Acis i Galatea (Händel)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Acis i Galatea
Retrat de Händel en plena època d'èxit
Retrat de Händel en plena època d'èxit
Títol original: Acis and Galatea
Llengua original: anglès
Gènere: masque
Música: Georg Friedrich Händel
Llibret: John Gay amb addicions d'Alexander Pope,
John Dryden
i John Hughes
Font literària: Grècia mitològica
Actes: dos
Època de composició: Principis del segle XVIII
Estrena: 1718 a Cannon (Edgaware)
Personatges:
  • Acis, pastor (tenor)
  • Coridón, pastor (tenor)
  • Galatea, nimfa (soprano)
  • Damón, el seu amic i company (tenor)
  • Polifem, gegant (baríton)
  • Nimfes i pastors (cors)

Acis i Galatea és una òpera en dos actes de Georg Friedrich Händel, estrenada amb molt d'èxit en la localitat anglesa de Cannon l'any 1718.

Argument[modifica | modifica el codi]

Acis i Galatea s'estimen tendrament. Polifem vol obtenir l'amor de Galatea i per aconseguir-ho està disposat a recórrer a la força. Acis si oposa i mor en la lluita que s'entaula amb el seu rival. La naturalesa, els homes i els déus lamenten la mort del pastor, que és transformat en una font.

Òpera a l'estil anglès[modifica | modifica el codi]

Händel va compondre en les propietats d'un comte, en la localitat anglesa de Cannon, una masque (petita òpera), basant-se en un episodi de La metamorfosi d'Ovidi, tal com diuen els escrits d'un cronista de l'època. La masque tradicional de la cort anglesa es componia de diàlegs en prosa, cançons i balls i es donava amb ocasió d'activitats socials amb actors emmascarats. Acis i Galatea es diferència de les òperes de tipus italià, no tant pels criteris del gènere, sinó més aviat pel text anglès. Amb ella apareix la llavor de l'oratori en l'obra de Händel.

El cor compost per solistes desenvolupa un paper més important que en qualsevol altra de les seves òperes (ni tan sols la cantata composta per Händel el 1708 a Nàpols, Aci, Galatea e Polifemo, és comparable a aquesta). La cançó fúnebre del principi recorda a la tragèdia grega i anticipa la reforma operística de Christoph Willibald Gluck.

En la música i resta patent la influència que va tenir l'òpera de Henry Purcell, Dido i Eneas vers Händel. Això és especialment visible en la importància extraordinària del cor i en la semblança de l'ària fúnebre de Galatea amb l'ària de comiat de Dido.

La recepta de l'èxit a Londres[modifica | modifica el codi]

En el segle XVIII, Londres era la ciutat més rica i gran d'Europa i comptava amb una variada oferta musical que incloïa esglésies, palaus i sales de concert. El més gran compositor anglès, Henry Purcell, havia mort ja feia 15 anys. Händel fou el primer compositor estranger important que intentà provar fortuna a Anglaterra per un llarg període.

Aaron Hill, l'empresari del Teatre Haymarket, creà pel recent arribat a Londres una xarxa operística meitat fantàstica, meitat històrica. Els molts efectes especials en l'escena estaven destinats a sorprendre al públic. Per aconseguir això, Händel posà un èmfasi especial en els instruments de vent. En comparació amb Agripina, aquesta òpera conta addicionalment -excloent l'obertura-- amb set peces musicals independents. A pesar del curt període en que fou creada, Rinaldo és una de les més brillants i entusiastes òperes de Händel.

Llibretista i compositor decidiren contractar a les millors estrelles italianes, entre elles el brillant baix Giuseppe Maria Boschi, que ja havia interpretat el paper de Claudio a Agripina. L'èxit fou aclaparador, tal, que l'editor musical de l'època, John Wash, assedegat de negoci guanyà una fortuna mercès a la traducció a l'anglès d'algunes àries. Cara sposa, i l'ària de Rinaldo al final de l'acte I és un dels més famosos i aplaudit moments de l'obra.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Llista d'òperes més importants