Acer wootz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'acer wootz és un acer caracteritzat per posseir una espècie de patrons o bandes de capes de micro-carburs temperats en una matriu amb martensita o perlita. Va ser desenvolupat per primera vegada en l'Índia al voltant del 300 aC[1] La paraula wootz prové de wook, una versió en anglès d'ukku, la paraula que denomina a l'acer en els idiomes indis. L'acer wootz va ser exportat a través del Orient Mitjà i va donar lloc a l'acer de Damasc. Una de les característiques principals de l'acer wootz és la quantitat de carburs que fan d'aquest un acer de gran duresa, les espases elaborades amb aquest tipus d'acer es caracteritzen per la seva gran tenacitat.

Manufactura[modifica | modifica el codi]

Mentre que altres mètodes s'empren avui en dia, es teoritza que l'acer wootz fora promotor de l'acer de gresol mitjançant combinació de ferro colat o menes de ferro i carbó vegetal amb vidre i escalfat tot això en un forn. El resultat és una barreja d'impureses barrejades amb un vidre i alguns perles d'acer amb un contingut de carboni del 1,2 a l'35%[2]) són separades de l'escòria i forjades en lingot s. Els lingots es poden forjar en espases/fulles per incrementar la utilitat de l'acer en grans estris.

Les tècniques per l'elaboració d'aquest tipus d'acer daten de prop del 1700 aC, gairebé en les mateixes dates en què es va començar a conèixer que el ferro tenia propietats per al desenvolupament d'eines. Aquestes fonts contenen traces de tungstè o vanadi entre d'altres. La tradició oral a l'Índia va mantenir com ingredient secret la hematita (o vell wootz) element que s'incloïa quan es fonia l'acer i que proporcionava a l'acer una segregació apropiada dels diversos components. L'acer wootz va ser possiblement re-descobert a mitjan segle XIX quan el metal·lúrgic rus Pàvel Petróvitx Anóssov (vegeu acer Bulat), va intentar descobrir el secret de la seva elaboració i manufactura.

Investigacions modernes[modifica | modifica el codi]

Els mestres ferrers Alfred Pendray re-descobrir les tècniques clàssiques al començament de la dècada de 1980, i aviat descobririen i verificaren altres investigadors com John Verhoeven.[3][4] Un altre mètode de la producció de l'acer wootz, emprant la moderna tecnologia, va ser desenvolupat el 1980 per Oleg Sherby i Jeff Wadsworth en la Stanford University als Livermore National Laboratories arribant a tenir l'acer produït en els seus laboratoris les característiques dels microcarburs, discutint si l'acer wootz elaborat pels seus mètodes seguia o no els mètodes clàssics. Recentment els investigadors Peter Paufler de la Universitat de Dresden en Alemanya han descobert l'evidència de nanotubs de carboni en els acers wootz, existència discutida a la comunitat científica.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://materials.iisc.ernet.in/# wootz/heritage/WOOTZ.htm
  2. Crookes, William. The Chemical news and journal of industrial science; with which is incorporated the "Chemical gazette.": A journal of practical chemistry in all its applications to pharmacy, arts and manufactures (en anglès). Chemical news office, 1870, p. Volums 21-22, p.15. 
  3. JD Verhoeven, A.H. Pendray, and W.E. Dauksch. «The Key Role of Impurities in Ancient Damascus Steel Blades». Journal of Metals, 50, 1998, pàg. 58-64.
  4. Verhoeven, J. D.. «Damascus Steel. I. Indian wootz Steel». Metallography, 20, 1987, pàg. 145-151.
  5. «Materials: Carbon Nanotubes in an ancient Damascus sabre». Nature, 7117. DOI: 10.1038/444286a.