Acetilè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Acetilè

L'acetilè, o etí, és l'alquí més senzill. És un gas altament inflamable, una mica més

lleuger que l'aire, incolor i posseeix una olor característica d'all.

El principal ús de l'acetilè es realitza en el tall i la soldadura de metalls en combustió amb l'oxigen.

Nom de la IUPAC
Etí
General
Altres noms Vinilè
Fórmula semidesenvolupada H-CC-H
Fórmula estructural C2-H2
Fórmula molecular C2H2
Aparença en c.n. Gas incolor Olor a all
Identificadors
Número CAS 74-86-21
ChEBI 133145
ChemSpider 6086
PubChem 6326
Propietats físiques
Densitat 1.11 kg/m30,00111 g/cm3
Massa molar 26.0373 g/mol
Punt de fusió 192 K (-81 °C)
Punt d'ebullició 216 K (-57 °C)
Temperatura crítica 308,5 K (35 °C)
Pressió crítica 61.38 atm
Propietats químiques
Solubilitat a l'aigua 1.66 g/ 100 mL a 20 °C

Obtenció[modifica | modifica el codi]

En petroquímica s'obté l'acetilè a través de quenching (refredament ràpid) d'una flama de gas natural o de fraccions volàtils del petroli amb olis d'alt punt d'ebullició. El gas és utilitzat directament a planta como producte de partida en síntesis. Un procés alternatiu de síntesis, més apte pel laboratori, és la reacció de l'aigua amb el carbur càlcic (CaC2); formant hidròxid de calci i acetilè, el gas format en aquesta reacció normalment té un olor característic a all degut a la fosfina formada a partir del fosfur càlcic present como impuresa:

CaC2 + 2H2O → Ca(OH)2 + C2H2

Combustió[modifica | modifica el codi]

Completa[modifica | modifica el codi]

2C2H2 + 5O2 → 4CO2 + 2H2O

Incompleta[modifica | modifica el codi]

2C2H2 + 3O2 → 4CO + 2H2O

Reduïda[modifica | modifica el codi]

2C2H2 + O2 → 4C + 2H2O

Característiques[modifica | modifica el codi]

La descomposició de l'acetilè és una reacció exotèrmica. Té un poder calorífic de 12.000 kcal/kg. La seva síntesis normalment necessita elevades temperatures durant alguna de les seves etapes o que se li proporcioni energia química d'alguna altra manera.

L'acetilè es un gas explosiu si el seu contingut a l'aire està comprès entre el 2 i el 82%. També explota si es comprimeix sol, sense ser dissolt en cap altre substància; per tant, per guardar-lo es dissol en acetona, un dissolvent líquid que l'estabilitza.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Primers usos (s. XX)[modifica | modifica el codi]

A principis del segle XX, l'acetilè tenia múltiples aplicacions degut a la fermesa de la seva llum, la seva potència calorífica, la seva facilitat d'obtenció i el seu baix cost. Els aparells generadors també s'havien perfeccionat, i casi tots ells utilitzaven el sistema en que l'aigua cau sobre el carbur, de manera graduada de manera que, a través de diversos jocs de vàlvules, palanques i contrapesos, es pugui intentar evitar la sobreproducció del gas que danyava als aparells anteriors.

L'acetilè s'utilitzava en generadors, en làmpades de mineria o en els bufador oxiacetilènic utilitzat per la soldadura autògena produint temperatures de fins a 3000 °C, l'enllumenat de projectors per a la marina i cinematògrafs. La majoria dels automòbils utilitzaven també a principis del segle fars amb aparells autogeneradors d'acetilè. Arribant a construir diversos aparells de salvament com cinturons, armilles, boies... en el interior del qual i en un depòsit ad hoc portaven una dosis de carbur de calci disposat de manera que al posar-se el carbur en contacte amb l'aigua es produïa el gas acetilè.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

L'acetilè s'utilitza com a font d'il·luminació i de calor. A la vida diària l'acetilè és conegut com a gas utilitzat en equips de soldadura a causa de les elevades temperatures (fins a 3000 °C) a les quals arriben les mescles d'acetilè i oxigen durant la seva combustió. L'acetilè és, a més, un producte de inicial important a la indústria química. Fins a la segona guerra mundial, una bona part dels processos de síntesi utilitzaven l'acetilè com a element important. Avui en dia, perd cada vegada més importància a causa dels elevats costos energètics de la seva generació. Dissolvents com el tricloretilè, el tetracloretà, productes de base com viniléters i vinilésters i alguns carbocíclics (síntesi segons Reppe) s'obtenen a partir de l'acetilè. També s'utilitza especialment en la fabricació del cloretilè ( o clorur de vinil) per a plàstics, de l'etanal (acetaldehid) i dels neoprens del cautxú sintètic.

Transport[modifica | modifica el codi]

L'acetilè es transporta en cilindres d'acer, dissolt en acetona a una pressió de 15 atmosferes. Cal prendre aquestes precaucions al envasar perquè el gas sol, sotmès a pressions superiors a 2 atm, tendeix a esclatar violentament.

Perills[modifica | modifica el codi]

Aquest gas pot causar vertigen, embotiment, mal de cap o asfíxia, si és inhalat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acetilè Modifica l'enllaç a Wikidata