Ace in the Hole

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Ace in the Hole
Fitxer:El gran carnaval.tif
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Billy Wilder

Guió: Walter Newman
Lesses Samuels i
Billy Wilder

Música: Hugo Friedhofer

Fotografia: Charles B. Lang (Blanc i negre)

Protagonistes: Kirk Douglas
Porter Hall
Jan Sterling
Robert Artus
Richard Benedict
Gene Evans
Frank Cady
Frances Dominguez

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1951
Gènere: Drama
Duració: 111 minuts
Idioma original: Anglès

Companyies
Productora: Paramount. Pictures

Pàgina sobre “Ace in the Hole a IMDb

Valoracions
IMDb 8.1/10 stars
FilmAffinity 8.0/10 stars

Ace in the Hole és una pel·lícula dramàtica estatunidenca de 1951, que es pot qualificar de cinema negra per la seva intensitat dramàtica.

Sinopsis[modifica | modifica el codi]

Després de perdre la seva feina a Nova York per culpa del seu caràcter agressiu i la seva desmesurada afició a l'alcohol, el periodista de successos Chuck Tatum acaba treballant en un petit diari d'Alburquerque, (Nou Mèxic), on espera amb impaciència l'arribada de temps millors.

Atent sempre al que ocorre al seu voltant i sobretot a la possibilitat de trobar una notícia d'abast nacional que li'n permeti reverdir els seus vells llorers professionals, Chuck creu haver topat amb la seva particular pedra filosofal quan en el transcurs d'un reportatge de rutina sobre certes costums locals arriba a un poble enclavat en meitat del desert nomenat Los Barrios. Allí hi ha un home que ha quedat atrapat en una vella mina on se suposa que hi havia un jaciment arqueològic.

Armat del seu olfacte per la notícia i de la seva habilitat per la manipulació, Chuck mobilitza a les forces vives de la localitat per a convertir el rescat en un espectacle. Malgrat això, no tarda a adonar-se que aquest article d'interès humà pot convertir-se en tota una sèrie de treballs sobre l'esforç d'una societat empesa en el propòsit de salvar una vida humana. Per suposat, el que està en joc per a Chuck no és aquest pobre home atrapat propietari de la benzinera i el motel d'aquell lloc, ni la seva ambigua i luxuriosa esposa, que, si bé estava a punt d'abandonar-lo, ara ha canviat d'opinió convençuda per Chuck, que la converteix en coprotagonista del seu gran reportatge, i pel sensible augment d'ingressos que està suposant la campanya per a rescatar al seu marit.

En pocs dies el que hagués sigut una missió quasi rutinària de salvament s'ha convertit en un gran espectacle de masses orquestrat amb destresa per Chuck, el qual coneix el valor del suspens i que inclús ha aconseguit posar del seu costat al sheriff local. En el moment en què molts interessos entren en joc: el negoci en alça de la benzinera i el motel regentats per l'abnegada esposa que espera impacient el feliç desenllaç del drama, la venda sindicada, a nivell nacional, dels articles i les fotografies que va generant l'esdeveniment, la campanya per la reelecció de les autoritats locals i la pròpia ambició de Chuck, el qual mercès a aquest cop de sort ha recuperat la seva feina a Nova York ensems que ja es veu a si mateix com a guanyador del Premi Pulitzer, es fan necessàries majors dosis de drama.

A poc a poc les possibilitats de concloure el rescat amb èxit s'esgoten; la vida de la víctima, situada molt a pesar seu en mig d'aquest gran embolic mediàtic que sembla que ningú ja és capaç de parar, s'apaga sense que cap dels implicats vulgui fer res per impedir-ho. Senyores i senyors, això és espectacle!.

Billy Wilder[modifica | modifica el codi]

Habituats a associar el nom d'aquest director amb la comèdia, Gènere en el que destacà coma mestre absolut i la influència del qual ha marcat diverses generacions de cineastes, tendim a oblidar l'enorme contribució aportada pel director d'origen austríac a altres modalitats narratives com el drama, gènere en el que s'enquadren tres de les seves millors pel·lícules: The Lost Weekend, Sunset Boulevard, i aquest Ace in the Hole, que a més suposà la seva única col·laboració amb Kirk Douglas, actor d'enorme versatilitat capaç d'imprimir al seu protagonista els matisos d'encant i repulsió que configuren al genuí i perillós entabanador.

