Adam Afzelius
Adam Afzelius (1750–1837) va ser un botànic suec i deixeble de Linnaeus. Afzelius nasquè a Larv a Västergötland, Suècia. Va ser professor d'idiomes orientals a la Universitat d'Uppsala el 1777. Era membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències des de 1793.
Des de 1792 va passar alguns anys a la costa occidental d'Àfrica. Va ser membre de la Royal Society des del 19 d'abil de 1798. Des de 1802 va ser el president de la "Societat Zoofitolítica" (més tard anomenada Linnéska institutet). El 1823 va publicar una biografia de Carolus Linnaeus.
Era germà de Johan Afzelius (1753–1837) professor de química a Uppsala; i també de Pehr von Afzelius (1760–1843; professor de medicina.
La seva forma abreujada com a botànic és: Afzel. .[1]
El 1857, l'espècie de planta Anubias afzelii va rebre aquest nom, en honor seu, per part de Heinrich Wilhelm Schott.[2]
Referències [modifica]
- ↑ Brummitt, R. K.; C. E. Powell. Authors of Plant Names. Royal Botanic Gardens, Kew, 1992. ISBN 1-84246-085-4.
- ↑ Schott, H.. «Aroideen Skizzen» (en German and Latin). Oesterreichisches Botanisches Wochenblatt, vol. 7, 50, December 1857, p. 398–399. DOI: 10.1007/BF02071618 [Consulta: 26 desembre 2010].
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba al domini públic: Chisholm, Hugh (1911). A: Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (11a edició) (en anglès). Cambridge University Press. - Pont, A. C. 1995 The Dipterist C. R. W. Wiedemann (1770–1840). His life, work and collections. Steenstrupia 21 125-154