Acipenser naccarii

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Acipenser naccarii
Acipenser sp.1 - Aquarium Finisterrae.JPG
Acipenser Naccarii Acquario Milano 2009.JPG
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Acipenseriformes
Família: Acipenseridae
Gènere: Acipenser
(Linnaeus, 1758)[2][3]
Espècie: A. naccarii
Nom binomial
Acipenser naccarii
(Bonaparte, 1836)[4]
Sinònims
  • Acipenser heckelii (Fitzinger, 1836)
  • Acipenser naccari (Bonaparte, 1836)
  • Acipenser nardoi (Heckel, 1851)
  • Acipenser nasus (Heckel, 1851)[5]

Acipenser naccarii és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids.[6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 200 cm de llargària màxima i 25 kg de pes.
  • 36-48 radis tous a l'aleta dorsal.
  • 24-31 radis tous a l'aleta anal.
  • La part superior és de color marró olivaci, els costats més clars i el ventre blanc.[7][8][9]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Té lloc entre el maig i el juliol.[7][10]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja invertebrats bentònics i peixets.[7]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; anàdrom[11] i de clima temperat (46°N-37°N, 10°E-20°E) que viu entre 10-40 m de fondària.[7]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a la mar Adriàtica i els seus afluents entre els rius Po (Itàlia) i Bojana (Albània), incloent-hi Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia i Eslovènia. També és present a l'illa grega de Corfú.[12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][8][23]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

La seua carn és emprada com a aliment, però els ous no es consumeixen com a caviar.[24]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Es troba amenaçat de extinció per la destrucció del seu hàbitat, la fragmentació de les seues poblacions (sobretot, per la construcció de preses per generar energia hidroelèctrica al riu Po),[25] la competència amb espècies introduïdes (com ara, el silur -Silurus glanis-), la contaminació de l'aigua i la pesca excessiva (tant legal com il·legal).[26][1]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 IUCN (anglès)
  2. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Göttinger Digitalisierungszentrum: Seitenansicht». [Consulta: 07 de juliol de 2012].
  3. uBio (anglès)
  4. Bonaparte, C. L., 1836. Iconografia della fauna italica per le quattro classi degli animali vertebrati. Tomo III. Pesci. Roma. Iconografia, v. 3: Fasc. 15-18, puntata 80-93, 10 pls.
  5. Catalogue of Life (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 FishBase (anglès)
  8. 8,0 8,1 Svetovidov, A.N., 1984. Acipenseridae. P. 220-225. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
  9. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  10. Giovannini, G., L. Colombo, P. Bronzi i G. Arlati, 1991. Growth of hatchery produced juveniles of Italian sturgeon Acipenser naccarii Bonaparte, reared intensively in fresh water. p. 401-403. A: P. Williot (ed.). Acipenser. CEMAGREF Publication.
  11. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  12. FishBase (anglès)
  13. Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
  14. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  15. De la Herrán, R., F. Robles, E. Martínez-Espín, J. Lorente, C.R. Rejón, M.A. Garido-Ramos i M.R. Rejón, 2004. Genetic identification of Western Mediterranean sturgeons and its implication for conservation. Conserv. Genet. 5(4):545-551.
  16. Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
  17. Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4.
  18. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244 p.
  19. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  20. Sokolov, L.I. i L.S. Berdicheskii, 1989. Acipenseridae. p. 150-153. A J. Holcík (ed.) The freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part II. General introduction to fishes Acipenseriformes. AULA-Verlag Wiesbaden. 469 p.
  21. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  22. Svetovidov, A.N., 1979. Acipenseridae. P. 82-84. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  23. Maric, D., 1995. Endemic fish species of Montenegro. Biological Conservation 72: 187–194.
  24. Birstein, V.J., 1993. Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conserv. Biol. 7:773-787.
  25. Rossi R., Grandi G., Trisolini R., Franzoi P., Carrieri A., Dezfuli B.S., Vecchietti E., 1991. Osservazioni sulla biologia e la pesca dello storione cobice Acipenser naccarii Bonaparte nella parte terminale del fiume Po. Atti della Società Italiana di Scienze Naturali e del Museo Civico di Storia Naturale di Milano 132(10): 121-142.
  26. Crivelli, A.J., 1996. The freshwater fish endemic to the Mediterranean region. An action plan for their conservation. Tour du Valat Publication, 171 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
  • Fontana, F., 1994. Chromosomal nucleolar organizer regions in four sturgeon species as markers of karyotype evolution in Acipenseriformes (Pisces). Genome. 37(5): 888-892.
  • Fontana, F. i G. Colombo, 1974. The chromosomes of Italian sturgeons. Experientia. 30(7):739-742.
  • Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres (Regne Unit).
  • Kottelat, M. i J. Freyhof, 2009. Notes on the taxonomy and nomenclature of some European freshwater fishes. Ichthyol. Explor. Freshwat. 20(1):75-90.
  • Leggatt, R.A. i G.K. Iwama, 2003. Occurrence of polyploidy in the fishes. Rev. Fish Biol. Fish. 13:237-246.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sola, L., S. Cataudella i E. Capanna, 1981. New developments in vertebrate cytotaxonomy III. Karyology of bony fishes: A review. Genetica 54:285-328.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acipenser naccarii
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.