Ferotge en la seva descarnada critica al negoci del periodisme groc, Wilder fa d’Ace in the Hole el vehicle perfecte amb al que infamar des de la raó i la indignació moral a aquesta modalitat de suposats informadors i, el que és pitjor, sobretot si es té en conte el que de reflex de la realitat col·lectiva conté el seu al·legat, a la societat benpensant, íntimament confosa per astuts bocamolls habituats a enardir els instints més primaris, i pel de més encantada de coneixes a si mateixa, que apareix com subjecte passiu i col·laborador necessari de les trapelleries i els maneigs dels seus principals protagonistes, al cap del qual se situa per voluntat pròpia el personatge de Chuck Tatum, paradigma del manipulador capaç de deixar al descobert al llegendari Flautista d'Hamelin.

Ordenada de forma gradual com si el guió emulés les fases de creació i creixement quasi il·limitat de la gran bola de neu informativa –-al llarg del metratge hom es pregunta perplex fins on pot arribar la perfídia de tot aquest afer--, la pel·lícula avança des de l'anècdota quasi insubstancial fins al gran espectacle generat per una tragèdia humana. Desgraciadament per la gent d'avui dia (2012), malgrat que la pel·lícula fou rodada el 1951, són molts els paral·lelismes que es poden extreure respecte de la realitat actual, poblada de diaris i publicacions de dubtós i fràgil codi deontològic i de programes de televisió que han pujat les escombraries fins a la categoria d'aliment per les masses.

Res ha canviat en el món d'un periodisme que, lluny d'informar remetent-se a la nua cruesa dels fets, els retorça i manipula al seu antull amb el propòsit de generar una expectativa basada en el morbo i traduïda pura i simplement en el benefici econòmic dels que participen en el procés. En aquest cas, els implicats, tal com els mostra el guió, són aquest professional de l'escàndol i les baixes passions i els seus entusiastes companys de viatge, des de l'esposa infidel que canvia la seva decisió d'abandonar la víctima de tot el muntatge per una més que complaent recollida de beneficis contents i sonants –-no en va tots els morts o els que estan a punt de morir semblen escopir or--, fins i tot el representant local de la llei i l'orde, més interessat en la seva permanència en el càrrec que en salvar la vida d'un dels seus conciutadans, passant per un munt d'individus més o menys respectables que obtenen un lucre directe i indirecte al convertir-se el seu petit poble en el focus d'interès de tot el país.

I és entre aquests últims des d'on es projecta l'ombra malaltissa d'una societat avida d'emocions fortes, aquesta mateixa societat hipòcrita i insolidària els quals membres més comuns i representatius, els que formen aquesta majoria silenciosa tan manipulable i versàtil com en el fons perillosa, són capaços d'entendrir-se davant d'una situació que només els afecta a l'hora del telenotícies (en aquest cas a l'hora d'obrir el diari del matí), ensems que de forma sistemàtica ignoren el sofriment d'aquells que els hi són més propers. Uns i altres són responsables en última instancia de la mort d'un pobre tipus que l'únic error ha consistit a trobar-se amb el seu destí en un moment i un lloc equivocat.

Molt més ambiciosa en l'assoliment de la seva critica o del seu retrat d'una realitat tan comuna com reconeixedora a primera vista que la ja citada Sunset Boulevard, on les misèries de la condició humana semblaven restar restringides a l'estret i asfixiant món de Hollywood, Ace in the Hole funciona indistintament com obra cinematogràfica realitzada amb talent i gust pel detall i com una forta trucada en la consciència d'una societat que accepta com quelcom natural la perversió dels més elementals trets d'humanitat, aquests que resten sepultats sota la importància subjectiva de veritats imposades per dècades de cinisme en la mentalitat col·lectiva de la gent; mentides tals com el dret a la informació i, el dret a la lliure empresa, aquesta en la qualsevol cosa si val amb tal de generar riquesa per a uns pocs. Tot és una gran mentida, una part més o menys substancial d'un espectacle no per repugnant menys atractiu que acaba quan s'apaguen les llums i les rotatives o els focus apunten a un nou i desafortunat objectiu.

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Revista de cinema ACCIÖN març de 2012 (CISNN-2172-0517)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema