Acord de Karađorđevo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Acord de Karađorđevo és un suposat pacte secret entre el president croat Franjo Tuđman i el president serbi Slobodan Milošević,[1] després de les trobades que ambdós van mantenir a partir del març de 1991, i segons el qual haurien dissenyat la redistribució dels territoris de Bòsnia i Hercegovina entre Croàcia i Sèrbia, en detriment dels bosnians musulmans.[2] Si bé les trobades i les converses es van produir, hi ha menys unanimitat en determinar si es va arribar a acords concrets.

Context[modifica | modifica el codi]

Els primers dies de març de 1991 es van succeir els enfrontaments entre els independentistes croats i les forces federals de l'Exèrcit Popular Iugoslau (JNA). El 9 de març, el JNA defensava el Govern de Slobodan Milošević davant les protestes polítiques i disturbis a Belgrad.[3] Aquests esdeveniments van propiciar una trobada entre Milosevic i el president croata, Franjo Tuđman, a la localitat sèrbia de Karađorđevo.[4][1][3] Cap representant bosnià va participar en aquestes converses, que es van celebrar de forma bilateral entre serbis i croats.[4] En el procés del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia contra Milošević es va assenyalar com un fet, que:

« El 25 de març de 1991, Slobodan Milošević i Franjo Tuđman es van reunir a Karađorđevo i van discutir la partició de Bòsnia i Hercegovina entre Sèrbia i Croàcia. »
[5]

Més tard, el 1993, el polític croat Slaven Letica va recordar aquesta reunió, afirmant:

« ...va haver-hi diversos mapes sobre la taula. La idea era unificar els projectes sobre Bòsnia i Hercegovina, ja sigui per a dividir-la en 10 o 15 [sub]unitats, o en tres estats semi-independents. »
[3]

Després de Karađorđevo, Franjo Tudjman opinava que seria molt difícil per a Bòsnia poder sobreviure, i que els croats es farien càrrec de zones com Cazin, Velika Kladuša i Bihać.[4] Tuđman va argumentar que Bòsnia i Hercegovina havia de formar part de la unitat federal croata, perquè estava vinculada històricament a Croàcia.[4]

A finals d'abril de 1991 es va celebrar una segona reunió a Tikveš.[6] S'especula si en aquestes reunions Tuđman es va convencer que Sèrbia acceptaria la partició de Bòsnia i Hercegovina al llarg d'una frontera serbo-croata, concedint a Croàcia el territori fins a la frontera de l'antiga Banovina del període 1939-1941.[6] No obstant això, després de les reunions, Milošević, en un discurs a Belgrad, va donar a conèixer els seus plans per a la incorporació d'un important àrea de Croàcia (la República Sèrbia de Krajina) en la nova Iugoslàvia, fet que xocava frontalment amb les aspiracions croates, i va donar lloc a l'inici de les hostilitats i el començament de la Guerra de la independència croata.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Veiga, Francisco. Slobo: una biografía no autorizada de Milosevic. Barcelona: DEBATE, 2004, pàg.184-182. ISBN 8483065673 ,9788483065679. 
  2. Mahmutćehajić, Rusmir [et al.]. The denial of Bosnia. Penn State Press, 2000, pàg.46-47. ISBN 027102030X, 9780271020303. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Tanner, Marcus. Croatia: A nation forged in war. Yale University Press, 2001. ISBN 0300091257, 9780300091250. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Statement by the Prosecutor Regarding the Detention of Radislav Krstić» (en anglès). ICTY, 3 de març de 2000. [Consulta: 4 de març de 2010].Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  5. «Amended Indictment Bosnia and Herzegovina» (en anglès). ICTY, 22 de novembre de 2002. [Consulta: 4 de març de 2010].Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  6. 6,0 6,1 Magaš, Branka [et al.]. The war in Croatia and Bosnia-Herzegovina, 1991-1995. Taylor & Francis, 2001, pàg.12. ISBN 0714682012, 9780714682013.