Accident vascular cerebral
De Viquipèdia
| Accident vascular cerebral Classificació i recursos externs |
||||
 |
||||
|---|---|---|---|---|
| Accident vascular cerebral causat per una pèrdua de reg sanguini associada a l'artèria cerebral mitja. | ||||
| ICD-10 | I61.-I64. | |||
| ICD-9 | 435-436 | |||
| OMIM | 601367 | |||
| DiseasesDB | 2247 | |||
| MedlinePlus | 000726pi | |||
| eMedicine | neuro/9 emerg/558 emerg/557 pmr/187 | |||
| MeSH | D020521 | |||
|
||||
Un accident vascular cerebral (AVC), popularment anomenat un atac de feridura o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral;[1] es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua del reg sanguini a la zona. Es produeix una brusca interrupció del flux sanguini al cervell que origina una sèrie de símptomes variables en funció de l'àrea cerebral afectada.
El terme presenta nombrosos sinònims: accident cerebrovascular agut, ictus, ictus cerebral o apoplèctic, apoplexia i, vulgarment, feridura o atac de feridura.[1] Apoplexia, del grec ἀποπληξία, apoplēxia, un succés sobtat amb pèrdua de la consciència; també cop o ictus apoplèctic. El terme accident vascular cerebral és una traducció de l'anglès cerebral vascular accident, denominació que en l'actualitat és la més reconeguda pels organismes internacionals de nomenclatures. Tot i així, en anglès el terme usat és stroke.
El que diferencia l'accident vascular cerebral d'altres conceptes similars és la consideració de ser un episodi agut i del tipus d'afectació de les funcions del sistema nerviós central. La simptomatologia és variada i depèn de l'àrea encefàlica afectada.
La simptomatologia acompanyant depèn del territori cerebral afectat i pot consistir en: hemiparèsia o hemiplegia del costat contrari al territori cerebral afectat, alteracions sensitives, disàrtria, afàsia d'expressió i/o comprensió, pèrdua de camps visuals, incontinència d'esfínters, vertigen, mareig, nàusees, apràxia, entre d'altres.
Taula de continguts |
[edita] Tipus d'accident
La isquèmia de les cèl·lules cerebrals pot venir produïda pels següents mecanismes i processos:
- Bloqueig del flux de sang
- D'origen vascular: Estenosi de les artèries per vasoconstricció reactiva a multitud de processos ( "vasoespasmo cerebral").
- D'origen intravascular
- Trombòtiques: Es forma un coàgul en una de les artèries que irrigar el cervell, provocant la isquèmia. Aquest fenomen es veu afavorit per la presència de plaques d'arteriosclerosi en les artèries cerebrals.
- Èmbol: El èmbol pot ser conseqüència d'un coàgul format en una vena d'una altra part del cos i que, després de desprendre's totalment o parcialment, viatja cap al cervell a través del torrent sanguini, o bé altre material arribat al torrent circulatori per diferents motius: fractures (embolisme gras), tumors (embolisme metastàtic), fàrmacs o fins i tot una bombolla d'aire. En arribar a les petites artèries cerebrals l'èmbol queda encayado quan la seva grandària supera el calibre de les mateixes, donant lloc al fenomen isquèmic.
- D'origen extravascular
- Estenosi per fenòmens compressius sobre la paret vascular: abscés, quists, tumors, etc.
- Hemorràgia: L'hemorràgia condueix al ACV per dos mecanismes. D'una banda, priva de reg a l'àrea cerebral dependent d'aquesta artèria, però per altra banda la sang extravasada exerceix compressió sobre les estructures cerebrals, inclosos altres vasos sanguinis, la qual cosa augmenta l'àrea afectada. Ulteriorment, a causa de les diferències de pressió osmòtica, l'hematoma produït atrau líquid plasmàtic amb la qual cosa augmenta novament l'efecte compressiu local. És per aquest mecanisme pel que la valoració de la gravetat i el pronòstic d'una hemorràgia cerebral es demora 24 a 48 hores fins a la total definició l'àrea afectada. Les causes més freqüents d'hemorràgia cerebral són la hipertensió arterial i els aneurismes cerebrals.
[edita] Símptomes
Són molt variats en funció de l'àrea cerebral afectada. Des símptomes purament sensorials als purament motors, passant pels símptomes sensitivomotores. Els més freqüentment diagnosticats són els següents:
- Pèrdua de força en un braç o una cama, o paràlisi a la cara.
- Dificultat per expressar-se, entendre el que se li diu o llenguatge inintel·ligible.
- Dificultat en caminar, pèrdua d'equilibri o de coordinació.
- Mal de cap brusc, intens i inusual, gairebé sempre acompanyat d'altres símptomes.
- Pèrdua de la visió en un o dos ulls.
