Adalelm d'Autun

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAdalelm d'Autun
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaGuillèmides Modifica el valor a Wikidata
FillsBernat I de Poitiers Modifica el valor a Wikidata
ParesTeodoric I d'Autun Modifica el valor a Wikidata  i Auda de França Modifica el valor a Wikidata
GermansGuillem I de Tolosa, Teuduí d'Autun i dona Wilhelmide Modifica el valor a Wikidata

Adalem o Adalhelm (en francès Alleaume) fou un noble franc del segle viii i IX de la família dels guillèmides, possible fill de Teodoric I d'Autun comte d'Autun, et de la carolíngia Auda o Alda de França.[1]

A la segona meitat del segle viii apareix esmentat com a comte d'Autun un Adalelm; el seu successor fou possiblement Teodoric I (personatge diferent del Teodoric citat com a comte d'Autun el 742 i 750). Si això fos així, el primer Adalelm seria fill de Teodoric, i pare de Teodoric I que seria el pare d'un segon Adalelm. A aquest se l'esmenta com testimoni a la carta de fundació de l'abadia de Gel·lona feta pel seu germà Guillem I de Tolosa, el 15 de desembre del 804. Dos altres germans signen també com a testimonis: Theodoen d'Autun i Teodoric. Aquest Teodoric seria Teodoric II i és possible que Teodoric i Theodoen fossin la mateixa persona.[2]

Sobre la base de l'nomàstica se li atribueixen dos fills:

  • Waldrada esposa d'Adrià d'Orleans, comte palatí de la família dels Agilolfings, germà d'Hildegarda de Vintzgau, esposa de Carlemany. Aquesta hipòtesi ha estat emesa per Maurice Chaume a partir de l'estudi de la famille de Güerau d'Aurillac, emparentat a Hilduí de Saint-Denis, abat de Saint-Denis, que era germà d'un Güerau i un Bernard; el nom Güerau s'hauria d'assimilar a Gerold, portat pel pare i un germà d'Hildegarda. Cronològicament, Hilduí de Saint-Denis podria ser nebot d'Hildegarda. Entre els nebots d'aquesta figuren Eudes o Odó, comte d'Orleans, i el seu germà Guillem, comte de Blois, fill d'Adrià i de Waldrada. Però aquestos noma de Bernard i Guillem mostren un parentesc amb els guillèmides, parentiu confirmat per la Vita Hludowici Imperatoris que assenyala que Heribert (fill de Guillem de Gel·lona), fou cegat el 830 i després exiliat amb el seu cosí Eudes d'Orleans.[3] Cronològicament Waldrada podria ser neta de Guillem, perquè el seu nom no figura en cap llista de fills d'aquest.[4] Però Armand de Fluvià pensa que podria ser filla de Guillem i esposa d'Adrià en primeres noces i de Robert III de Wormsgau en segones (alternativament seria una filla d'Adria i Waldrada, de nom també Waldrada, la que s'hauria casat amb Robert).
  • Bernard o Bernat, comte de Poitou el 815 i 825, predecessor d'Emenó de Poitou, germà de Bernat II de Poitou i pare entre d'altres d'Adalelm de Troyes, comte de Troyes. El marquesat de Gòtia o Septimània fou tingut per Guillem de Gel·lona (Guillem de Tolosa) i diversos parents d'Alalelm van tenir el comtat d'Autun que després fou donat a Bernat de Gòtia, fill de Bernat de Poitou.[5] Contra aquesta hipòtesi està el fet que, com diu Michel Dillange, el nom Bernard o Bernat ja era corrent a l'aristocràcia franca i almenys quant a aquest nom no es pot recórrer a l'onomàstica per establir parentius, i diu que Bernat II, Emenó i Turpió d'Angulema serien fills d'Adalelm. En una part de la seva obra Louis Riché el fa ancestre d'una família que tenia els comtats d'Angouleme i Périgueux al final del segle ix:[6] Emenó de Poitou i Turpió d'Angulema serien fills de Bernat encara que Riché situa a Emenó dins la descendència d'un germà d'Adalelm.[1]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodoric I d'Autun
comte d'Autun
 
 
 
Auda o Alda de França
filla de
Carles Martell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gerold I de Vintzgau
comte
 
 
 
 
 
 
 
Theodoen
comte d'Autun
 
Abba
 
 
 
Alalelm
(=Adalhelm)
 
Berta
 
Teodoric
 
Guillem de Gel·lona
(† 812)
comte de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gerold II de Vintzgau
comte
 
 
 
Hildegarda de Vintzgau
x Carlemany
emperador
 
 
 
Adrià d'Orleans
comte palatí
 
Waldrada
 
 
 
 
 
 
Bernat I de Poitou
comte de Poitou
(..815-825..)
 
 
 
 
 
 
 
 
Heribert
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat
 
Güerau
(† 856)
comte
 
Hilduí de Saint-Denis
(† 860)
abat de Saint-Denis
 
Eudes d'Orleans
(† 834)
comte d'Orleans
 
Guillem
(† 834)
comte de Blois
 
Waldrada
x Robert III
comte de Wormsgau
 
Bernat
(† 844)
comte de Poitou
 
 
 
 
 
 
Turpió d'Angulema
(† 863)
comte d'Angulema
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Güerau
x Adaltruda
 
Hilduí
(† 877)
abat de Sant Martí
 
Vulgri I
(† 886)
comte d'Angulema
 
Robert el Fort
(† 866)
marquès de Nèustria
 
Adalelm de Laon
comte de Laon
 
Eudes I
(† 871)
comte de Troyes
 
Bernat
(† 879)
marquès de Gòtia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Emenó
(† 866)
comte de Poitou
 
Sanxa
de Gascunya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Güerau d'Aurillac
(855 † 909)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Eudes II
comte de Troyes
 
Robert I
(† 886)
comte de Troyes
 
Ne
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arnau
(† 864)
duc de Gascunya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ademar
(† 926)
comte de Poitou
 
Adalelm
(† 894)
comte de Troyes

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Riché 1983, p. 369, tab. XXIII
  2. «Foundation for Medieval Genealogy».
  3. Segons la FMG.
  4. Settipani 1993, p. 190-196
  5. Saint-Phalle 2000, p. 161
  6. Riché 1983, p. 191

Enllaços externs[modifica]