Adalil
L' adalil era el màxim grau entre els almogàvers, anaven a cavall i guiaven les tropes
Es diu de la persona que feia de guia o capdavantera i acompanyava un cos d'exèrcit per a mostrar-li el camí o bé per observar els moviments de l'enemic. Data del segle XIII i provè del terme àrab الدليل (ad-dalîl), substantiu derivat derivat del verb على/دل (dal·la) 'guiar, ensenyar el camí'
La figura de l'adalil apareix en tres cròniques catalanes, la Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, la Crònica de Pere el Cerimoniós i la Crònica de Bernat Desclot.
| « | Com fariem ne con no ab los adalils qui ginyen e qui saben les entrades de la terra. | » |
| « | Ueus aquí que’ns mostrarà est adalil bona caualcada de sarrains. | » |
|
—Jaume el Conqueridor, Llibre dels fets, 99 |
||
| « | Et yo llibrarvos-he bons adalils que saben be la terra e’ls passos. | » |
|
—Bernat Desclot, Crònica, 5 |
||
| « | L’adalil nostre ab tres servents era anat a descobrir un aguayt. | » |
|
—Pere el Cerimoniós, Crònica, 183 |
||
Actualment Adalil és una marxa cristiana tocada en totes les Festes de Moros i Cristians del País Valencià.