No obstant això, nombrosos quadres d'ACV de baixa intensitat i durada passen desapercebuts pel anodí de la simptomatologia: parestèsies, debilitat d'un grup muscular poc específic (la seva activitat és suplerta per altres grups musculars), episodis amnèsica breus, petita desorientació, etc. No seria molt desgavellat dir que són aquests símptomes menors els més freqüents, tenint una gran importància, perquè són un bon indicador de la patologia subjacent d'una forma precoç.
Segons la seva etiologia, se solen classificar en:
- Accidents isquèmics; també s'anomenen infarts cerebrals. La isquèmia es deu a l'oclusió d'alguna de les artèries que irrigar la massa encefàlica, generalment per arterioesclerosi o bé per un èmbol (embòlia cerebral) que procedeix d'una altra localització; fonamentalment el cor o en altres artèries com les caròtides o l'aorta. Així, pot tenir diversos orígens:
- Origen cardioembòlic, causada per la formació d'un èmbol, sovint a l'aurícula esquerra del cor, que es desprèn i arriba al cervell.
- Origen trombòtic, causada per trombosi sanguínia per alentiment del flux sanguini cerebral.
- Origen hemorràgic, causada per la Hipertensió Arterial (HTA) que provoca microaneurismes.
- Origen idiopàtic, causa desconeguda.
- Accidents hemorràgics; també s'anomenen hemorràgia cerebral o apoplexia i es deuen a la ruptura d'un vas sanguini encefàlic degut a un pic d'hipertensió o a un aneurisma congènit.
[edita] Prevenció
- El fonamental és controlar els factors de risc associats que, fonamentalment, són la tensió arterial, el colesterol i la diabetis.
- Evitar el tabac i l'alcohol.
- Fer vida sana: exercici físic, dieta saludable rica en verdures, fruites i greixos poliinsaturats (EPA, DPA, DHA), amb poca sal i evitant elevades quantitats de greixos saturats i sucres (farines).
- Seguir les recomanacions del metge de capçalera, que és qui millor coneix la situació i les malalties de cada individu.
- Evitar l'obesitat i l'excés de pes.
[edita] Història
Hipòcrates (460 aC- 370 aC) va ser el primer a descriure el fenomen de la paràlisi sobtada que s'associa sovint amb la isquèmia. El terme apoplexia, que deriva de la paraula grega que significa "colpejar amb violència", va aparèixer per primera vegada en escrits d'Hipòcrates.[2][3]
La paraula accident cerebrovascular s'ha utilitzat com a sinònim de apoplèctic ja el 1599,[4] i és una traducció bastant literal del terme grec. El 1658, en la seva Apoplexia, Johann Jacob Wepfer (1620-1695) va identificar la causa de l'hemorràgia cerebral quan va suggerir que la gent que havia mort d'apoplexia havia sagnat en el seu cervell.[2][5] Wepfer també va identificar les principals artèries de subministrament el cervell, les artèries caròtides i vertebrals, i va determinar la causa de l'accident cerebrovascular isquèmic, també conegut com a infart cerebral, quan va suggerir que podria ser una apoplexia causada per un bloqueig als vasos.[5] Rudolf Virchow va descriure per primera vegada el mecanisme de tromboembolisme com un factor important.[6]
Són molts les grans personalitat de la història que, està documentat, van sofrir una apoplexia. Entre ells podem destacar: Johann Sebastian Bach, Jean-François Champollion, Michael Crichton, Charles Dickens, Caspar David Friedrich, Cary Grant, Gene Kelly, Lenin, Herbert Marcuse, Friedrich Nietzsche, Richard Nixon, Solimà el Magnífic i Iósif Stalin.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 «"Accident vascular cerebral" dins "Accident"» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 de juny 2009].
- ↑ 2,0 2,1 Thompson, J.E.. «The evolution of surgery for the treatment and prevention of stroke. The Willis Lecture». Stroke, vol. 27, 8, pàg. 1427–34.
- ↑ Kopito, Jeff. «A Stroke in Time». MERGINET.com, vol. 6, núm. 9.
- ↑ R. Barnhart, ed. The Barnhart Concise Dictionary of Etymology (1995)
- ↑ 5,0 5,1 National Institute of Neurological Disorders and Stroke (NINDS). «Stroke: Hope Through Research». National Institutes of Health, 1999.
- ↑ Schiller, F.. «Concepts of stroke before and after Virchow». Med Hist, vol. 14, 2, pàg. 115–31.
[edita] Enllaços externs
- Grup d'Estudi de Malalties Cerebrovasculars Sociedad Española de Neurología (castellà)
- Informació mèdica sobre l'accident vascular cerebral a Medcenter.com (castellà)
- Tractament dels accidents vasculars cerebrals (castellà)
- Tutorials interactius de salut a Medline Plus: "Accidente cerebrovascular" Amb gràfics animats i enregistrament d'àudio per escoltar. (castellà)
