Acte de fe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un acte de fe era una gran cerimònia costosa i multitudinària que realitzava la Inquisició als regnes hispànics en el seu moment de màxima activitat durant l'edat moderna,[1] per a provar la seva fe no només amb paraules, però també amb actes. S'inspira de la idea central de l'Epístola de Jaume que «la fe sense obres és morta». El actes de fe es celebraven sobretot amb motiu de la proclamació de les seves macabres sentències, per decretar algun nou edicte i com pròleg de les execucions, que no en feien part. Consistien en un sermó, una professió de fe col·lectiva i una processó religiosa pels carrers. Al llarg del temps l'acceptació i el poder que tenia cada tribunal condicionaven en certa mesura la quantitat i l'espectacularitat dels seus actes de fe.[2] Aquests actes multitudinaris pretenien sobretot servir d'exemple i avís a la societat per a què es mantingués dins de les pautes de comportament que el catolicisme en general, i el tribunal en particular, considerava vàlides. El tractament degradant dels inculpats suposava de fet la seva mort civil.[3]

Teologicament, les execucions no feien part de l'acte de fe, però seguien immediatament després. A la fi de l'acte, el Tribunal de la inquisició lliurava els condemnats a les autoritats civils, que procedien aleshores a l'execució al mateix lloc de la cerimònia. El que donà com a resultat que per al poble acte de fe va esdevenir sinònim d'execució, com que semblava l'apoteosi de l'acte. L'església utilitzava aquesta subtilitat juridicoteològica per tal d'evitar que el clergat hagués d'infringir el sisè manament «no mataràs».

La cerimònia va trobar el seu màxim èxit després de la butlla del Papa Sixte IV Exigit sincerae devotionis affectus, del 1478, que va autoritzar els Reis Catòlics d'organitzar el seu propi Tribunal del Sant Ofici a la Corona de Castella. El 1483, Ferran II el Catòlic decidí d'estendre'l a la Corona d'Aragó però va encontrar una gran resistència. Nogensmenys, entre 1487 i 1505 el tribunal de Barcelona processà més de mil persones, de les quals només vint cinc van ser absoltes.[3]

En el llenguatge popular, «fer un acte de fe» significa confiar en algú sense necessistat de basar-se en la raó o l'experiència.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Acte de fe». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Acte de fe», Diccionari d'Història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, Barcelona, 1998, pàgina 9, ISBN 84-297-3521-6
  3. 3,0 3,1 «La Inquisició», Històries de Catalunya, TV3, s.d.
  4. «Fer un acte de fe», El Refranyer [consulta de 21 gener de 2014]