Actinolita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Actinolita
Classificació
Categoria amfíbols
Fórmula química Ca2(Mg,Fe)5[(OH/Si4O11]2
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí prismàtic o acicular
Color verd, blanc o gris (aquests dos últims en asbests)
Exfoliació perfecte
Fractura irregular, subconcoidal.
Duresa 5 a 6
Lluïssor vítria
Ratlla blanca
Diafanitat translúcid a opac
Densitat 3,1 a 3,3
Impureses comunes radiats o fibrosos
Altres característiques és fràgil
Varietats més comunes
Asbest aspecte afieltrat i cotonós (amiant)
Bissolita aspecte fibrós
Esmaragdita de color verd maragda (degut a petites quantitats de Cr), lluentor vítria i agulles curtes
Nefrita molt sòlid i translúcid, generalment de color verd, massiva (afieltrat microscòpic)

L'actinolita és un silicat del grup dels amfíbols que conté magnesi, calci i ferro. Del grec "Aktis" = raig i "Lithos" = pedra, en al·lusió als hàbits radials dels seus cristalls. Va ser descoberta el 1794.[1] Pertany al grup tremolita-actinolita, i al subgrup dels amfíbols càlcics.[2]

Propietats[modifica | modifica el codi]

Els cristalls que forma són generalment aciculars i s'agrupen formant fibres, de vegades de cristalls extremadament fins (asbests). Aquest mineral es fon fàcilment, sobretot quan són petits fragments. Forma una sèrie isomorfa amb la tremolita i la ferroactinolita. És un mineral d'interès científic i pels col·leccionistes.

Formació[modifica | modifica el codi]

Es forma en roques metamòrfiques bàsiques de la fàcies dels esquistos verds i de part de les amfibolites. També pot generar-se per alteració de piroxens en roques gàbriques. Finalment també la podem trobar en marbres i pissarres. Es troba en roques metamòrfiques (per exemple esquistos acompanyant a talc i clorita).

Alguns dels jaciments on s'han trobat són: Zillertal (Àustria), Lugo (Espanya); a Catalunya n'hi ha a Olot (La Garrotxa) i a Arbúcies (La Selva).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Actinolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 de desembre de 2013].
  2. «Actinolita». dIEC. [Consulta: 21 de desembre de 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Actinolita Modifica l'enllaç a Wikidata