Acetat d'uranil
  | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 388,06723 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₄H₆O₆U |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 2,893 g/cm³ |
L'acetat d'uranil (UO₂(CH₃COO)₂ · 2H₂O) és un sòlid groguenc format per cristalls tetraèdrics amb una olor lleugerament acètic.
S'empra per a efectuar tincions negatives a microscòpia electrònica, de fet, la major part de les tècniques d'aquesta microscòpia requereixen aquest compost, especialment per al contrast de mostres.[1] Altres usos inclouen la titulació de compostos en química analítica, en solucions a l'1 o 2%; en clínica, s'empra per quantificar sodi en sèrum.[2]
El reactiu comercialment disponible es prepara emprant urani empobrit que té una radioactivitat típica de 0,51 μCi/g. Per això, el seu efecte no és perillós per a la salut humana mentre es trobi fora del cos, per ingestió, inhalació i contacte en pell ferida del seu pols sí que ho és, així com per exposició prolongada.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Paniagua, R.; Nistal, M.; Sesma, P.; Álvarez-Uría, M.; Fraile, B.; Anadón, R. i José Sáez, F.. Citologia i histologia vegetal i animal. McGraw-Hill Interamericana de España, SAU, 2002. ISBN 84-486-0436-9.
- ↑ Mètodes quelométricos i altres mètodes volumètrics d'anàlisis clíniques: Mètodes ràpids d'anàlisi clínic-químics. A. Holasek, H. A. Flaschka, Francisco Bermejo Martínez, Antonio Prieto Bouza. ISBN 84-291-1830-6, 9788429118308
- ↑ .hazard.com/msds/f2/bkk/bkkck.html Fitxa de seguretat (anglès)