats.
Arran d'aquest accident hom va prohibir el pas de camions cisterna amb productes perillosos per las travessies urbanes i els obligà a circular per l'autopista; també es millorà la seguretat de vehicles i transportistes a través de reglamentació sobre transport de mercaderies perilloses per carretera, tals com la obligatorietat de la instal·lació de vàlvules de alleujament de pressió en les cisternes que transporten determinades substàncies inflamables. En l'actualitat, són obligatòries en la majoria dels casos pel transport de gasos liquats inflamables.
La N-340 fou desdoblada al seu pas per Alcanar-Platja i també Sant Carles de la Ràpita, cosa que ha convertit el trajecte entre la fàbrica de ciment i pocs kilòmetres al nord de La Ràpita en una variant.
[modifica] Pel·lícula
L'any 2007 els fets van ser dramatitzats, sense gaire fidelitat, a la pel·lícula Tarragona - Ein Paradies in Flammen
[modifica] Responsabilitats
La sentència del juí, emesa el 28 de gener de 1982, va condemnar el director i el cap de seguretat de la factoria tarragonina de l'empresa Enpetrol a un any de presó. L'empresa va ser considerada responsable civil subsidiària.
Les indemnitzacions van sumar 1.100 milions de pessetes repartides en[1]:
- 100 milions lliurats per Cisternas Reunidas, que no va ser trobada responsable i ja havia avançat 400 milions
- 300 milions lliurats per Plus Ultra, l'asseguradora de Cisternas Reunidas
- 475 milions per Enpetrol de Tarragona
- 200 milions per Ursini
- 25 milions per l'asseguradora del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona
[modifica] Los Alfaques en l'actualitat
A hores d'ara, el càmping opera amb total normalitat. En una de les parets exteriors el càmping disposa d'un mural en memòria de les víctimes, amb una estrela per cada víctima i una inscripció.
La discoteca, anomenada Las Cancelas de Don Vent, d'estil andalús i de qui el propietari era francès, va quedar completament enrunada amb la família a dintre, de manera que no va tornar a existir.
[modifica] Referències
- ↑ «Dos condenas de un año y cuatro absoluciones en el juicio por la tragedia de Los Alfaques» (en castellà). El País, 29 de gener de 1982. [Consulta: 15 d'agost de 2011].
