Actuació artística

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les accions incloent voluntaris que posen nus d'Spencer Tunick són bastant populars. El nu és una característica de les accions artístiques que busquen ser provocatives.
Acció artística al carrer

Una performance o acció artística (performance és un anglicisme) és un esdeveniment artístic puntual sense dramatúrgia que cerca motivar al públic a que es qüestioni alguna cosa respecte a la política, la societat, las relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple. Als anys 60 i 70 del segle XX, les accions artístiques s'associaven als happenings.[1]

Tot sovint, la "línia" invisible que divideix l'artista del públic s'esvaeix, com en el teatre actiu, on els membres del públic s'impliquen en la producció. L'absència de dramatúrgia narrativa és precisament el que la diferencia del teatre.[1]

L'acció pot estar relacionada amb el teatre de carrer, l'art conceptual, el moviment artístic Fluxus o l'art corporal. L'acció pot ser popular.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Acció artística en unes piscines

Performance vol dir actuació en anglès. El terme acció artística o performance s'ha difós en les arts plàstiques a partir de l'expressió anglesa performance art, que significa "art en viu" o "art de l'actuació" o "art de l'acció". En català, aquesta accepció rep el nom d'acció o acció artística.

Història[modifica | modifica el codi]

Acció artística a Alemanya, en 2008

Les arrels de les actuacions artístiques dintre de les arts plàstiques a l'àrea lingüística catalana va començar a ser utilitzat especialment per a definir certes manifestacions artístiques a l'inici dels anys vint, per interinfluència amb els espectacles dramàtics del dadaisme i surrealisme.[1]

Creadors lligats al futurisme, al constructivisme, al dadaisme i al surrealisme, realitzaven actuacions de música, dansa i varietats de cabaret en general, com ara les exhibicions no convencionals al Cabaret Voltaire. Entre aquests artistes destaca la participació de Richard Huelsenbeck i Tristan Tzara.

Aquesta manera de crear una espècie d'esdeveniment on diverses disciplines artístiques es barregen és el que va anar agafant el nom d'acció artística o performance durant la segona meitat del segle XX. A començaments dels anys 60 les accions artístiques es van tornar a posar especialment de moda. Per exemple, l'any 1961 Yves Klein va presentar a tres models cobertes amb pintura plava que en moure's deixaven un rastre sobre paper blanc. Al llarg dels anys 60 i 70 les accions s'associaven amb protestes polítiques en forma de happenings. Posteriorment el happening va desaparéxier, mentre que les accions han prevalescut fins a l'actualitat.[1]

Als Països Catalans aquestes manifestacions han rebut tradicionalment el nom d'acció artística. El precedent català són les accions musicals de Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny al Club 49, destaquen les accions musicals de Carles Santos, les de Jordi Benito, experiències col·lectives com Art Concepte Banyoles 73, el Congrés Internacional de Happenings de Granollers, la mostra Brutal Barcelona Performance, els esdeveniments que organitza el Grup de Nova York (Miralda, Rabascall, Selz i Xifra) i les propostes d'Albert Vidal.[2] Actualment a Girona es realitza anualment el festival FEM, que centra la seva programació en aquest tipus d'activitats.[3]

Artistes coneguts per conrear l'acció[modifica | modifica el codi]

Leyendo las noticias
Anarchist Gardener
Acció del grup polonès Sedzia Glowny

Artistes que practiquen l'acció als països catalans[modifica | modifica el codi]

Artistes que s'han involucrat profundament en l'acció artística:

Artistes que han conreat o conreen l'acció de forma més esporàdica:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Robert Cumming, Arte, editorial Espasa, 2006. ISBN 8467020970 (castellà)
  2. «Polítiques culturals». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 31 d'octubre 2012].
  3. Prieta, Imma. «Acció sense espai?». Bonart [Girona], núm. 126, abril 2010, p.32-34. ISSN: 1885-4389.
  4. vegeu l'article del MACBA sobre el Grup de Treball

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alsina, Mercè. «Arts performàntiques». Bonart [Girona], núm. 119, setembre 2009, p.66-68. ISSN: 1885-4389.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Actuació artística Modifica l'enllaç a Wikidata
Festivals centrats en l'acció artística