Adalbert de Magdeburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Adalbert de Praga».
sant Adalbert de Magdeburg

Gravat de 1830
bisbe i confessor; Apòstol dels eslaus
Nom secular Adalbertus
Naixement ca. 910
Lorena (avui, França)
Defunció 20 de juny de 981
Geusa (Saxònia-Anhalt, Alemanya)
Enterrament Catedral de Magdeburg (Saxònia-Anhalt)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Catedral de Magdeburg
Festivitat 20 de juny
Fets destacables Primer bisbe de Magdeburg; evangelitzador dels eslaus
Orde Benedictins
Iconografia Com a bisbe

Adalbert de Magdeburg (Lorena, ca. 910 - Geusa, Saxònia-Anhalt, Alemanya, 20 de juny de 981), fou el primer arquebisbe de Magdeburg (Saxònia-Anhalt), apòstol dels eslaus i els russos. És venerat com a sant per diferents confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Cap al 950, Adalbert treballava amb l'arquebisbe Brunó de Colònia, germà petit de l'emperador Otó I. En 953, ja era al servei del rei, i en 958 o 959, ingressà al monestir benedictí de Sant Maximi de Trèveris.

Recomanat per l'arquebisbe Guillem de Magúncia, Otó envià Adalbert en 961 en missió d'evangelització al Rus de Kíev, ja que la regent Olga, convertida al cristianisme a Constantinoble en 957, li ho havia demanat.

El sant en un retaule del s. XVI.
Magdeburg i la seva catedral, amb la tomba del sant.

A Kíev, però, ell fill d'Olga, Sviatoslav I, que era pagà, havia pres el poder i va ordenar massacrar la missió quan arribava a Rússia; Adalbert n'escapà per poc. Va tornar a Magúncia 962 i hi escrigué la continuació de la crònica universal de Reginó de Prüm, entre els anys 907 i 967.

En 966, Otó I el nomenà abat de Wissembourg (Alsàcia). Va adoptar la reforma monàstica a l'abadia de Gorze. En 967, acompanyà Otó a Itàlia, on fou coronat emperador. El papa Joan XIII confirmà la fundació del bisbat de Magdeburg al sínode de Ravenna l'abril de 967, i el 18 d'octubre de 968 Adalbert esdevingué el primer bisbe titular de Magdeburg, amb la missió d'evangelitzar els eslaus de més enllà de l'Elba.[1] Com a base de les missions evangelitzadores, des de Magdeburg, Adalbert fundà les diòcesis de Naumburg, Meissen, Merseburg, Brandenburg, Havelberg i Poznań (Polònia).

El 968 fundà una escola catedralícia a Magdeburg, on estudià a partir de 972 el futur santAdalbert de Praga. Morí el 20 de juny de 981, i fou sebollit a la catedral de Magdeburg. Fou canonitzat i la seva festivitat és el 20 de juny.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Claude Fleury. Histoire Ecclesiastique, vol. 12