Acipenser naccarii
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Acipenser naccarii (Bonaparte, 1836)[4] |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
Acipenser naccarii és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids.[6]
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
- Pot arribar a fer 200 cm de llargària màxima i 25 kg de pes.
- 36-48 radis tous a l'aleta dorsal.
- 24-31 radis tous a l'aleta anal.
- La part superior és de color marró olivaci, els costats més clars i el ventre blanc.[7][8][9]
Reproducció [modifica]
Té lloc entre el maig i el juliol.[7][10]
Alimentació [modifica]
Menja invertebrats bentònics i peixets.[7]
Hàbitat [modifica]
És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; anàdrom[11] i de clima temperat (46°N-37°N, 10°E-20°E) que viu entre 10-40 m de fondària.[7]
Distribució geogràfica [modifica]
Es troba a la mar Adriàtica i els seus afluents entre els rius Po (Itàlia) i Bojana (Albània), incloent-hi Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia i Eslovènia. També és present a l'illa grega de Corfú.[12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][8][23]
Ús comercial [modifica]
La seua carn és emprada com a aliment, però els ous no es consumeixen com a caviar.[24]
Estat de conservació [modifica]
Es troba amenaçat de extinció per la destrucció del seu hàbitat, la fragmentació de les seues poblacions (sobretot, per la construcció de preses per generar energia hidroelèctrica al riu Po)[25], la competència amb espècies introduïdes (com ara, el silur -Silurus glanis-), la contaminació de l'aigua i la pesca excessiva (tant legal com il·legal).[26][1]
Observacions [modifica]
És inofensiu per als humans.[7]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 IUCN (anglès)
- ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Göttinger Digitalisierungszentrum: Seitenansicht». [Consulta: 07 de juliol de 2012].
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Bonaparte, C. L., 1836. Iconografia della fauna italica per le quattro classi degli animali vertebrati. Tomo III. Pesci. Roma. Iconografia, v. 3: Fasc. 15-18, puntata 80-93, 10 pls.
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 FishBase (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 Svetovidov, A.N., 1984. Acipenseridae. P. 220-225. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
- ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
- ↑ Giovannini, G., L. Colombo, P. Bronzi i G. Arlati, 1991. Growth of hatchery produced juveniles of Italian sturgeon Acipenser naccarii Bonaparte, reared intensively in fresh water. p. 401-403. A: P. Williot (ed.). Acipenser. CEMAGREF Publication.
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
- ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
- ↑ De la Herrán, R., F. Robles, E. Martínez-Espín, J. Lorente, C.R. Rejón, M.A. Garido-Ramos i M.R. Rejón, 2004. Genetic identification of Western Mediterranean sturgeons and its implication for conservation. Conserv. Genet. 5(4):545-551.
- ↑ Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
- ↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4.
- ↑ Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244 p.
- ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
- ↑ Sokolov, L.I. i L.S. Berdicheskii, 1989. Acipenseridae. p. 150-153. A J. Holcík (ed.) The freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part II. General introduction to fishes Acipenseriformes. AULA-Verlag Wiesbaden. 469 p.
- ↑ Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
- ↑ Svetovidov, A.N., 1979. Acipenseridae. P. 82-84. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
- ↑ Maric, D., 1995. Endemic fish species of Montenegro. Biological Conservation 72: 187–194.
- ↑ Birstein, V.J., 1993. Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conserv. Biol. 7:773-787.
- ↑ Rossi R., Grandi G., Trisolini R., Franzoi P., Carrieri A., Dezfuli B.S., Vecchietti E., 1991. Osservazioni sulla biologia e la pesca dello storione cobice Acipenser naccarii Bonaparte nella parte terminale del fiume Po. Atti della Società Italiana di Scienze Naturali e del Museo Civico di Storia Naturale di Milano 132(10): 121-142.
- ↑ Crivelli, A.J., 1996. The freshwater fish endemic to the Mediterranean region. An action plan for their conservation. Tour du Valat Publication, 171 p.
Bibliografia [modifica]
- Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
- Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. IUCN, Gland, Suïssa. 378 p.
- Fontana, F., 1994. Chromosomal nucleolar organizer regions in four sturgeon species as markers of karyotype evolution in Acipenseriformes (Pisces). Genome. 37(5): 888-892.
- Fontana, F. i G. Colombo, 1974. The chromosomes of Italian sturgeons. Experientia. 30(7):739-742.
- Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres, Gran Bretanya.
- Kottelat, M. i J. Freyhof, 2009. Notes on the taxonomy and nomenclature of some European freshwater fishes. Ichthyol. Explor. Freshwat. 20(1):75-90.
- Leggatt, R.A. i G.K. Iwama, 2003. Occurrence of polyploidy in the fishes. Rev. Fish Biol. Fish. 13:237-246.
- Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
- Sola, L., S. Cataudella i E. Capanna, 1981. New developments in vertebrate cytotaxonomy III. Karyology of bony fishes: A review. Genetica 54:285-328.
- Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acipenser naccarii |
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)
- AQUATAB
- ITIS (anglès)
- World Register of Marine Species (anglès)</ref>