Adagio en sol menor
 |
L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules i/o títols d'obres que poden no correspondre al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi! |
L'Adagio per a orquestra de corda i orgue en sol menor o Adagio en sol menor, sovint presentat erròniament com una obertura de música barroca amb el nom popular d'Adagio d'Albinoni, va ser compost el 1945 pel musicòleg italià Remo Giazotto (1910-1998) a partir d'un fragment que contenia alguns elements d’una obra perduda de Tomaso Albinoni (1671-1751), de fet es va arribar al fet consumat que l'adagi arreglat per Remo Giazotto va passar ser conegut com «Adagi d'Albinoni» per part del gran públic. Sol estar orquestrat per a orquestra de cordes i òrgan, encara que de vegades ho està només per a cordes.
Des dels anys seixanta, aquest adagio ha experimentat un gran èxit i segueix sent una de les obres més populars i més enregistrades en disc de tota la història de la música. Ha estat objecte de nombrosos arranjaments, reorquestracions i interpretacions en tots els estils musicals (simfònic, flamenc, jazz, pop, rock, techno…) i ha estat utilitzat diverses vegades tant en el cinema com en sèries de televisió.
Taula de continguts |
Història [modifica]
L' Adagio de Giazotto (obra per orquestra de cordes i orgue en sol menor), compost el 1945 va ser publicat per primera vegada el 1958 per l'editorial Casa Ricordi. Llavors l'editor va llançar com a argument de venda que l'autor s'havia basat en uns fragments d'un moviment lent d'una sonata a trio de Tomaso Albinoni presumiblement trobats a les ruïnes de la Biblioteca de Dresden després dels bombardejos de la ciutat esdevinguts en la Segona Guerra Mundial, però mai s'ha trobat una prova seriosa de l'existència d'aquests fragments, per contra la «Staatsbibliothek Dresden» ha desmentit formalment tenir-les en la seva col·lecció de partitures. [1]
El tema de aquest Adagio ostenta unes similitudes amb el principi del tema del Adagio sostenuto del primer Trio, opus 33, per piano, violí i violoncel de Louise Farrenc, datat 1841.
Interpretacions contemporànies i ús en la cultura popular [modifica]
L Adagio ha aconseguit tal nivell de fama com Adagio d'Albinoni , que ha estat transcrit a altres instruments i empleat en la cultura popular, per exemple com a música de fons en pel·lícules, programes de televisió i anuncis publicitaris.
El primer autor de les lletres d'aquest conegudíssim Adagio, va ser l'espanyol Camilo Sesto, el 1985 en el seu Àlbum Teu, va incloure el tema "Mentre la meva ànima senti", amb la música de l'adagi en sol menor i les seves lletres, dedicant així amb aquesta composició, el tema al seu pare ja mort. Sarah Brightman va fer una versió, "Anytime, anywhere" del seu disc Eden el 1998. La primera cantant en posar lletra (i en anglès) al tema "Adagio" d'Albinoni, va ser la cantant britànica Annie Haslam del grup de rock simfònic Renaissance la cançó "Cold is Being" de l'àlbum Turn of the Cards de 1974 té música d'aquesta obra barroca. Posteriorment l'artista belga Lara Fabian a l'àlbum Lara Fabian el 2000 va compondre una altra lletra per al seu adagi. La cantant espanyola Rosa López va ser la primera en cantar el tema en traducció de l'anglès al castellà "Absència" al popular reality de Operación Triunfo 2001, tornant-lo a gravar en el seu segon àlbum Ahora 2003. En l'àlbum An American Prayer de la banda americana de rock The Doors, Jim Morrison recita una poesia que sembla ser un arranjament musical de l Adagio d'Albinoni interpretat en la cançó " The severed garden ". L'obra de Yngwie Malmsteen Icarus Dream Suite Op 4 s'inspira i basa en la seva majoria en aquesta obra. El trio britànic Above & Beyond sota l'àlies (inspirat en la pel·lícula) Rollerball es basa en el tema líric de l'adagi en la seva cançó "Albinoni". L'obra ha estat també emprada per DJ Tiesto en la cançó "Athena" de l'àlbum Parade of the Athletes , que va ser tocada en viu durant els Jocs Olímpics d'Atenes el 2004. Il Divo Adagio The promise (2008). També el grup anglès Muse va tocar en nombroses ocasions durant la seva gira de 2010-2011 una versió del Adagio com a introducció al tema "Resistance" del seu últim àlbum, utilitzant una guitarra elèctrica de doble mànec. El primera guitarra de la banda mexicana Maná, Sergio Vallín en la seva gira 2011-2012 i presentació del nou treball Drama i llum interpreta l'Adagio com un sol de guitarra a l'escenari .
Ús en el cinema [modifica]
LAdagio ha estat usat:
- com a música de fons en l'adaptació de la pel·lícula d'Orson Welles sobre El procés de Kafka (1962),
- en la versió original de la pel·lícula Rollerball (1975),
- A Gallipoli (pel·lícula de 1981), de Peter Weir , durant la famosa Batalla de Gal·lípoli (1915) de la Primera Guerra Mundial,
- com a tema recurrent en la pel·lícula Rote Sonne (1969), de Rudolf Thome.
Drets d'autor [modifica]
Giazotto va morir el 1998, per tant, l'Adagio d'Albinoni no entrarà en el domini públic fins 2068 en els països de la Unió Europea, mentre que en els de fora ho farà en 2048. Com que no és de domini públic la seva descàrrega és il·legal i va ser suprimida de l'International Music Score Library Project. [2]
Vegeu també [modifica]
Notes i referències [modifica]
- ↑ Carta de la Biblioteca Nacional Sajona de Dresden (especialista Marina Lang), 24 setembre 1990 , reproduïda en facsímil per Wulf Dieter Lugert i Volker Schütz, Adagio à la Albinoni , Praxi des Musikunterrichts 53 (14 de gener de 1998), pàg. 13-22.
- ↑ Pàgina del IMSLP del (Remoo_Giazotto, _formerly_attr._to_Albinoni ) Adagio d'Albinoni
Enllaços externs [modifica]
- Interpretació del Adagio en sol menor. Per l'Orquestra Simfònica Nacional Juvenil de Mèxic
