Adab
Adab o Ud-Nun fou una ciutat estat de Mesopotàmia entre Telloh i Nippur. Estava al lloc de la moderna Bismaya o Bismya a la governació de Wasit, a l'Iraq.
Taula de continguts |
[modifica] Història
Fou ocupada al menys des de el primer període dinàstic. Segons els texts cuneïformes hi havia un temple de la deïtat Inanna, de nom E-shar, a Adab durant el regnat de Dumuzid d'Uruk o Badtibira; un altre text referit a Dumuzid de Badtibira, esmenta Adab com una de les majors ciutat de Sumèria.
Mesalim de Kish hauria governat sobre Adab (segle XXVI aC), segons unes inscripcions que s'han trobat a les excavacions. Un rei d'Adab, Lugal-Ane-Mundu vers 2.500 aC, és esmentat a la llista de reis de Sumèria i apareix en algunes inscripcions contemporànies; en altres inscripcions de data posterior es diu que va establir un imperi breu però que anava del Regne d'Elam al Líban i el riu Jordà. Cap el 2355 aC apareix governada per Meskigala i poc després caigué en poder de Lugalzagesi d'Umma (ciutat estat), i cap el 2335 aC de Sargon I d'Accad. Al morir aquest es va rebel·lar el 2284 aC contra Rimuix d'Accad però no va aconseguir la independència fins a finals del segle. Adab és esmentada a les tauletes d'Ebla i sembla que tenia relacions comercials amb aquest estat del nord de Síria poc abans de que Ebla fos destruïda per forces no determinades vers el 2250 aC.[1] Cap el 2130 aC va caure en mans del rei Gudea de Lagash.
Una estàtua de marbre trobada a Adab esmenta el nom d'un altre rei local de datació incerta, si be no hi ha acord amb la transcripció del nom que podria ser Lugal-daudu, Da-udu, Lugaldalu, i Esar.[2] Alguns segells en maons trobats per Banks en les seves excavacions, diuen que Naramsin va construir el temple d'Inanna a Adab, però aquest temple no s'ha trobat i no se sap del cert si és el mateix temple d'E-shar.
Es coneixen també els nom d'alguns governadors d'Adab sota Ur III (vers 2100/2000 a 2000/1900 aC). No hi ha restes arqueològiques posteriors encara que se l'esmenta en algun lloc com el Codi d'Hammurabi.
[modifica] Arqueologia
.
El munt de ruïnes correspon a les restes de l'antiga ciutat, i té 1,5 km de llarg i 3 km d'ample, amb una sèrie de petites elevacions de fins a 12 metres, a al-Jazira, entre el Tigris i l'Eufrates, més propera al primer, a un dia de marxa al sud-est de Nippur. Les excavacions inicials foren fetes per William Hayes Ward de la Wolfe Expedition de 1885 i per John Punnett Peters de la Universitat de Pennsilvània el 1889.
Excavacions posteriors es van fer allí durant sis mesos, del Nadal de 1903 al juny de de 1904, a càrrec de la Universitat de Chicago, dirigides per Edgar James Banks, que fou el que va demostrar que els munts cobrien el lloc de l'antiga Adab (Ud-Nun), abans només coneguda per la llista de reis de Sumèria i una menció al Codi d'Hammurabi. La ciutat estava dividida en dues parts per un canal, formant una illa en la que estava el temple, E-mach, amb un ziggurat o torre escalonada. Fou sens dubte una ciutat considerable però abandona des de molt aviat, doncs les ruïnes trobades en superfície pertanyen a Shulgi i Ur-Nammu, reis de la Segona dinastia d'Ur cap a la part final del III mil·lenni aC, segons les inscripcions a maons que s'han trobat. Sota aquestes, igual que a Nippur, s'han trobat objectes datant del regne de Naramsin i Sargon d'Accàdia, vers 2300 aC. Encara més a sota hi havia 10,5 metres de restes estratificades formant el 70/80 % de la profunditat de les ruïnes. A més de les restes d'edificis, muralles i tombes, Banks va descobrir un gran nombre de tauletes de fang molt antigues, tauletes de bronze i de pedra, objectes de bronze i similars. De les tauletes, 543 van anar al Institut Oriental i unes 1100 (la majoria comprades als locals més que tretes de les excavacions, estan al Museu d'Istanbul (al temps de les excavacions el territori depenia de l'Imperi Otomà) i no consta que el seu contingut hagi estat publicat.[3] Però les descobertes més notables foren una estàtua complerta en marbre blanc, que sembla ser la més antiga trobada a Mesopotàmia, avui dia al Museu de Constantinoble (Istanbul) portant una inscripció que Banks va traduir com "E-mach, rei Da-udu, rei d'Ud-Nun"; i un munt de runes del temple amb gran quantitat de fragments de vasos de marbre, alabastre, ònix, porfiri i granit, alguns amb inscripcions i altres amb gravats o amb incrustacions de marfil o pedres precioses.
Les tauletes d'Adab que van quedar per la Universitat de Chicago, patrocinadora de les excavacions, foren publicades i avui dia estan accessibles en format digital per Internet.[4] De les comprades als habitants, moltes van anar a parar a segons compradors i una part han pogut ser publicades.
[modifica] Referències
- ↑ Braun, Cyrus. Eblaitica (en anglès). Eisenbrauns, 1992.
- ↑ G.A. Barton, The Names of Two Kings of Adab, Journal of the American Oriental Society, vol. 33, pàgs. 295—296, 1913
- ↑ Yang Zhi, Sargonic Inscriptions From Adab, Institute for the History of Ancient Civilizations, publicacions periòdiques sobre civilitzacions antigues, Vol. 1, 1989
- ↑ «Overview of Early Dynastic and Early Sargonic Tablets from Adab» (en anglès). Cornell University. [Consulta: 15/1/2011].
PDF
