Actinolita

Actinolita
Classificació
Categoria	amfíbols
Fórmula química	Ca2(Mg,Fe)5[(OH/Si4O11]2
Propietats fisicoquímiques:
Color	Verd, blanc o gris (aquests dos últims en asbests)
Hàbit cristal·lí	prismàtic o acicular
Sistema cristal·lí	Monoclínic
Exfoliació	Perfecte
Fractura	irregular, subconcoidal.
Duresa en l'escala de Mohs	5 a 6
Lluïssor	vítria
Ratlla	blanca
Diafanitat	translúcid a opac
Densitat	3,1 a 3,3
Impureses comunes	Radiats o fibrosos
Altres característiques	És fràgil
Varietats més comunes
Varietats	Amiant, aspecte afieltrat i cotonós (vegeu Asbest). Bisolita. Esmaragdita, de color verd maragda (degut a petites quantitats de Cr), lluentor vítria i agulles curtes. Nefrita, molt sòlid i translúcid. Generalment de color verd. És massiu (afieltrat microscòpic).

L'actinolita és un silicat del grup dels amfíbols que conté magnesi, calci i ferro. Els cristalls que forma són generalment aciculars i s'agrupen formant fibres, de vegades de cristalls extremadament fins (asbests). Aquest mineral es fon fàcilment, sobretot quan són petits fragments. Forma una sèrie isomorfa amb la tremolita i la ferroactinolita. És un mineral d'interès científic i pels col·leccionistes. Del grec "Aktis" = raig i "Lithos" = pedra, en al·lusió als hàbits radials dels seus cristalls. Alguns dels jaciments on s'han trobat són: Zillertal (Àustria), Lugo (Espanya); a Catalunya n'hi ha a Olot (La Garrotxa) i a Arbúcies (La Selva).

Formació

Es forma en roques metamòrfiques bàsiques de la fàcies dels esquists verds i de part de les amfibolites. També pot generar-se per alteració de piroxens en roques gàbriques. Finalment també la podem trobar en marbres i pissarres. Es troba en roques metamòrfiques (per exemple esquistos acompanyant a talc i clorita).

Enllaços externs

• Mindat (anglès)