Adalard de Corbie
Església de Saint-Pierre de Corbie, antiga abacial de Corbie i lloc d'enterrament d'Adalard |
|
| abat | |
|---|---|
| Nom secular | Adalhard, Adélard |
| Naixement | ca. 752 Soissons ? (Imperi Carolingi, actual França) |
| Defunció | 2 de gener de 826 Abadia de Corbie (Picardia, França) |
| Enterrament | Casa dels jesuïtes de Saint-Acheul (Picardia) |
| Commemoració en | Església catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | 1026, Roma per Joan XIX |
| Festivitat | 2 de gener |
| Fets destacables | Abat de Corbie, comte palatí i cosí de Carlemany |
| Orde | Benedictins |
| Iconografia | Hàbit benedictí i bàcul, cavant un jardí; amb una corona als peus, donant almoina als pobre, pregant, amb un drac als peus |
| Patronatge | Jardiners |
Adalard (també Adalhard o Adelard, Alard en francès) (Soissons?, vers 752 - Abadia de Corbie, Picardia, 2 de gener de 826) fou un comte carolingi i després abat de Corbie. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Era fill del comte Bernat (fill al seu torn de Carles Martell) amb la seva primera esposa, una dona franca el nom de la qual no es coneix. Com a cosí germà de Carlemany fou educat amb ell, i aquest el prengué com a conseller seu. Fou missus dominicus i va participar en diverses campanyes reials contra els saxons i els sarraïns. El 772 va abandonar el servei d'armes i va entrar com monjo a l'abadia de Montecassino i després tralladat a l'abadia de Corbie on fou jardiner i finalment abat el 781.
En aquest any fou designat tutor del jove rei Pipí d'Itàlia (fill de Carlemany), i el 796 fou el seu principal ministre. El 810 va morir Pipí i el va succeir el seu fill infant Bernat d'Itàlia i Adalard fou nomenat tutor d'aquest el 812. A la mort de Carlemany (814) va caure en desgracia del seu fill i successor Lluís el Pietós i enviat exiliat al monestir de l'illa de Noirmoutier. El 821 va recuperar el favor imperial després de la mort de Benet d'Aniana i li va ser retornada l'abadia de Corbie. El 822, amb el seu germà Vala, va fundar l'abadia de Corvey (llatí Corbeia, a Westfàlia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.
Fou comte palatí i un dels nou membres de l'Acadèmia Palatina fundada per Carlemany [1] i va morir el 2 de gener del 826.[2]
Va deixar alguns escrits com els Statuta antiqua abbatiae sancti Petri Corbeiensis.[3]
Veneració [modifica]
Fou canonizat el 1026 per Joan XIX a causa dels nombrosos miracles que s'atribuïen a les seves restes.,[4] que foren traslladades el 1040 a un nou altar a Corbie. Arran de la destrucció de l'abadia, bona part de les seves restes són des del 1827 a la comunitat jesuïta de Saint-Acheul.
La seva vida, Vita Adhalardis Corbiensis abbatis fou escrita poc després de la seva mort per l'abat de Corbie i deixeble seu Pascasi Radbert.
Tradició de Sant Adalard Genís [modifica]
A Catalunya, com explica Joan Amades[5], es pensava que Adelart Genís havia estat enviat per Carlemany a Catalunya, com a home de confiança seu, per alliberar-la del domini sarraí, i que ocupà la seu del bisbat d'Urgell. Mentre que la primera part pot ésser versemblant, que fos bisbe d'Urgell és una tradició llegendària sense fonament històric.
Genealogia [modifica]
|
|
|
|
Rotruda |
|
|
|
|
|
Carles Martell |
|
|
|
|
|
|
|
Chrotais |
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
Pipí el Breu rei dels Francs |
|
NN1 (franca) |
|
|
|
Bernat comte |
|
|
|
|
|
NN2 (saxona) |
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
Carlemany emperador |
|
|
|
|
Adalard abat de Corbie |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
Pipí d'Itàlia |
|
|
|
Chrotais |
|
Vala o Wala |
|
Gundrada |
|
Bernat monjo |
|
Teodrada abadessa de Soissons |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Bernat d'Itàlia rei d'Itàlia |
|
Adelaida |
|
Adula |
|
Gundrada |
|
Berta |
|
Teodrada |
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Notes [modifica]
- ↑ Dictionnaire universel d'histoire et de géographie, editat per L. Hachette (París) el 1952
- ↑ Robertson, James Craigie. History of the Christian Church (en anglès). John Murray, 1856, p.241.
- ↑ Biografia breu d'Adalard de Corbie al lloc web de la Biblioteca Nacional Francesa
- ↑ Biografia breu d'Adalard de Corbie.
- ↑ J. Amades. Costumari català. v. 1, p. 396.
Bibliografia [modifica]
- Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, 1983, reimpressió 1997, ISBN 2-01-278851-3
- Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)