Actuació artística

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Performance de Joaquin Lana.

Una performance o acció artística (performance vol dir actuació en anglès) és una actuació artística en directe on hi pot haver una important posada en escena o cap, i on habitualment l'artista (conegut com a performer en anglès i artista en català) es comporta d'una manera particular i inesperada davant d'un grup de gent (el públic).

Tot sovint, la "línia" invisible que divideix l'artista del públic s'esvaeix, com en el teatre actiu, on els membres del públic s'impliquen en la producció. El terme acció artística o performance s'ha difós en les arts plàstiques a partir de l'expressió anglesa performance art, que significa "art en viu" o "art de l'actuació" o "art de l'acció". En català, aquesta accepció rep el nom d'acció o acció artística.

L'acció està relacionada amb el teatre de carrer i l'art conceptual, els happenings (happening vol dir esdeveniment en anglès, terme que s'usa exclusivament per referir-se a "esdeveniment artístic"), el moviment artístic Fluxus i l'art corporal (body art en anglès). L'acció pot ser popular.

Història[modifica | modifica el codi]

El terme "acció artística" a l'àrea lingüística catalana ("performance" a països anglosaxons) va començar a ser utilitzat especialment per a definir certes manifestacions artístiques a la fi dels anys seixanta. Aquesta expressió artística va tenir el seu període d'esplendor durant els anys setanta, tot i que la història de les accions comença a principis del segle XX, amb les accions en viu d'artistes de moviments avantguardistes.

Creadors lligats al futurisme, al constructivisme, al dadaisme i al surrealisme, realitzaven accions com ara les exhibicions no convencionals al Cabaret Voltaire. Entre aquests artistes destaca la participació de Richard Huelsenbeck i Tristan Tzara.

Aquesta manera de crear una espècie d'esdeveniment on diverses disciplines artístiques es barregen és el que va anar agafant el nom d'acció artística o performance durant la segona meitat del segle XX.

Als Països Catalans aquestes manifestacions han rebut tradicionalment el nom d'acció artística. El precedent català són les accions musicals de Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny al Club 49, destaquen les accions musicals de Carles Santos, les de Jordi Benito, experiències col·lectives com Art Concepte Banyoles 73, el Congrés Internacional de Happenings de Granollers, la mostra Brutal Barcelona Performance, els esdeveniments que organitza el Grup de Nova York (Miralda, Rabascall, Selz i Xifra) i les propostes d'Albert Vidal.[1] Actualment a Girona es realitza anualment el festival FEM, que centra la seva programació en aquest tipus d'activitats.[2]

La performance a l'edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Ja en l'anàlisi de la literatura de l'edat mitjana, el concepte de performance té una gran importància per comprendre-la i analitzar-la. El medievalista Paul Zumthor[3] ja el fa servir per definir les diferents accions a través de les quals un text poètic es transmet als seus destinataris. Aquestes accions van molt més enllà del mateix text, ja que engloben aspectes com la música, la coreografia o la teatralitat que un joglar sovint emprava en les seves actuacions. És només mitjançant la performance que l'art poètic i la paraula esdevenen entitats vives i fecundes, amb una forta càrrega d'espontaneïtat i immediatesa.[4] Llavors, la transmissió de boca a oïda opera per damunt del text creat pel trobador, tot convertint la comunicació oral en objecte poètic de propi dret i, a més a més, li dóna una identitat social que fa que es pugui reconèixer com a tal. És aquest factor el que dificulta en sobremanera l'anàlisi autèntica dels textos medievals. Només sobre la base de la contextualització de les circumstàncies que acompanyaven el text (com el moment històric, o l'època de l'any en què es transmetien), es podrà realitzar una acurada anàlisi. És per aquest motiu que l'autor, en l'obra referenciada, proposa tractar les obres d'abans del segle XIII com si fossin una dansa. Alhora, Paul Zumthor incideix en el paper cabdal de l'oient qui, a banda de ser recipient, es converteix necessàriament en intèrpret. La seva experiència interpretativa —ja sigui aquesta una experiència de caràcter purament privat o bé en faci partícips a altri— és amb tota seguretat única i irrepetible i, com a tal, necessita ser analitzada en base a la fenomenologia de la recepció; només així la poesia oral podrà ser entesa en tota la seva dimensió històrica.[5]

Artistes coneguts per conrear l'acció[modifica | modifica el codi]

Artistes que practiquen l'acció als països catalans[modifica | modifica el codi]

Artistes que s'han involucrat profundament en l'acció artística:

Artistes que han conreat o conreen l'acció de forma més esporàdica:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Polítiques culturals». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 31 d'octubre 2012].
  2. Prieta, Imma. «Acció sense espai?». Bonart [Girona], núm. 126, abril 2010, p.32-34. ISSN: 1885-4389.
  3. Zumthor, Paul. La poesía y la voz en la civilización medieval. Abada, 2006, p. 116. ISBN 9788496258747. 
  4. Calvo Revilla, Ana. «La teoria poética de la oralidad de Paul Zumthor: Notas sobre Introducción a la poesía oral». Espéculo. Revista de Estudios Literarios. Universidad Complutense de Madrid, 1999 [Consulta: 18 març 2014].
  5. Zumthor, Paul. Oral Poetry: An Introduction. University of Minnesota Press, 1990. ISBN 0-8166-1724-4. 
  6. vegeu l'article del MACBA sobre el Grup de Treball

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alsina, Mercè. «Arts performàntiques». Bonart [Girona], núm. 119, setembre 2009, p.66-68. ISSN: 1885-4389.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Actuació artística Modifica l'enllaç a Wikidata
Festivals centrats en l'acció artística