Adagio en sol menor

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Adagio en sol menor (Giazotto))
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Adagio per a orquestra de corda i orgue en sol menor o Adagio en sol menor, sovint presentat erròniament com una obertura de música barroca amb el nom popular d'Adagio d'Albinoni, va ser compost el 1945 pel musicòleg italià Remo Giazotto (1910-1998) a partir d'un fragment que contenia alguns elements d’una obra perduda de Tomaso Albinoni (1671-1751). De fet es va arribar al fet consumat que l'adagi arreglat per Remo Giazotto va passar a ser conegut com a «Adagi d'Albinoni» per part del gran públic. Sol estar orquestrat per a orquestra de cordes i-o orgue, encara que de vegades ho està només per a cordes.

Història[modifica | modifica el codi]

L'Adagio de Giazotto (obra per a orquestra de cordes i orgue en sol menor), compost el 1945, va ser publicat per primera vegada el 1958 per l'editorial Casa Ricordi. Llavors l'editor va llançar com a argument de venda que l'autor s'havia basat en uns fragments d'un moviment lent d'una sonata a trio de Tomaso Albinoni presumiblement trobats a les ruïnes de la Biblioteca de Dresden després dels bombardejos de la ciutat esdevinguts en la Segona Guerra Mundial, però mai s'ha trobat una prova seriosa de l'existència d'aquests fragments; per contra la «Staatsbibliothek Dresden» ha desmentit formalment tenir-les en la seva col·lecció de partitures.[1]

El tema d'aquest Adagio ostenta similituds amb el principi del tema de l'Adagio sostenuto del primer Trio, opus 33, per a piano, violí i violoncel de Louise Farrenc, datat el 1841.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Carta de la Biblioteca Nacional Sajona de Dresden (especialista Marina Lang), 24 setembre 1990, reproduïda en facsímil per Wulf Dieter Lugert i Volker Schütz, Adagio à la Albinoni, Praxi des Musikunterrichts 53 (14 de gener de 1998), pàg. 13-22.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]