Astor
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Exemplar adult.
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Accipiter gentilis (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
L'astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és un ocell de rapinya semblant a l'esparver i molt emprat en falconeria.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
- El mascle fa 49-57 cm de llargada i 93-105 cm d'envergadura alar.
- La femella fa 58-64 cm de llargària i 108-127 cm d'envergadura alar.
- Els mascles de les subespècies més petites poden pesar fins a 630 g, mentre que les femelles de les races més grosses poden arribar a fer 2 kg.
- Colors foscs al dors i blanquinosos al ventre, amb petites franges transversals brunes.
- Cap petit.
- Bec fort i encorbat.
- Potes fermes amb urpes potents.
- Ales curtes i arrodonides.
- Cua llarga.
[modifica] Subespècies
- Accipiter gentilis gentilis
- Accipiter gentilis albidus
- Accipiter gentilis apache
- Accipiter gentilis arrigonii
- Accipiter gentilis atricapillus
- Accipiter gentilis buteoides
- Accipiter gentilis marginatus
- Accipiter gentilis fujiyamae
- Accipiter gentilis laingi
- Accipiter gentilis schvedowi
- Accipiter gentilis striatulus
[modifica] Reproducció
Aprofita els nius de còrvids o d'aligots per niar. Pon 3 o 4 ous que cova durant 35-41 dies. Els petits encara necessitaran 35-40 dies per volar.[2]
[modifica] Alimentació
Perfectament camuflat en un arbre, es llança amb increïble perícia, entre branques i troncs, per a caçar altres ocells (faisans, gaigs, còrvids, galls fers, perdius, aviram, etc.) i petits mamífers (conills, esquirols, talps, llebres, etc.).
[modifica] Hàbitat
Viuen als boscos fins a uns 2.000 m d'altitud i, de fet, als Països Catalans, es troba en quasi tot tipus de bosc, fins i tot en els més frondosos, on no té cap dificultat per circular a gran velocitat.
[modifica] Distribució geogràfica
A l'estiu viuen al nord d'Europa i d'Àsia, i a la tardor baixen cap al sud i a l'Àfrica del Nord. També habita les regions temperades de Nord-Amèrica.
[modifica] Costums
Volen veloçment, amb un ràpid batre d'ales, o bé planen. És bastant sedentari i, igual que l'àliga daurada, es queda a la muntanya mentre dura l'hivern.
[modifica] Conservació
La seua supervivència es troba amenaçada per la destrucció dels boscos dels quals depenen les seues preses i ell mateix. De fet, aquesta va ésser una de les tres causes de la seua extinció al Regne Unit al llarg del segle XIX (les altres foren el col·leccionisme d'exemplars i la seua cacera per part dels guardaboscos per ésser considerada una feristela). Actualment ha tornat a aquell país per polítiques de reintroducció, exemplars vinguts del continent i d'altres escapats d'activitats de falconeria. Així, per exemple, ha esdevingut una espècie nombrosa a Northumberland.
[modifica] Referències
- ↑ BirdLife International (2004). Astor. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN 2006. UICN, 2006. Consultat el 19 de juny del 2008.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 36. ISBN 84-315-0434-X.
[modifica] Enllaços externs
- «Astor». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Estudi de la població de l'astor al Principat de Catalunya. (català)
- L'astor a l'Avibase. (català)
- L'astor a la UICN. (anglès)
- L'astor a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell. (anglès)
- L'astor a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquest ocell. (francès)
- Vídeos d'astors en llur hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
