Esturió siberià
Acipenser baerii  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 244 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Acipenseriformes |
| Família | Acipenseridae |
| Gènere | Acipenser |
| Espècie | Acipenser baerii Brandt, 1869 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Distribució | |
 | |
L'esturió siberià (Acipenser baerii) és una espècie de peix actinopterigi pertanyent a la família dels acipensèrids.[2]
Descripció[modifica]
- Fa 200 cm de llargària màxima i 210 kg de pes.
- Dors de color gris clar a marró fosc.
- El color del ventre varia des del blanc fins al groc clar.
- Presenta quatre barbetes a la part davantera de la boca.[3]
Reproducció[modifica]
Els mascles arriben a la maduresa sexual entre els 9-15 anys, mentre que les femelles ho fan entre 16 i 20.[4][5]
Hàbitat[modifica]
És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; anàdrom i de clima temperat (10 °C-20 °C; 74°N-46°N, 64°E-162°E).[3]
Distribució geogràfica[modifica]
És autòcton de la Xina, Mongòlia i Rússia, incloent-hi els rius Obi, Irtix, Ienissei, Lena i Kolimà. Ha estat introduït a Albània, Finlàndia, França, Alemanya, Letònia, Lituània, Polònia, l'Estat espanyol, Suècia, l'Uruguai i l'Uzbekistan.[6]
Longevitat[modifica]
La seua esperança de vida és de 60 anys.[7]
Estat de conservació[modifica]
Les seues principals amenaces són la sobrepesca, la construcció de preses als rius (sobretot, a l'Obi, l'Angarà i el Ienissei) i la caça furtiva.[8] A més, la reproducció d'aquesta espècie al riu Obi ha minvat a causa d'un alt nivell d'anomalies en el seu sistema reproductor a causa de la contaminació de l'aigua.[9]
Observacions[modifica]
És inofensiu per als humans.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Catalogue of Life Arxivat 2012-03-30 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Esturió siberià» (en anglès). Fishbase.
- ↑ Keith, P., J. Allardi i B. Moutou, 1992. Livre rouge des espèces menacées de poissons d'eau douce de France et bilan des introductions. Muséum national d'Histoire naturelle, París, Secrétariat de la Faune et de la Flore, Conseil Supérieur de la Pêche, CEMAGREF and Ministère de l'Environment, 111 p.
- ↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Kozhin, N.I., 1964. Osetrovye SSSR I ikh vosproizvodsvo. TR. VNIRO 52:21-57.
- ↑ Ruban, G.; Mugue, N. (2022). "Acipenser baerii." 2022 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2022. [Consulta: 3 abril 2023]
- ↑ Ruban, G.I., 2005. The Siberian sturgeon, Acipenser baerii Brandt: Species structure and ecology. World Sturgeon Conservation Society - Special Publication Núm. 1. 203 pp.
