Adalbert de Praga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Adalbert de Praga

sant Adalbert en un retaule txec del s. XVI
bisbe i màrtir; Apòstol dels eslaus
Nom secular Vojtěch de Slavník
Naixement ca. 956
Libice nad Cidlinou (Bohèmia)
Defunció 23 d'abril de 997
Truso (Elbląg) o prop de Beregovoe, a l'oblast de Kaliningrad (Prússia)
Enterrament Catedral de Gniezno, Catedral de Sant Vit (Praga) (una part des de 1039)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església catòlica, anglicanisme
Canonització 997, Roma per Gregori V
Lloc de pelegrinatge Catedral de Gniezno, Catedral de Sant Vit (Praga)
Festivitat 23 d'abril (el 20 d'octubre, festivitat de la traslació del cos)
Fets destacables bisbe de Praga; evangelitzador de Bohèmia, Hongria i Prússia
Orde benedictí
Iconografia com a bisbe amb una creu de dues astes, dues llances o un garrot o tranca; travessat per tres llances i decapitat
Patronatge Bohèmia, Polònia, Prússia, Hongria

Adalbert de Praga (Vojtěch en txec, Wojciech en polonès), (Libice nad Cidlinou, Bohèmia, ca. 956 - Truso, oblast de Kaliningrad, Prússia, 23 d'abril de 997) fou un bisbe de Praga i sant catòlic. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Va ser una figura important en la consolidació del cristianisme a Bohèmia, va batejar els reis d'Hongria --convertint el cristianisme en religió del regne-- i va evangelitzar Prússia i Pomerània. És, per això, el sant patró de Bohèmia, Hongria i Prússia, a més de patró de Polònia. És anomenat apòstol dels eslaus.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué a Libice nad Cidlinou (Bohèmia) a la família noble dels Slavník (els Slavnikovci), una de les més poderoses del regne, rival de la família regnant, els Premysl; era fill del príncep Slavník i germanastre de Radzim Gaudenty. Va estudiar durant dotze anys a Magdeburg, sota la tutel·la de l'arquebisbe Adalbert (més tard Sant Adalbert de Magdeburg) de qui, en morir aquest, prendria el nom com a homenatge.

Estàtua de Sant Adalbert de Praga

El 3 d'abril de 983 fou nomenat bisbe de Praga a petició de Boleslau II de Bohèmia. Aviat, frustrat per la manera de viure dels seus feligresos, encara practicant els costums pagans, marxà el 989 a Roma per tal de demanar al Papa que el rellevés del seu càrrec. Restà quatre anys a Itàlia i ingressà com a monjo a Montecasino. El 992, l'arquebisbe de Magúncia li demanà que tornés a fer-se càrrec del bisbat de Praga i hi tornà, acompanyat d'alguns monjos benedictins. Amb l'ajut de Boleslau II va fundar, en 993 a Brevnov, la primera abadia benedictina del regne.

Va batejar el rei Géza d'Hongria i el seu fill Esteve, futur Sant Esteve d'Hongria. Continuava, però, sense aconseguir els seus objectius a Bohèmia i va tornar a Roma el 994. En 995 la seva família va ser massacrada pels homes de Boleslau II.

Adalbert va prendre la decisió de convertir els prussians. El duc Boleslau I de Polònia, futur rei de Polònia, li donà suport i li oferí una escorta militar que el va acompanyar fins a Gdansk. Els pobles bàltics, però, no van mostrar-se oberts a la predicació i el 23 d'abril de 997, prop de Trusol (Elblag) (o a l'oblast de Kaliningrad, prop de Beregovoe), van martiritzar-lo, decapitant-lo i emapalant-ne el cap.


Culte[modifica | modifica el codi]

Reliquiari d'argent de Sant Adalbert a la Catedral de Gniezno

La llegenda diu que el duc Boleslau I el Valent va comprar el cos del sant pagant-ne el pes en or i el va fer portar a Gniezno (Polònia), on és enterrat a la catedral. Va ser canonitzat, vox populi, en 999 pel papa Silvestre II. La seva tomba va esdevenir lloc de pelegrinatge i la seva vida va ser escrita i difosa en nombroses biografies (Vita Sacti Adalberti). Va ser també venerat a Roma, Lieja i Aquisgrà.

L'any 1000, l'emperador Otó III, va pelegrinar a Gniezno i va retre homenatge al sant.

En 1038, els txecs del príncep Bretislau I van atacar Polònia, destruint Poznań i Gniezno en 1039, fent-ne traslladar les relíquies de Sant Adalbert a Praga. Diu la tradició que una part se'n va poder conservar: actualment,les restes del sant es reparteixen entre Gniezno i Praga, a la Catedral de Sant Vit. L'autenticitat, però, és dubtosa, ja que a tots dos llocs hi ha una calavera del sant (la de Gniezno va ser robada en 1923).

Adalbert va fer de Bohèmia una nació significativa en l'Europa cristiana. A Polònia, va legitimar Boleslau I en consagra-lo com a rei i reforçar-ne la posició enfront els seus veïns. Va influir notablement en la política d'Otó III, que va fer servir el suport dels eslaus per a reforçar el Sacre Imperi.

La festivitat de Sant Adalbert de Praga és el dia de la seva mort, el 23 d'abril.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adalbert de Praga