Acidificació de l'oceà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
edició Mapa del món mostrant diferents a pH en les diferents parts dels oceans
Canvi del pH en la superfície del mar causada pel CO2 entre els anys 1700 i 1990

L'acidificació de l'oceà és el nom donat a la disminució contínua en el pH dels oceans de la Terra, causada per l'increment de diòxid de carboni (degut a la seva producció d'antropogènica) en l'atmosfera terrestre.[1] Entre 1751 i 1994 el pH de la superfície oceànica s'estima que ha disminuït aproximadament de 8,179 a 8,104, un canvi de -0,075 en l'escala logarítmica de pH que correspon a un augment del 18,9% en la concentració (àcida) de H+.[2][3] A la primera dècada del segle 21 però, el canvi net en els nivells de pH en els oceans en relació a la preindustrial és gairebé de -0,11, cosa que representa un increment del voltant d'un 30% més d'"acidesa" (concentració de ions) en els oceans del món.[4][5][6][7]

Possibles impactes[modifica | modifica el codi]

Encara que l'absorció natural de CO2 els oceans del món ajuden a mitigar el canvi climàtic degut als efectes de les emissions antropogèniques de CO2, es creu que la disminució resultant en el pH tindrà conseqüències negatives, principalment pels organismes oceànics d'estructura calcària. Aquests abasten la cadena alimentària des de l'autòtrofa a l'heteròtrofa, i inclouen organismes com la cocolitòfors, coralls, foraminífers, equinoderms, crustacis i moluscos. Com es descriu anteriorment, en condicions normals, la calcita i l'aragonit són estables en les aigües superficials, ja que l'ió carbonat es troba en concentracions de sobresaturació. No obstant això, com el pH de l'oceà cau, també ho fa la concentració d'aquest ió, i quan es converteix en carbonat d'insaturat, les estructures de carbonat de calci són vulnerables a la dissolució. Fins i tot si no hi ha canvi en la taxa de calcificació, per tant, la velocitat de dissolució dels augments de material calcari.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Caldeira, K.. «Anthropogenic carbon and ocean pH». Nature, vol. 425, 6956, 2003, pàg. 365–365. DOI: 10.1038/425365a. PMID: 14508477.
  2. Orr, James C.. «Anthropogenic ocean acidification over the twenty-first century and its impact on calcifying organisms». Nature, vol. 437, 7059, 2005, pàg. 681–686. DOI: 10.1038/nature04095. PMID: 16193043.
  3. Key, R.M.. «A global ocean carbon climatology: Results from GLODAP». Global Biogeochemical Cycles, vol. 18, 2004, pàg. GB4031. DOI: 10.1029/2004GB002247.
  4. Hall-Spencer JM, Rodolfo-Metalpa R, Martin S, et al.. «Volcanic carbon dioxide vents show ecosystem effects of ocean acidification». Nature, vol. 454, 7200, July 2008, pàg. 96–9. DOI: 10.1038/nature07051. PMID: 18536730.
  5. "Ocean acidification and the Southern Ocean" by the Australian Antarctic Division of the Australian Government
  6. [www.scor-int.org/OBO2009/A&O_Report.pdf Report of the Ocean Acidification and Oxygen Working Group, International Council for Science's Scientific Committee on Ocean Research (SCOR) Biological Observatories Workshop]
  7. EPA weighs action on ocean acidification post at official blog of EPOCA, the European Project on Ocean Acidification
  8. Sarah Nienhuis, A. Richard Palmer1 and Christopher D. G. Harley. Elevated CO2 affects shell dissolution rate but not calcification rate in a marine snail